Un cop païts els panellets i les castanyes…

Ara que ja han passat uns quants dies, i hem paït els panellets, les castanyes i els moniatos, em ve de gust tornar a escriure sobre aquesta festa que suscitat tanta notícia i debat. L’any passat ja vaig fer un article titulat Halloween vs Castanyada, en què intentava argumentar aquest fenomen de desvertebració del Tots Sants tradicional tot dissociant-se majoritàriament en Castanyada i Halloween, però tot plegat descontextualitzat.

En general, els mitjans banalitzen el fenomen, i de quina manera, amb titulars, tertúlies i debats en què no es va mes enllà de si mengem castanyes o ens disfressem, com si una de les opcions  exclogués  automàticament l’altra. De fet, ara ja es donen fusions de les dues opcions festives i ben aviat veurem mestissatges molt interessants.

El debat, al meu parer, és molt més de fons i al mateix temps molt més ric i interessant.

En l’article esmentat centrava més el meu discurs en la buidor de continguts en què havia caigut aquesta festa. I posava de manifest que el problema que tenim com a societat i amb aquesta festa és què en fem, dels nostres morts.

Però aquesta diada dóna per a molt i permet de fer visible clarament indicadors que unes altres festes i diades travessen moments similars. Més d’una vegada he dit que la festa és el reflex de la societat i que els rituals festius han de ser útils i al servei de la comunitat que els celebra.

En aquest cas el reflex és el d’un mirall polidíssim. En el mirall de la festa de Tots Sants, podem veure-hi un temps de canvi en què algunes formes de les considerades tradicionals ja no funcionen i se cerquen models alternatius. També s’hi reflecteix de manera clara com col·lectivament hem caigut en un cert (o total) hedonisme i cerquem els nous models en la delegació de la funció festiva, és a dir, que ens ho facin.

La Castanyada i Halloween posen en evidència les diverses posicions davant l’oci. Curiosament, Halloween sembla que ha trobat saó per a arrelar en l’oci de consum, que exigeix poc al consumidor: de fet, només exigeix la voluntat de consumir-lo, pagar-lo i prou. Discoteques, parcs d’atraccions, sales de festes, etc. han trobat una manera de fer l’agost al novembre.

Com s’hi arriba, aquí? És el resultat de molts factors, sense cap mena de dubte els mitjans
audiovisuals, la publicitat, un món globalitzat, l’homogeneïtzació de les formes culturals, i l’atractiu visual que desprèn aquesta manera de celebrar el Tots Sants descafeïnat hi tenen molt a veure.

Per contra, la Castanyada austera visualment i en formes ha abandonat l’exclusivitat de la intimitat familiar i ha trobat el camp adobat en les colles d’amics, i en l’associacionisme. La diferencia és clara, perquè en aquest cas l’oci és compromès. Amb això vull dir que és un oci compartit i construït pels mateixos que el consumiran i, per tant, crític.

No cal que us digui que, tot i que no sóc detractor del Halloween, perquè penso que cadascú faci el que vulgui, continuaré optant per degustar unes bones castanyes amb bons amics i amigues amb qui comparteixo projectes, objectius i somnis.