09.02.2018 - 22:00
Aquesta setmana, s’ha fet públic el Baròmetre de la Generalitat del 2017, que no es publicava des de l’abril del 2015, quan el Partit Popular encara era al capdavant del Consell. Els més de tres anys sense baròmetre, coincidint amb un període de gran intensitat política, permet de mostrar clarament la transformació política i social que hi ha hagut en la societat valenciana.
Les principals preocupacions dels valencians en són una bona mostra. Durant la darrera legislatura del PP (2011-2015), quan van sortir a la llum múltiples casos de corrupció –els quals fins i tot van fer que Francisco Camps, aleshores president, dimitís–, es va disparar la percepció que la corrupció era un dels principals problemes de la societat.
Poc abans de les eleccions, més de la meitat de la població (58%) considerava que la corrupció era un dels problemes més greus que hi havia, i encara avui tres quartes parts de la població considera que la imatge del país es relaciona amb la corrupció generalitzada. Però en el nou baròmetre, ja amb el Govern del Botànic, s’ha pogut observar com aquesta preocupació baixava en picat, i creixia en altres qüestions, com les pensions, l’educació i la sanitat.
El director general d’anàlisi, Julián López, encarregat d’exposar les dades, lliga aquest descens de la preocupació per la desocupació i la corrupció i el creixement en els pilars fonamentals de l’estat de benestar al fet que ‘la ciutadania va recuperant les preocupacions tradicionals’, i que actualment el País Valencià es troba en ‘un escenari post-crisi social i política’.
Una majoria que es consolida
En el baròmetre del 2014, més de la meitat dels valencians vinculava un nou govern d’esquerres a una alternativa a les polítiques del govern i a ‘un canvi necessari en la política valenciana’. En el nou baròmetre, un terç de la ciutadania considera que la situació polícia ha millorat des que hi ha el nou govern; és la millor percepció des del 2007.
Tot i haver-hi una majoria que la considera regular, trobem que la valoració del govern és positiva per primera vegada des del 2009, amb un 28% dels enquestats que valoren l’últim any com a bo o molt bo, i només un 20% ho fa negativament.
La situació política va acompanyada d’una millora de la percepció de l’economia. Per primera vegada des del 2003, es veu la situació econòmica valenciana millor que l’espanyola, amb un major percentatge de la població que considera que el País Valencià ha millorat la situació econòmica i que l’any vinent també millorarà.
La consolidació de l’alternativa al PP també es mostra en les enquestes, que donen a les forces d’esquerra una majoria d’entre 54 escons i 56 [la majoria absoluta és de 50 escons], uns resultats molt similars als del 2015.
Les diferències es troben dins del bloc de govern. Si l’enquesta de Levante-EMV recull un creixement dels socialistes i un descens de Compromís i Podem, en el cas de Valencia Plaza, Compromís es disputa el lideratge de l’esquerra amb el PSPV i es podria situar com a primera força en la demarcació de València. El PP i Ciutadans mantindrien uns resultats similars.
Un dels factors que de ben segur marcarà les noves eleccions serà el llindar electoral, que es vol modificar del 5% al 3%, una reforma que podria arribar aviat. Aquest nou llindar permetria l’entrada d’altres partits a les Corts, com EUPV-ERC, que en va quedar fora el 2015, quan va obtenir el 4,33% dels vots; això també podria afegir nous socis de govern.
Tot i les bones percepcions, també trobem ombres en la gestió del govern. Només un 1,9% dels valencians considera que el Consell resol els problemes. La major part (43%) considera que ho va fent, però que necessita més recursos, i un 19% ho atribueix a la necessitat de més temps.
Un terç, directament, considera que no sap resoldre els problemes. De fet, un 55% considera que el Consell sap poc o no sap gens quines són les veritables necessitats de la ciutadania. Per una altra banda, un 52% diu que el govern defensa els interessos propis poc o molt poc davant el govern espanyol.
Un País Valencià cada vegada més indignat
A més de la tèbia defensa dels interessos valencians enfront de l’estat, trobem que ja hi ha un 39% d’enquestats que valora com a dolent o molt dolent el tracte que rep el País per part del govern espanyol, i gairebé la meitat dels valencians (46%) considera que és tractat pitjor que les altres autonomies [un 2,4% que creu que és tractat millor]. Cal dir que el 2012 només un 23% valorava com a dolent o molt dolent el tracte que rebia el País Valencià.
En matèria de finançament, més de la meitat dels valencians (52%) considera que rep un tracte pitjor que la resta, i s’afegeix a una gran part de la societat (46%) que percep que el País és tractat pitjor que la resta en inversions en infrastructures (carreteres, ferrocarrils, aeroports, ports, etc.). El març del 2012, només un 27% dels valencians considerava que el model de finançament beneficiava o perjudicava més algunes comunitats que unes altres.
Tot i haver-hi com més va més població que considera que hi ha un greuge, encara és una minoria qui situa les infrastructures i els transports (4,1%) i el finançament autonòmic (2,1%) com una de les principals preocupacions de la gent.
Una gran part dels ciutadans considera que el maltractament exercit per l’estat espanyol es combatria amb una autonomia forta. En canvi, un terç voldria menys competències o l’eliminació de l’autonomia, i només un 24% preferiria un estat més descentralitzat o federal.
Sí que trobem un canvi en la percepció dels partits que defensen millor els interessos del País Valencià. El PP, ara a l’oposició, continua caient en aquest aspecte, tot i haver estat gairebé hegemònic fins fa uns pocs anys.
Compromís, un partit valencianista, tot i ser al govern i tenir una constant oposició, es manté sense baixar, des del 2015, com el partit que defensa millor els interessos valencians.
El nou escenari polític reivindicatiu ha mobilitzat la població, com en la manifestació per un finançament just del 18 de novembre, en la qual participaren 60.000 persones. La manca de recursos és vista com la principal mancança per a solucionar les necessitats dels ciutadans, però la millora del finançament i l’autonomia encara no és una prioritat, tot i ser clau per a millorar serveis i donar resposta a les prioritats de la gent.
Aquest últim any abans de les eleccions marcarà, de ben segur, el resultat electoral, i es comprovarà si l’executiu té la capacitat de defensar els interessos dels valencians, donar solucions a les necessitats dels ciutadans i consolidar un projecte alternatiu al PP.
