09.08.2023 - 21:40
Continuen les especulacions sobre la formació d’un nou govern espanyol o la convocatòria de noves eleccions. Segons que es veu, molt a poc a poc, els dos partits espanyols majoritaris comencen a intuir que el panorama ha canviat i que, si volen seure a les còmodes butaques de la Moncloa, aquesta vegada han de moure’s. La votació de la presidència del congrés espanyol pot ser una primera prova de foc que, si acaba en sorpresa –que pot passar–, farà saltar moltes alarmes.
Junts, que continua tenint la paella pel mànec, tot indica que ha triat l’amnistia i l’autodeterminació com a condicions per a donar el seu vot, i també això que en diuen “pagament per avançat” com a mètode. El partit de Puigdemont guarda un silenci espès sobre els seus moviments, cosa cridanera, per poc habitual, però aquestes tres condicions es donen per segures, precisament arran de les poques declaracions que han fet.
Per tant, suposant que això acabe en alguna mena de pacte –cosa que caldrà veure i que continue pensant que és molt difícil–, sobre la qüestió de com materialitzar l’amnistia, més o menys, ja hi ha un marc mental dibuixat, fins i tot assumit en públic per l’entorn de Sumar. Que implica d’aprofitar que el parlament ja serà constituït per fer-hi passar una llei al respecte. És difícil i complicat tècnicament, pels temps, i políticament sembla poc practicable pel PSOE o el PP, però, en definitiva, això és un problema seu, que hauran de resoldre ells. Junts, o per a ser més precís encara, l’entorn del president Puigdemont, no té cap necessitat imperiosa de pactar i, per tant, no s’escarrassarà a proposar solucions als qui sí que n’haurien de tenir.
Però de moment no he vist per enlloc cap proposta sobre com es pot cobrar l’autodeterminació per avançat, és a dir, abans de la investidura. Per això, amb el coneixement d’allò que ha passat en uns altres països, m’atreviré a proposar dues hipòtesis raonables.
La primera seria la de promulgar, igual que es demana en el cas de l’amnistia, una llei a aprovar abans de la investidura. Redactada a l’estil de les lleis que té Dinamarca sobre Grenlàndia i les Fèroe, lleis que reconeixen dues coses substancials. La primera, el “caràcter distint” dels seus pobles respectius, i la segona, el seu “dret d’autodeterminació en el marc de la legalitat internacional” –és molt important això del poble distint i de la legalitat internacional. No és una llei que tinga cap aplicació immediata, però és evident que –en el supòsit de proposar-se i d’aprovar-se– canviaria del tot el marc constitucional espanyol i tindria un impacte exterior notable.
Així com en tindria, encara més, una altra possibilitat més atractiva, més interessant i molt més assumible per l’independentisme –i políticament molt més explosiva–, que seria el reconeixement per mitjà d’una declaració solemne del congrés espanyol del referèndum d’autodeterminació del Primer d’Octubre. Cosa que, per cert, ja han fet els tribunals europeus.
PS. Això són dues hipòtesis, idees. Solament això. I ho remarque perquè s’entenga que la meua feina, molt especialment aquests dies, és la de prioritzar l’explicació de com van les coses i, en la mesura del possible, ajudar a entendre més bé per on podrien anar les coses aquestes setmanes tan trepidants. Ho dic perquè darrerament veig que alguns lectors sembla que confonen aquesta tasca d’anàlisi periodística amb un posicionament personal meu o amb un desig que passe això.
