Un corredor d’interessos compartits. Puig i Aragonès desglacen les relacions

Pere Aragonès ha arribat caminant tot sol des de la plaça de Manises pel carrer de Cavallers. Feia sol, però a les deu del matí la brisa encara era agradable. A la plaça de la Mare de Déu, alguns turistes encara feien fotografies al cadafal florit. Feia un parell de minuts que Ximo Puig havia baixat al carrer i parlava amb els periodistes. És molt llarg, l’edifici, i Puig ha eixit al pas del seu homòleg. S’han saludat amb un xoc de puny i una lleugera inclinació del cap, i han començat a caminar tots dos cap a la porta, cap als fotògrafs. Al pati gòtic, fotografia oficial amb les banderes. I a l’entresol, signatura d’Aragonès al llibre oficial. “Catalunya vol ser un país germà del País Valencià –ha escrit–. Compartim vincles culturals, socials, econòmics i lingüístics que ens conviden a aprofundir els llaços de fraternitat a banda i banda del riu Sénia.”

El riu de la Sénia, com ho va ser la mar Mediterrània en la reunió entre Puig i Armengol, ha estat el leitmotiv de la trobada. Accidents geogràfics, emblemàtics i de sonoritat rotunda, que evoquen velles gestes i que serveixen per a unir més que no per a separar. Tot això mentre no s’acaba d’embotonar el corredor mediterrani perquè el TGV puga cosir a alta velocitat les grans ciutats del país. “Un corredor d’interessos compartits”, ha dit Ximo Puig just al començament de la compareixença pública.

També serveixen per a descongelar, les fites geogràfiques. Cinc anys són massa anys de relacions institucionals coixes o pràcticament inexistents. La darrera visita d’un president de Catalunya al País Valencià va ser la de Carles Puigdemont el setembre del 2016. Però és que se sortia d’un hivern de vint anys de menysteniment mutu. Menysteniment institucional, perquè els ciutadans sí que veien clars tots els vincles comuns i compartits de manera natural i gens afectada. Tots dos presidents ho han volgut remarcar. Ximo Puig ha posat damunt la taula una xifra que ha fet somriure Pere Aragonès: seixanta mil valencians resideixen al Principat i seixanta mil catalans resideixen al País Valencià. Catalans i valencians que estudien, que ensenyen, que fan negocis, que participen en festes, en actes reivindicatius o de concerts… També valencians i principatins que han de suportar les incomoditats d’un Euromed gens fiable.

Posar-se d’acord en allò que no estan d’acord

La reunió entre Puig i Aragonès ha durat més de dues hores. Les agendes de tots dos presidents tenen temes convergents, i n’han parlat i han arribat a acords.

Però també tenen temes divergents. I n’han parlat i no han arribat a cap acord. O sí, a l’acord que hi estan en desacord, però de manera cordial, educada i amb les portes obertes. “El president Puig té una visió de la realitat política diferent de la meva, però n’hem parlat amb respecte. Jo sóc independentista i el president Puig no ho és. Algunes altres coses sí que les compartim. És important mantenir els vincles”, ha dit Aragonès.

A Puig li lleva la son la reforma del sistema de finançament, i a Aragonès, la taula de diàleg de la setmana que ve. Puig ha aconseguit que Aragonès diga que sí, que el País Valencià és molt maltractat per l’estat. Sobre l’altre tema, Puig hi ha passat de puntetes. És la tàctica més antiga de la diplomàcia: tractar d’allò en què que coincidim i passar per alt la resta. I Puig ho ha verbalitzat: “Tenim projectes polítics diferents, però es tracta de sumar en tot allò que puguem coincidir. Res no se superarà amb el frontisme.”

“Hem fet propostes de futur, les qüestions estructurals probablement són diferents, però tenim un camí compartit al davant”, ha dit Aragonès. “Comencem un procés de negociació amb el govern de l’estat per a afrontar un conflicte polític que té unes arrels molt profundes i necessitarà persistència, perseverança i majories àmplies.”

Treballar conjuntament per eixir de la crisi

L’insomni que comparteixen és com serà l’eixida de la crisi. Com l’estat espanyol repartirà els fons de recuperació; com poden treballar conjuntament per a aconseguir i gestionar els fons europeus.

Han acordat de cooperar en qüestions d’economia verda, en la indústria agroalimentària, a l’hora d’obrir noves perspectives en sectors tan fonamentals com el de l’automoció. I en la salut mental. La Generalitat Valenciana acaba de presentar un pla per a encarar el daltabaix que la pandèmia ha causat tant en gent molt jove com en gent gran. A Catalunya ja fa més temps que s’hi treballa.

Una idea per a un projecte de reciprocitat

Una qüestió pendent de fa més de deu anys és el de la reciprocitat dels canals públics de televisió. Ho tenien a l’agenda. Puig i Aragonès n’han parlat en la intervenció inicial, però sense concretar gaire. S’han referit, sobretot, a un espai comunicatiu comú, a la col·laboració en produccions audiovisuals, a enfortir el sector per a fer-lo competitiu. Però la reciprocitat de la TDT encara és lluny. Tècnicament no és possible, han coincidit a dir. Però han posat damunt la taula l’opció, no gaire madura encara, de fer una reciprocitat digital i provisional amb les aplicacions per a televisions connectades i dispositius mòbils. “L’aplicació de TV3 té molts canals, per què no hi podem afegir el d’À Punt, per exemple?”, ha dit Aragonès.

El futur de les relacions

En un fictici núvol de paraules, els mots que més han pronunciat Puig i Aragonès serien respecte, diàleg, unió, interessos comuns, ponts, solucions, cooperació, voluntat d’acord, lleialtat a la ciutadania. I altra vegada, diàleg, voluntat i respecte.

A banda el corredor d’interessos compartits, Puig ha encunyat una altra expressió: “porositat en les relacions”. “El president Aragonès ha dit que vol cooperar. El diàleg sempre es produeix des de mirades diferents. Ha d’haver-hi un espai comú per la defensa de l’interès general de les nostres societats. No hem d’anar més enllà del que avui establim.”

Fa un parell de dies que ha començat a funcionar un grup estable de treball amb tècnics de tots dos governs per a aprofundir aquests temes comuns. Sobre la cimera següent, Pere Aragonès ha dit que espera Ximo Puig a Barcelona.

Mentrestant, i abans de tornar a enfilar la AP-7, Pere Aragonès visitarà la casa de Joan Fuster, a Sueca. L’any que ve farà cent anys del natalici de qui va escriure allò que tota política que tu no faces, la faran contra tu.