16.02.2017 - 20:55
|
Actualització: 16.02.2017 - 22:20
Un assaig clínic de vacuna terapèutica contra el VIH ha aconseguit demostrar que el sistema immunitari de les persones amb VIH es pot ‘reeducar’ en alguns casos per ajudar-lo a controlar el virus durant períodes llargs, sense necessitat de cap tractament antiretroviral. En concret, dels tretze participants en l’assaig, n’hi ha hagut cinc que han deixat de prendre la medicació (38,5%), però controlen el virus des de fa cinc setmanes, tretze, disset, vint i vint-i-set, respectivament. Els resultats es presenten avui a la Conference on Retroviruses and Opportunistic Infections (CROI), la trobada més important del món sobre infecció per VIH, que es fa aquests dies a Seattle (EUA).
L’estudi és coordinat per la doctora Beatriz Mothe i el doctor José Moltó, i dirigit per l’Institut de Recerca de la Sida (IrsiCaixa) –presidit per Bonaventura Clotet– i la Fundació Lluita contra la Sida. El treball continua actiu a Barcelona, a l’Hospital Universitari Germans Trias i Pujol, a l’Hospital Clínic i al centre comunitari BCN Checkpoint, amb un vaccí desenvolupat a la Universitat d’Oxford.
Per què és tan important?
Habitualment, quan algú interromp el tractament antiretroviral, el seu nivell de virus en sang experimenta un repunt durant les primeres quatre setmanes. En el cas d’aquests cinc pacients, s’han observat repunts esporàdics de la càrrega viral, però que baixen al cap de poc temps. ‘És com si s’hagués aconseguit, per una banda, debilitar el virus, i per una altra, reforçar el sistema immunitari dels pacients, de manera que reacciona d’una manera efectiva als intents del virus de repuntar i torna a fer desaparèixer la càrrega viral.’ Ho diu la doctora Mothe, investigadora associada d’IrsiCaixa, és metgessa de la Fundació Lluita contra la Sida i coordinadora de l’assaig.
És un comportament similar al dels anomenats ‘controladors virèmics’, persones amb un sistema immunitari que pot controlar de manera natural la quantitat de virus a la sang, sense medicaments. ‘És la primera que un nombre important de participants d’un assaig clínic esdevenen controladors virèmics després d’una intervenció terapèutica, sigui una vacuna o qualsevol altra immunoteràpia’, afegeix Mothe. I el doctor Moltó, metge i coinvesigador principal per part de la Fundació Lluita contra la Sida, diu: ‘És un avenç molt notable, perquè demostra que això és possible. Ara hem d’entendre com podem augmentar l’eficàcia d’aquesta estratègia perquè sigui efectiva en tots els pacients. Hi ha moltes preguntes encara per respondre.’
L’assaig ha estat finançat per la Fundació Glòria Soler, la Gala Sida Barcelona i l’Instituto de Salud Carlos III del Ministeri d’Economia espanyol. Aquests fons complementen els que s’han rebut del programa HIVACAT, que té el suport de l’Obra Social de La Caixa i els departaments de Salut i d’Economia i Coneixement de la Generalitat.
L’objectiu: ‘despertar’ el virus latent i destruir les cèl·lules infectades
El reservori viral és format per cèl·lules infectades pel VIH que romanen latents dins l’organisme. Com que són inactives, aquestes cèl·lules no poden ser detectades pel sistema immunitari. El reservori és la causa que fa que el tractament no pugui interrompre’s mai i l’única manera de destruir-lo és ‘despertant’ el virus per detectar-lo i eliminar les cèl·lules infectades mitjançant una resposta immunitària efectiva. En anglès, aquesta estratègia s’anomena kick & kill.
Aquest era l’objectiu de l’assaig de prova de concepte presentat avui al CROI, anomenat BCN 02-Romi. És la continuació del BCN 01, desenvolupat en el programa HIVACAT, amb el suport de la Fundació Glòria Soler. L’assaig BCN 01 va incloure un grup de persones que van començar el tractament els primers sis mesos després de la infecció pel VIH (conegut per ‘tractament precoç’) i que van rebre les vacunes ChAdV63.HIVconsv i MVA.HIVconsv, dissenyades per la Universitat d’Oxford mitjançant les regions conservades comuns a diverses variants del VIH. Es va comprovar que els vaccins induïen una forta resposta immunitària, però tots els pacients van continuar amb el tractament antiretroviral fins al començament de l’assaig BCN 02.
En aquest assaig, quinze pacients van rebre dues dosis de reforç del vaccí MVA.HIVconsv, seguides de tres dosis de Romidepsina, proporcionada per Celgene. La Romidepsina és un quimioteràpic emprat per a malalties hematològiques, i hi va ser afegida perquè estudis previs havien demostrat que podia revertir la latència del VIH. Els participants en qui es va detectar una resposta immunitària favorable al vaccí van ser convidats a interrompre el tractament i a seguir uns controls setmanals.
Segons els resultats fins a la data i presentats al CROI, hi ha cinc ‘controladors virèmics’ potencials, vuit pacients que van reprendre el tractament quan es va detectar un repunt en la càrrega viral, una persona que interromprà el tractament en pocs dies i una que no va mostrar una resposta immunitària favorable després de la vacunació.
Grup de persones amb infecció recent i tractament precoç
Els participants de l’assaig formen part d’un grup d’individus que van començar el tractament durant els primers sis mesos després de la infecció pel VIH. Les anàlisis corroboren la importància de la detecció precoç de la infecció i suggereixen que l’inici del tractament durant les primeres setmanes després de la infecció pot contribuir a disminuir la mida del reservori viral i a mantenir una resposta immunitària forta i funcional, cosa que afavoreix potencialment una resposta millor a la vacunació. Per a l’elaboració d’aquest grup es compta des de fa més de tres anys amb la col·laboració del centre comunitari de detecció del VIH i més infeccions de transmissió sexual BCN Checkpoint, que també participa en l’assaig amb el seguiment setmanal dels pacients durant la interrupció del tractament, mitjançant tecnologia innovadora que permet detectar qualsevol repunt viral en menys de noranta minuts.
Tant el procés de vacunació com d’administració de les infusions del fàrmac s’han fet a les instal·lacions de la Unitat Polivalent d’Investigació Clínica (UPIC) de l’Hospital Universitari Germans Trias i Pujol de Badalona. Els pacients fan nombroses visites de control a la Fundació Lluita contra la Sida, l’Hospital Clínic i Barcelona Checkpoint. L’equip responsable de l’estudi compta amb més de vint professionals de diverses àrees d’expertesa en immunologia, virologia i farmacologia clínica. Els grups són encapçalats pel doctor Bonaventura Clotet, director d’IrsiCaixa, president de la Fundació Lluita contra la Sida i cap de Servei de Malalties Infeccioses de l’Hospital Universitari Germans Trias i Pujol; els investigadors ICREA d’IrsiCaixa Christian Brander i Javier Martínez-Picado; els doctors Josep Maria Miró i Christian Manzardo de l’Hospital Clínic; i Michael Meulbroek i Ferran Pujol, directors de BCN Checkpoint. El vaccí utilitzat en aquest estudi ha estat desenvolupat per un grup d’investigadors de la Universitat d’Oxford, encapçalats pel professor Tomas Hanke.
