Un conjunt d’entitats conclou que durant l’1-O hi va haver situacions de tortura

La Coordinadora per a la Prevenció de la Tortura, que aglutina quaranta entitats, ha presentat avui l’informe del 2017, en què dedica una part important al dispositiu policíac del primer d’octubre. Segons que ha explicat l’advocada Laia Serra, algunes actuacions d’aquella jornada ‘encaixen absolutament amb la definició de tortura i maltractament’.

En una conferència de premsa, Serra, advocada de la Comissió de Defensa del Col·legi de l’Advocacia de Barcelona (Icab), ha expressat que el concepte de tortura engloba el sofriment físic i mental, la incertesa i la violència simbòlica i que l’1-O va tenir com a finalitat el càstig: ‘Va ser una operació d’escarment col·lectiu’.

Ha detallat que en l’informe s’han documentat situacions on es fa servir la porra com a primer recurs i en parts del cos especialment vulnerables i que també es va fer ús de les bales de goma malgrat estar prohibides pel Parlament de Catalunya.

Així mateix, ha assegurat que la Coordinadora compta amb suficients dades com per a poder afirmar ‘taxativament’ que el dispositiu policíac que havia d’impedir la votació no es va fer per a aquest objectiu.

Serra ha constatat que hi va haver unitats que van desplegar violència més accentuada que altres i que, en definitiva, l’operatiu de l’1-O va ser un ‘laboratori repressiu per veure fins a quin punt la població aguantava’ i que, al seu entendre, es va fer un ús il·legítim de la força.

Vulneració de drets
‘La gent va patir enormement el component simbòlic per les vexacions que va patir i va contemplar’, ha valorat Serra, i, de fet, en l’informe de la coordinadora es constata que l’extensió i la qualitat de la violència desplegada el converteixen en un dels episodis de vulneració dels drets humans més rellevant dels últims anys.

La coordinadora també assenyala en el seu informe que la violència exercida l’1-O ha causat un impacte psicosocial greu en la ciutadania catalana i critiquen que no hi hagi hagut de moment cap investigació interna per part dels respectius cossos policíacs ni l’oportuna depuració de responsabilitats disciplinàries.

Mil afectats a Catalunya
L’informe 2017 de la coordinadoraés un recull de les denúncies per tortura i tractes inhumans, cruels o degradants a tot l’estat espanyol. Aquest any ha recollit 224 situacions amb 1.014 persones afectades, 619 de les quals Catalunya, 44 al País Valencià i 12 a les Illes Balears.

Sobre l’evolució des que es fa aquest informe (2004), Carlos Hernández, de l’entitat Salhaketa, ha explicat que hi ha hagut un important repunt el 2017 a causa de l’1-O i que els pics es produeixen en els anys en què hi ha ‘molta mobilització social’, com quan hi va haver el 15-M o els disturbis derivats del desallotjament de Can Vies.