10.10.2017 - 11:24
MADRID, 10 (EUROPA PRESS)
Un nou estudi suggereix que va ser fa aproximadament 58.000 anys quan els éssers humans de l’Edat de Pedra van començar a establir-se, i van romandre en una mateixa àrea per períodes més llargs.
La investigació, realitzada per científics de la Universitat de Witwatersrand i publicada en ‘PlosOne’, està basada en el treball realitzat en Sibudu, un refugi rocós prop de Tongaat en KwaZulu Natal, Sud-àfrica, que té una seqüència arqueològica llarga i diversa.
Paloma de la Peña i el professor Lyn Wadley, de l’Institut d’Estudis Evolutius d’aquesta universitat, van explorar els canvis observats entre una col·lecció de restes coneguda com l’Howiesons Poort (datada fa uns 65.000 a 62.000 anys en Sibudu) i la que la va seguir fa uns 58.000 anys.
Howiesons Poort en Sibudu conté moltes eines de pedra en forma de mitja lluna, elaborades amb fulles llargues i fines fetes amb dolerita, banyes i, en menor mesura, quars. Aquests “segments”, com se’ls anomena, van ser col·locats en feixos en una varietat d’angles usant adhesius compostos que incloïen de vegades ocre vermell (un òxid de ferro).
Un kit d’eines d’os divers en Howiesons Poort inclou el que pot ser la punta de fletxa d’os més antiga del món. Certament es va utilitzar una varietat de tècniques de caça tal vegada incloent el primer ús de paranys per a la captura de criatures petites. Les restes dels animals portats a Sibudu reflecteixen aquesta diversitat, ja que hi ha ossos d’animals com la zebra i fins i tot de colomes i petits carnívors.
Les peces d’ocre van ser recollides en l’Howiesons Poort potser a una distància considerable de Sibudu. Aquest ocre és útil per aplicar com a pintura.
L’estil d’eines de Howiesons Poort, amb les seves llargues i primes fulles, és reemplaçada fa 58.000 anys per una simple tecnologia que podria ser produïda ràpidament. Les pedres gruixudes com la quarsita i la pedra arenosa es van fer populars. Aquestes podrien ser recollides prop de Sibudu. Les noves eines formaven part d’un conjunt no estandarditzat amb formes triangulars o irregulars. Minúscules peces escalades també es van produir utilitzant una tècnica bipolar (en els termes més senzills, que implica trencar una petita peça de roca amb un martell).
Hi ha moltes pedres d’amolar en Sibudu de fa 58.000 anys, i aquestes van ser usades per moldre ocre i/o os. L’ús d’ocre també va canviar.
Diversos tipus d’evidència suggereixen que fa 58.000 anys la gent romania en Sibudu més temps que abans. Va haver-hi una acumulació considerable i ràpida de sediments cremats de mil·límetres d’espessor en capes apilades.
Els factors ambientals no semblen haver causat els canvis tecnològics i de formació del lloc relacionats amb el temps observat. És possible que els canvis en la grandària de la tribu i/o la pertinença al grup influïssin en les decisions sobre si romandre en Sibudu.
No se sap si la grandària del grup va ser major en 58.000 anys enrere que abans, o si els grups petits van ocupar el lloc per un llarg temps. El que podem dir és que les persones que usen la tecnologia simple post-Howiesons Poort eren ‘llars’ que preferien recollir les matèries primeres que necessitaven prop del seu campament.
