Un Any per a rememorar Pompeu Fabra i la seva tasca i perseverança

Els llaços grocs a la façana i dins el hall del Palau Marc que acull la seu del Departament de Cultura recorden que no són dies normals, que encara hi ha uns homes a la presó i que la lluita pel seu alliberament no descansa. Però dins d’aquesta anormalitat, la vida, que ha de continuar. I avui, a la sala d’actes, s’hi presentava la commemoració del govern català de l’Any Fabra, coincidint amb els 150 anys del naixement de Pompeu Fabra i els 100 de la seva Gramàtica catalana. De l’home que ‘va convertir una llengua reclosa en una llengua apta per a funcionar en tots els usos i situacions comunicatives’, en paraules de la directora general de Política Lingüística, Ester Franquesa, qui ha destacat la ‘feina ingent i admirable’ que va fer Fabra, ‘recuperant un temps que s’havia perdut’.

Franquesa ha insistit que la voluntat del govern és que aquesta commemoració sigui un estímul per al futur i per a parlar de la llengua pròpia i fer-la més forta, i ha recordat que Fabra va ser una ‘persona compromesa amb el país i amb la societat’ i va treballar per la llengua ‘com un deure filològic i nacional’. ‘Volem reconèixer que ell sabia que la llengua és un fet social, i la va impulsar com una infrastructura del país que la parla. A ell li devem aquesta base sòlida’, ha continuat, i ha defensat que el català ‘sigui la llengua principal del país, es parlin les llengües que es parlin.’

L’acte inaugural de l’Any Fabra serà el 21 de febrer al teatre Zorrilla de Badalona, ciutat on va viure durant força anys, en un espectacle sota la direcció artística de Xavier Albertí. Hi ha previstos un centenar d’actes per tot el país que repassaran la figura del Fabra lingüista però també la del Fabra cultural i la del Fabra social i polític. A més de conferències acadèmiques i actes institucionals, també hi ha un programa per a dur Fabra a les aules i activitats que repassen el vessant més cultural, com ara rutes a Barcelona, Prada i Bilbao, un espectacle de titelles i un monòleg, entre més.

Com que la intenció és que se sumim a la commemoració com més institucions i entitats millor, també s’ha anunciat un canvi a la línia de subvencions, tot i les dificultats pressupostàries, per obrir una modalitat per a projectes dedicats a Fabra.

L’excel·lència no està renyida amb el projecte ideològic
‘Fabra representa l’obra de codificació del català contemporani. Una llengua moderna per a una nació moderna. Això és Fabra’, introduïa el comissari de l’Any Fabra, Jordi Ginebra, gramàtic i catedràtic de filologia de la Universitat Rovira i Virgili. I ha resumit en sis punts què va representar Fabra: ‘El treball tècnicament ben fet, d’una persona amb gran capacitat de descripció i per a la síntesi, amb una gran preparació com a filòleg; la descoberta de la dignitat del propi idioma; l’estandardització del català, és a dir, aconseguir que el codi fet sigui llengua d’ús, de referència, a la comunitat, especialment a l’escola; l’expertesa del gramàtic al servei d’un projecte de normalització lingüística lligat a un projecte clar de reivindicació nacional; la consecució d’aquest projecte: Pla va dir que és era català més important del segle XX perquè s’havia proposat un projecte col·lectiu vàlid per a una comunitat i va aconseguir l’adhesió de tots els catalans; i, finalment, és també la perseverança en el treball en situació adverses.’

Ginebra ha defensat que Fabra demostrava que l’excel·lència tècnica no havia de separar-se pas dels projectes ideològics, ‘perquè es pot tenir projecte ideològic equipat d’excel·lència’, i que ‘no seria coherent un projecte d’alliberament nacional sense l’interès que el català esdevingui la llengua hegemònica social interna del país’. També que cal treballar per la llengua en els moments bons i en els dolents; i ara, afegia, som en un moment dolent, ‘amb el govern intervingut i gent a la presó per haver defensat la llibertat col·lectiva de Catalunya’. Però, malgrat tot, ha defensat que calia continuar treballant pel pís i ha recordat una de les frases més cèlebres de Fabra: ‘Cal no abandonar mai ni la tasca ni l’esperança’.

En una breu intervenció en què s’ha limitat a esmentar les obres de Fabra editades pel IEC, el seu president, Joandomènec Ros, ha recordat que, enguany, l’Institut acabarà l’últim volum de l’obra completa del gramàtic. De fet, segons que ha explicat Franquesa, el març es presentarà la digitalització de tots aquests volums, que podran consultar-te de franc a internet.

Pompeu Fabra (Gràcia, 1868 – Prada de Conflent, 1948), enginyer industrial de professió, va dedicar bona part de la vida a la codificació de la llengua. A vint-i-tres anys, va publicar la primera gramàtica, Ensayo de gramàtica de catalán moderno. L’objectiu de Fabra i el grup d’intel·lectuals que s’aplegaven al voltant de la revista L’Avenç era establir un sistema lingüístic funcional i desproveït de castellanismes. Després d’uns anys com a catedràtic de química a l’Escola d’Enginyers de Bilbao, va tornar, cridat per Enric Prat de la Riba, per fer tasques a la Secció Filològica del IEC, i va instal·lar-se a Badalona. Vindrien, més endavant, les Normes ortogràfiques (1913), el Diccionari ortogràfic (1917), la Gramàtica catalana (1918), i el Diccionari general de la llengua catalana (1932). Exiliat després de la guerra del 36-39, va continuar treballant per la llengua des de Prada, on va morir-se el 1948.

Ester Franquesa ha insistit que la voluntat del govern era aspirar a la plenitud de la llengua catalana i que per això, entre més, rememoraven Fabra aquest 2018: ‘Que el català sigui per a tot i per a tothom.’