Un any de la tragèdia de l’avió de Germanwings

Avui s’ha fet als Alps, a l’indret on ara fa un any es va estavellar el vol GWI9525 de Germanwings, una cerimònia oficial per a retre homenatge a les 150 persones que hi van morir. L’aparell anava de Barcelona i Düsseldorf i fou estavellat voluntàriament pel copilot, Andreas Lubitz, un alemany de 28 anys.

El dia 24 de maig de 2015 al matí, la catàstrofe aèria de Germanwings va sacsejar Europa. El vol havia sortit a les deu del matí de l’aeroport del Prat i quan sobrevolava els Alps, pels volts de quarts de dotze del migdia, va desaparèixer dels radars. L’avió es va precipitar amb 150 persones a bord, entre passatgers i tripulació.

Era el novè vol de la història que, havent sortit del Prat, acabava amb víctimes mortals, però a diferència dels altres no va ser un accident involuntari, com semblava de primer, sinó un acte deliberat de Lubitz, segons que va revelar el fiscal de Marsella l’endemà passat del dia de la tragèdia.

El copilot tenia la voluntat de destruir l’avió i va aprofitar un moment en què es va quedar sol a la cabina, va blocar-hi l’accés perquè ningú més no pogués entrar-hi i va fer que la nau comencés a perdre altitud fins a estavellar-la. Lubitz estava de baixa i en tractament psicològic, però ho va amagar a l’empresa.

El mateix dia que es va saber el comportament macabre que havia ocasionat l’accident va començar també l’aixecament de cadàvers, llarg i complex. Una cinquantena de les víctimes vivien a Catalunya i 67 eren d’origen alemany, entre els quals 16 estudiants que havien fet un intercanvi en un institut de Llinars del Vallès. La repatriació dels cossos no es va fer fins al mes de juny.

Fa dues setmanes, un informe de l’Oficina d’Investigacions i Anàlisis per a la Seguretat de l’Aviació Civil a França (BEA) corroborava la versió dels fets i recomanava que, en casos de pilots amb problemes psicològics, es pogués trencar el secret mèdic, una proposta que els familiars de les víctimes consideren exigible per a garantir la seguretat aèria i de la ciutadania.