Un article confús i inconsistent del New York Times intenta de vincular el Tsunami Democràtic i Rússia

The New York Times publica avui un article confús amb què intenta de vincular el Tsunami Democràtic amb Rússia. L’article és signat per Michael Schwirtz, un periodista del diari conegut pels seus reportatges sobre l’espionatge soviètic, i José Bautista, director d’investigacions periodístiques de l’organització espanyola Por Causa.

El subtítol de l’article diu: “Arxius d’intel·ligència suggereixen que un ajudant d’un dirigent separatista català va cercar ajuda de Rússia en la lluita per a separar-se d’Espanya i un nou grup de protesta va emergir immediatament després.” No s’aclareix del tot quins són aquests “arxius d’intel·ligència” a què s’al·ludeix, l’ajudant és Josep Lluís Alay, cap de l’oficina del president Puigdemont i el nou grup és el Tsunami Democràtic.

S’hi descriu un viatge d’Alay a Moscou on es va reunir amb funcionaris russos i “amb el nét d’un important espia del KGB, ben connectat”. Quan els periodistes li ho demanen, Alay diu que aquest viatge forma part de les seues faenes habituals i que el suggeriment que hi va anar a cercar assistència russa només és “una història fantàstica creada per Madrid”.

Malgrat això, l’article descriu diversos intents històrics de Rússia d’interferir en la política europea i afirma que, “tant si ho sabia el senyor Alay com si no”, alguns dels funcionaris amb qui es reuní formen part d’allò que els nord-americans anomenen “guerra híbrida” –un suposat projecte d’interferència en els afers europeus o nord-americans mitjançant la desinformació, sobretot.

El mateix article, de redacció molt confusa, diu que “no és clar quina ajuda, si és que en van obtenir cap”, va ser atorgada als independentistes catalans.

Tanmateix, tot i aquesta afirmació, immediatament després suggereix que, a conseqüència del viatge d’Alay, aparegué el Tsunami Democràtic. I ho fa sense fer referència, en cap moment de l’article, a la sentència contra els presoners polítics com a causa i desencadenant de les accions del moviment. Com si el Tsunami hagués aparegut del no-res i només per l’interès rus. En aquest punt, diu que la Guàrdia Civil vincula Alay al Tsunami.

A partir d’aleshores, els articulistes diuen que segueixen “una transcripció secreta” de set-centes pàgines, que es podria interpretar que és de la Guàrdia Civil, tot i que no queda clar, i que conté converses entre Alay i diverses persones sobre Rússia.

Recuperar històries antigues ja desacreditades

En un poti-poti més que sorprenent, el diari recupera velles històries ja desacreditades per a provar de consolidar el relat, com ara l’existència d’una unitat en teoria secreta anomenada Unitat Militar 29155. És una història del mateix periodista que signa l’article d’avui i que ja fa temps que es va palesar que era una fantasia. (Vegeu: “Una pel·lícula (molt dolenta) sobre Catalunya i espies russos“). La unitat que el New York Times vol presentar com a secreta ho és tan poc que se’n pot trobar el telèfon a la guia telefònica i atenen les trucades.

Però, seguint novament amb la confusió que acompanya el text, després d’insinuar que aquesta unitat podria tenir alguna cosa a veure amb els fets esdevinguts a Catalunya, el periodista reconeix que “Espanya no ha aconseguit cap evidència” que haja tingut cap paper actiu en la protesta.

En aquest punt, descriu les fonts en què es basa. “Per a reconstruir els contacte amb Rússia, The New York Times s’ha basat en l’informe de deu pàgines dels serveis d’intel·ligència europeus, la substància del qual ha estat confirmada per dos funcionaris espanyols, en els expedients de dues investigacions confidencials separades fetes per magistrats de Barcelona i Madrid que inclouen la transcripció dels texts, però que no han donat lloc a cap acusació relacionada amb les reunions de Moscou; i amb entrevistes amb polítics i activistes independentistes a Catalunya, a més de funcionaris de seguretat a Espanya i l’estranger.”

Estirar un fil que ha desmuntat la fiscalia espanyola

Precisament, ahir mateix la fiscalia va desautoritzar novament el jutge del cas Vólkhov, Joaquín Aguirre, titular del jutjat número 1 de Barcelona, i no acceptà la pretensió de traslladar una part de la causa contra dirigents i activistes independentistes pel Tsunami Democràtic a l’Audiència espanyola. Segons l’escrit, el fiscal anticorrupció Fernando Maldonando diu que el jutge Aguirre no ha fet cap mena de motivació fàctica ni jurídica per a traslladar la causa, i li diu que hauria de justificar més bé la seua decisió.

En l’informe, al qual ha tingut accés VilaWeb, la fiscalia critica durament el jutge Aguirre per la transcripció de converses entre Josep Lluís Alay i Aleksandr Dimítrov, dient que “pretendre deduir conductes penals d’aquestes converses excedeix les atribucions d’investigació que corresponen a qualsevol autoritat”.

Doncs bé, curiosament és precisament en les converses d’Alay i Dimitrov, desqualificades per la fiscalia de Barcelona, que es basa bona part del text de l’article del New York Times, que malda per embolicar Rússia i el Tsunami Democràtic. Molt probablement, en vista del contingut de l’article, el text que la fiscalia espanyola rebutja és una de les “dues investigacions confidencials separades fetes per magistrats de Barcelona i Madrid” que el periodista de The New York Times diu que fa servir.

Per a afegir-hi encara més confusió, l’article de The New York Times fins i tot fa aparèixer el fet que Josep Lluís Alay va traduir al català la novel·la d’Elena Vavilova El secret de la clandestina, publicada per Símbol Editors. L’article no explica quina relació pot tenir aquesta traducció amb res, però en canvi en el títol de l’article hi fa referència: “Espies del Kremlin casats, una obscura missió a Moscou i disturbis a Catalunya”. I en el text recorda que l’autora i la seua parella van ser la base de la coneguda sèrie de televisió The Americans.

A partir d’aquell moment, l’article se centra en el Tsunami Democràtic, també sense informar en cap moment els lectors que el moviment naix en resposta a les sentències del Tribunal Suprem espanyol i insinuant que les seues accions només tenen relació amb els interessos de Rússia. Una omissió que viola les normes d’estil del diari.

Tanmateix, curiosament, i en una mostra final i definitiva de la confusió del text, l’article acaba dient que Gonzalo Boye aconsellava al president Puigdemont d’evitar declaracions que poguessen enutjar els russos, però “Puigdemont no sempre va fer cas del consell i aparegué a Brussel·les amb l’oposició bielorussa”.