15.06.2020 - 21:50
|
Actualització: 15.06.2020 - 22:29
Això que en diuen ‘terrorisme’ és, malgrat la manipulació del concepte, un acció que sempre deriva d’una anàlisi política. El terrorisme és una actuació política sempre. Fa servir un mètode que en tot cas és moralment més que discutible, però que cerca un objectiu clarament polític: la disrupció del sistema mitjançant la violència i la deslegitimació d’aquest sistema als ulls de la població, a través de provocar una reacció repressora en excés. Invoca, doncs, un propòsit polític i aconsegueix el seu objectiu principal quan arrossega fora dels canals constitucionals l’acció de govern.
Per això, a l‘informe de la CIA que es va difondre ahir i que assenyala Felipe González en relació amb els GAL l’agència nord-americana deixa clar que el pas que fa el govern del PSOE quan, amb l’exèrcit, crea un grup de mercenaris per matar fora de la llei farà molt de mal al Partit Socialista i a la credibilitat democràtica de l’estat espanyol. La frase és del 1984 i crec que avui ningú no pot dubtar que això ha estat, efectivament, així.
És veritat que la desclassificació d’aquests papers de la CIA arriba molt tard, quan pràcticament ja ningú no dubta que el senyor X i Felipe González eren la mateixa persona. El judici dels GAL i la condemna de col·laboradors seus ben pròxims feia difícil de pensar res que no fos això, però, siga com siga, ara el cercle s’ha tancat una mica més.
La notícia d’ara, però, ens obliga encara a preguntar-nos sobre dues coses. La primera és sobre la moralitat i la capacitat de lideratge d’una persona i d’un partit que, tenint a l’abast com tenia el monopoli de la violència legal, no va ser capaç d’evitar la temptació de fer servir la violència il·legal. I no parle del passat: em pregunte quan algú negocia avui amb el Partit Socialista com pot fer abstracció dels seus crims.
Però la segona és de caràcter social, més profunda, i interroga la societat sencera que permet una acció com aquesta. Tots som conscients no solament que el govern del PSOE va autoritzar els assassinats extrajudicials sinó també que la majoria de la població espanyola hi era favorable i que gairebé tota la classe política de l’època hi assentia, de manera còmplice –si ho recordeu, fa pocs dies vaig explicar l’expulsió dels diputats de Batasuna del congrés espanyol l’any 1989 dies després de l’assassinat de Josu Muguruza, i al vídeo que acompanya l’article fa tremolar la fredor professional del president de la cambra i de tots els diputats, inclosos els nacionalistes catalans i bascs, davant el dolor dels diputats abertzales.
I ací retorne a l’informe de la CIA. Poca gent sap més d’assassinar que ells i quan ells, precisament, avisen que entrar en aquest camí acabaria tenint un cost molt alt per a l’estat espanyol segurament que ho deien amb la preocupació de veure que l’Espanya que els Estats Units volien i volen estable prenia un camí equivocat. Perquè vist des de la seua dilatada experiència era evident que els GAL, al cap i a la fi, feien un tomb històric i inauguraven l’aporellos que tant deslegitima dècades després l’estat espanyol en bona part d’allò que, ara com ara, encara és el seu territori.
Perquè quan tu assumeixes que estàs en guerra contra una part dels teus ciutadans i que no en tens prou amb els instruments legals –cosa que has d’assumir perquè si no moralment no podries dur a terme una acció il·legal–, assumeixes també inevitablement que els has perduts, que deixes de ser el seu estat, l’estat del qual ells formen part. I amb això envies dos missatges molt clars que amb els anys, especialment si no se’n netegen i depuren les responsabilitats, han acabat empenyent l’estat espanyol contra les cordes. Als teus nacionals els dius que dins la seua comunitat política n’hi ha uns –uns bascs, en aquest cas– que no són els seus i que contra ells tot s’hi val, cosa que legitima el nacionalisme espanyol més agressiu, un nacionalisme que acabarà rosegant la democràcia, tal i com està passant ja. I als altres ens deixes clar que ens n’hem d’anar si volem viure d’una manera diferent de la que ells creuen, cosa que dóna ales i legitima l’independentisme.
En definitiva, ordenant assassinats de la Moncloa estant, sobretot trenques la tímida concòrdia que volia crear la transició, poses en relleu el fracàs del projecte històric de la reforma del franquisme i encarriles l’estat cap a un cul-de-sac que té per conseqüència, mínima, la inestabilitat crònica que avui és ja tan evident i irreparable. Que és, crec jo, allò que la CIA, experta en tot plegat, avisava que passaria.
PS. Avui fem la segona sessió, virtual aquest any a causa de la pandèmia, de les Assemblees de Lectors de VilaWeb. En aquesta ocasió amb els subscriptors d’Andorra, Catalunya Nord i la Franja amb els quals parlarem per videoconferència de sis a set de la vesprada. Si voleu participar-hi demaneu les instruccions a suport@vilaweb.cat
I avui anunciem també un curs per a joves periodistes, gratuït, que farem a primers de juliol, com a part de la celebració dels 25 anys del diari. Pensem que és important retornar a la societat allò que hem après amb tanta feina i dedicació i no se’ns acut una millor manera de fer-ho que adreçant-nos als companys que comencen ara el seu trajecte professional.
