27.12.2016 - 22:00
|
Actualització: 28.12.2016 - 00:01
El senador del PP valencià Pedro Agramunt Font de Mora fa temps que és observat de prop per organitzacions de defensa dels drets humans i del think tank European Stability Iniciative (ESI). En denuncien el paper que ha tingut encobrint el règim de l’Azerbaitjan en la violació sistemàtica dels drets humans i la persecució de l’oposició política. Sembla que es va valer del paper de membre del Consell d’Europa (actualment president de l’assemblea parlamentària d’aquest organisme) en canvi de suborns, segons les denúncies presentades. Recentment, una nova investigació de l’ESI ha posat encara més en evidència Agramunt Font de Mora.
L’ESI ja havia parlat fa uns anys de ‘la diplomàcia del caviar‘, unes pràctiques que incloïen regals, viatges de franc i diners, amb l’objectiu de crear un grup dins el Consell d’Europa que, amb silenci o amb elogis, legitimés el règim autoritari d’Ilham Alíev a l’Azerbaitjan. Agramunt sempre ha negat aquestes pràctiques. Però l’ESI ha denunciat repetidament la gestió d’aquest senador del PP valencià.
Les acusacions han estat documentades. Pedro Agramunt, juntament amb el maltès Debono Grech, va presentar el 20 de desembre del 2012 a l’assemblea parlamentària del Consell d’Europa un informe sobre la qualitat democràtica dels últims processos electorals a l’Azerbaitjan. Les eleccions examinades van ser les presidencials del novembre del 2010, considerades per l’OSCE ‘les més fraudulentes que s’havien fet mai en un país del Consell d’Europa’. Doncs Pedro Agramunt, com a relator del Consell d’Europa, va lloar en el report els avenços fets en la transparència del procés electoral i la voluntat de cooperació de les autoritats del país.
Les noves revelacions
Poc després d’haver presentat aquell report, Agramunt va participar en una polèmica votació a l’assemblea parlamentària del Consell d’Europa, sobre la qualificació i el reconeixement dels presoners polítics a l’Azerbaitjan. L’alemany Christoph Strässer va presentar una resolució per al reconeixement de la condició de presoners polítics en aquest país, però la van acabar tombant, després d’una campanya de desprestigi contra ell. En aquesta ofensiva hi participà activament Agramunt Font de Mora i col·legues seus.
D’acord amb les investigacions que ara ha publicat l’ESI, el resultat d’aquella votació va permetre al règim de l’Azerbaitjan de mantenir la cara neta amb vista a obtenir finançament per valor de vuit-cents milions d’euros per a construir el gasoducte amb Turquia.
I també s’ha sabut que qui va fer possible que Strässer perdés aquella votació fou Luca Volonte, un ex-diputat demòcrata-cristià italià, membre de l’assemblea parlamentària del Consell d’Europa. Volonte ha acabat reconeixent, en un documentari de la RAI sobre l’anomenada ‘diplomàcia del caviar’, haver rebut més de dos milions d’euros de l’Azerbaitjan entre el 2012 i el 2014, a través de les Seychelles i de les Illes Verges. Segons l’ESI, Volonte sabia que Agramunt Font de Mora era ‘un actor crucial’ per a convèncer els seus col·legues del Consell d’Europa de votar contra l’informe de Strässer que condemnava la violació de drets humans. I, efectivament, el senador valencià es va oposar a l’aprovació d’aquell informe.
Ara la fiscalia italiana ha actuat contra Volonte, arran dels diners rebuts procedents de l’Azerbaitjan. I l’ESI considera que la fiscalia espanyola també hauria d’actuar, per investigar els vincles que pugui tenir Agramunt Font de Mora amb aquesta trama de suborns amb un règim dictatorial.
