Un català pot haver retratat l’albada més distant mai fotografiada

Marc Bret és especialista en fotografia de distància. Consisteix a retratar paisatges que són a centenars de quilòmetres, encara que hi hagi mars, boscs i planes quilomètriques pel mig. El 2019 va aconseguir de retratar des de la Cerdanya el massís dels Escrinhs, a 443 quilòmetres de distància, fet que li va valer un rècord Guiness. Ahir en podria haver aconseguit un altre: la sortida del sol més llunyana mai fotografiada.

La fotografia es va fer des del pic de Nou Fonts, una muntanya de 2.861 metres d’altura del Ripollès. No era la primera vegada que hi anava. Sabia que aquesta posició és immillorable per a fotografiar els Alps de la Provença, que són a més de 400 quilòmetres i sense cap obstacle pel mig. El 2019 va aconseguir de retratar el Tête de l’Estrop, a 408 quilòmetres. És una zona molt a la vora del lloc on el 2015 es va estavellar l’avió de Germanwings. El resultat és força estètic, no solament pel bon oratge d’aquell dia, sinó perquè la muntanya davant el sol té una silueta força voluminosa.

“Sabia que ja hi havia unes altres muntanyetes, un poc més llunyanes, que en condicions de refracció atmosfèrica, podien aparèixer”, explica Marc Bret en una conversa telefònica amb VilaWeb. Aquestes muntanyes de què parla són Le Gran Coyer, un massís que forma part del departament dels Alps de l’Alta Provença.

Ahir va tornar al cim de Nou Fonts per a provar de fotografiar la silueta de Le Grand Coyer a la sortida del sol. Segons els càlculs de Bret, aquesta muntanya és a una distància entre 412 quilòmetres i 413. L’ull humà no és capaç d’apreciar el contorn que es crea amb els primers raigs de llum de sol. Per això, i perquè hi havia molts núvols propers i una distorsió causada per la refracció atmosfèrica, Bret no estava segur d’haver assolit l’objectiu una vegada feta la fotografia. Quan va haver baixat fins a Núria va fer les comprovacions informàtiques tot revisant simulacions panoràmiques i va certificar que els cims que hi apareixen són Le Gran Coyer, el de més a la dreta, i el Sommet du Carton, a l’esquerra. La línia recta que hi ha just per sota és el mar. Aquest n’és el resultat sencer:

Aquesta imatge és tècnicament possible gràcies a la refracció atmosfèrica. Aquest fenomen lumínic permet que l’altura aparent d’un element físic sigui superior a la real i, per tant, fa que hi hagi unes condicions per a fotografiar-lo més bones. El resultat no és tan nítid com en unes altres ocasions, segons que explica Bret, a causa de la diferència de temperatures en les capes de l’atmosfera i la turbulència del vent.

Sigui com sigui, aquesta imatge podria ser la fotografia d’un paisatge més llunyà enquadrat en una sortida del sol mai feta. “Qui ens dediquem a la fotografia de distància som al corrent de tot allò que es publica internacionalment i no n’he vista de cap paisatge tan llunyà davant el disc solar”, explica Bret. No sap si li acreditaran el rècord. A més, reconeix que és una categoria molt específica que el rècord Guinness hauria de crear de zero. “Segurament no és tan mediàtic com menjar-se l’hamburguesa més gran del món”, ironitza.

L’any passat Marc Bret va aconseguir un rècord Guinness reconegut quan va aconseguir de fotografiar el massís dels Escrinhs des del pic de Finestrelles, un cim de 2.800 metres d’altura que s’alça sobre la vall de Núria. Els 443 quilòmetres de distància entre tots dos punts van convertir la imatge en la fotografia de línia de visió més distant de la terra.