Un clam contra la llei Wert de les pantalles

Un “crit d’alerta màxima” del sector de l’audiovisual català i la societat civil. Això ha estat l’acte en què Òmnium Cultural ha reunit representants de la indústria, partits, sindicats, entitats i representants d’universitats, per entonar una protesta coral contra la futura llei de l’audiovisual espanyola. Un projecte que ha de passar encara pel consell de ministres però que, només en esborrany, ja ha posat en peu de guerra la majoria de partits catalans i entitats i la indústria de l’audiovisual. Fa perillar el futur de la llengua i de tot el sector. La rotunditat de l’amenaça es respirava en un auditori en què Òmnium ha volgut aplegar els pesos pesants de l’audiovisual. Hi havia del productor Francesc Escribano als directors Ventura Pons i Ventura Durall, passant per l’actor Sergi López i l’actor i doblador Joan Pera, per esmentar-ne uns quants. Però també havia representants dels sindicats CCOO, UGT, IAC, USTEC i la Intersindical; o les patronals PIMEC, CECOT i FEMCAT. I membres de la majoria de partits: Raquel Sans i Jenn Díaz (ERC), Albert Batet (JxCat), Dolors Sabater (CUP-NCG), Susana Segovia (ECP) i Ferran Bel (PDECat). Se l’han feta al final i era ben bé això: una fotografia de família. Una exhibició d’unitat per a fer pressió política perquè el govern de Pedro Sánchez protegeixi el català en la redacció de la futura norma.

Ho intenten, alhora, els partits catalans al congrés espanyol, en la negociació del pressupost. Si el PSOE ha d’escoltar cap partit, per aritmètica, serà ERC, del qual depèn l’aprovació dels comptes. Però el futur de l’audiovisual català i, de retruc, del conjunt de la llengua no és cosa de partits i prou. I Òmnium s’ha encarregat de fer-ho visible, tot bastint un front transversal contra l’esborrany de llei i reclamant quatre grans canvis en el text: que s’hi marqui un mínim d’un 15% de producció pròpia en català a les grans plataformes, que s’estableixi un altre llindar mínim per al doblatge i la subtitulació, que no es llevin competències al Consell de l’Audiovisual de Catalunya i que es garanteixi el finançament de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals amb la quota que pagaran les plataformes i que, d’acord amb l’esborrany, només serviria per a finançar RTVE.

El president d’Òmnium, Jordi Cuixart, ha mirat de descriure l’amenaça amb una comparació gràfica. “És la llei Wert portada a la pantalla”, ha dit. I és una llei que, a més de contribuir a l’españolización dels infants i joves condemnant el català a la insignificança i dificultant la construcció de referents culturals compartits, irromp en un context en què l’oferta en català és mínima a les grans plataformes: no arriba ni a l’1%. Hi ha alguna excepció que mereix d’ésser esmentada: la de Filmin, com ha recordat a l’escenari la directora del programa Sense ficció, de TV3, Montserrat Armengou. En general, però, la realitat és ben crua. “L’estat espanyol i francès viuen la seva diversitat com una amenaça permanent”, ha subratllat Cuixart, que ha advertit que es vulneren els drets de tots els parlants i que és obligació dels governants protegir aquesta diversitat cultural. El president d’Òmnium també ha llançat un doble missatge al govern català: que millori el finançament de TV3 i que el pressupost en cultura arribi, com reclama el sector, al 2% del total.

“El sector català passa moments complicats i no tot és culpa de Madrid”, apuntava també Enric Marín, ex-president de la CCMA. La Corporació –ha afegit– necessita un finançament que permeti transformar-la empresarialment de manera definitiva amb vista als deu anys vinents. Armengou subratllava que TV3, que va néixer l’any 83 amb un mandat de normalització lingüística, “fa nosa” com a referent quantitatiu i qualitatiu del país. Però, més enllà de la voluntat política de debilitar-lo, la seva supervivència, segons que ha argumentat, va lligada a la de tot l’audiovisual, com a motor de produccions que és: “Si pateix TV3, pateix el sector.” Els periodistes Neus Bonet i Salvador Alsius han fet pinya per defensar el futur del Consell de l’Audiovisual de Catalunya, una rara avis a l’estat espanyol, on no hi ha un ens regulador equivalent, i han tocat el viu de l’educació mediàtica, una assignatura pendent de la nostra societat i per la qual l’avantprojecte de llei passa de puntetes.

L’actriu Àngels Gonyalons s’ha centrat en la importància del doblatge, clau per a atreure els nous espectadors. Nens i joves que agafen el “camí fàcil” del doblatge, hegemònic en aquesta part d’Europa, i que acabaran consumint només productes en castellà, amb l’ofec consegüent del català. Pol Cruz, de la Plataforma per la Llengua, ha subratllat que la generalització del doblatge i la subtitulació en català depèn de la voluntat política i ha recordat que la futura llei podria incloure quotes que obliguessin a les plataformes. Les empreses, diu, es guien per criteris econòmics i conclouen que, als Països Catalans, amb el castellà n’hi ha prou. Però hi ha exemples d’unes altres maneres de fer les coses: Islàndia i Flandes.

La criatura de l’audiovisual català també plora per una altra banda. Ho ha afirmat el productor Jaume Roures: “El sector no és prou fort industrialment. Va venir el 2008 i ens va escombrar.” Segons Roures, la clau és crear una indústria que sigui prou forta per a fer-se valer: “La batalla que hem de guanyar és la de la qualitat. Ens ha faltat sempre tenir un pla estratègic clar, que depèn fonamentalment de l’administració, que vol dir TV3 i el seu finançament.” I ha afegit que la responsabilitat de sufragar la televisió pública no és de les plataformes. La presidenta de l’Acadèmia de Cinema en Català, Judith Colell, discrepava de Roures: “Sí que tenim productes de qualitat”, deia, però alhora admetia que als premis Gaudí d’enguany només hi ha cinc films en català. Diversos representants del sector han desgranat què hi ha en joc amb la futura llei: “Pot afeblir el teixit empresarial de les petites productores que són el motor que afavoreix la diversitat”, ha apuntat Míriam Porté, de PROA – Productors Audiovisuals Federats.

La setmana passada el ministre de la Presidència espanyol, Félix Bolaños, assegurava que la llei inclouria mecanismes per a protegir les llengües cooficials. A la redacció final que aprovi el consell de ministres, que després haurà de tramitar-se al congrés espanyol, hi haurà la resposta. Mentrestant, a Catalunya, el front contra la llei és com més va més ampli.