16.06.2024 - 21:40
|
Actualització: 16.06.2024 - 21:59
L’11 de gener, la batllessa de València, María José Catalá inaugurava la capitalitat verda de la ciutat. És una fita que va treballar i assolir el consistori de Joan Ribó, però que els resultats electorals del 28 de maig van fer que ara gaudesca l’equip de Catalá. A la inauguració tot van ser paraules màgiques i sostenibles. Fins i tot, es va presentar un nou color per al Pantone: el verd València.
Un mes abans, la nit de l’11 al 12 de desembre, María José Catalá havia inaugurat un semàfor. En el mateix tuacte, amb la premsa convocada, va presidir la pintura d’unes línies a l’asfalt i va celebrar l’eliminació d’unes plaques de direcció prohibida al carrer de Colom. Mentre els operaris municipals treballaven, ella explicava als periodistes que retornar el trànsit dels vehicles de motor per la principal artèria comercial de la ciutat era un compromís contret amb la ciutadania. Això, i replantejar i eliminar alguns carrils bici.
Aquesta no és l’única decisió en aquesta línia que Catalá ha pres el primer any de mandat per revertir el disseny de la mobilitat ideat per l’equip de Ribó. La plaça de l’Ajuntament torna a ser, d’ençà de fa uns quants mesos, una immensa parada per on passen uns sis-cents autobusos de l’EMT cada dia. En vespres de Nadal, l’acumulació de vianants pel carrer de Sant Vicent, mesclats amb els autobusos, va causar uns embussos formidables entre la plaça de la Reina i la de l’Ajuntament. A més, la batllessa s’ha mostrat obertament favorable a l’ampliació tant del port de València com de l’aeroport de Manises, sense tenir en compte els perjudicis ambientals que aquestes actuacions puguen tenir.
La societat amb Vox
Ara fa un any, María José Catalá es va convertir una de les poques persones que ha estat batllessa de dues poblacions diferents. La primera, Torrent, a principi de segle, amb majoria absoluta. La segona, València, amb majoria simple. Com que es va negar a pactar amb Vox, el 17 de juny de l’any passat va ser elegida únicament amb els vots del PP. Aquesta postura de renegar de Vox va durar pocs mesos, els que van transcórrer entre la investidura i la necessitat d’aprovar un pressupost. El mes d’octubre va signar un pacte amb els regidors de l’extrema dreta i va nomenar Juan Manuel Badenas segon tinent de batlle i responsable de Parcs i Jardins.
Vox és per a Catalá un soci incòmode i indigest del qual renega alguna volta, però a què se sent obligada a tolerar i a riure les gràcies. Algunes d’aquestes gràcies tenen a veure amb retallades de drets, com ara la supressió de la igualtat en la Fundació València Activa d’Ocupació. Això li ha valgut una amonestació del síndic de greuges que considera la greu i específica situació de “desigualtat en què es troben les dones respecte dels homes en el mercat laboral”.
I aquest solament n’és un exemple, perquè el consistori que presideix María José Catalá tindrà l’honor d’encapçalar una línia d’arquitectura aporofòbica i deshumanitzada. Serà quan s’acabe el projecte defensat per Badenas de construir bassals davall els ponts que travessen l’antic riu del Túria per evitar que els sense-sostre hi passen la nit. Badenas mateix va prohibir que una organització humanitària repartís aliments a persones necessitades en un parc del caixer del riu tot dient que no era un lloc segur.
Badenas diu a tort i a dret que no creu en el canvi climàtic i es permet el luxe de dir-ho en la inauguració de la València Capital Verda Europea. Badenas odia el català i es permet el luxe de canviar a plaer el nom de la ciutat que representa com a segon tinent de batlle, encara que ell una vegada es va autoproclamar vice-batlle, una figura que no existeix en l’actual cartipàs municipal.
Tot això fa Badenas mentre María José Catalá, que se sent atrapada i necessita els seus vots com l’aire que respira, el disculpa com aquella mare galdosa que lleva importància a la darrera bretolada del seu fill malcriat. Encara que la bretolada coste diners, moleste o embrute el nom de la ciutat.
La nova València
La València de María José Catalá és la que té com a batllessa honorària Rita Barberà. Ja va intentar el nomenament quan era a l’oposició i, quan va arribar al poder, li va faltar temps per a convertir el seu somni en realitat. I per a canviar el nom del pont de les Flors, un pou sense fons de despeses en manteniment ideat per Barberà mateixa, i posar-hi el nom de la seua mestra i mentora.
La València de Catalá és la que ja no difon els músics valencians a la plaça de l’Ajuntament una hora abans de les mascletades durant els dinou dies de Falles perquè per ordre directa de la batllia es va canviar el “València en Falles” de Bajoqueta Rock pel “Valencia en Fallas” del Titi. També ha canviat l’orientació dels concerts dels Vivers durant la Fira de Juliol. Si aquests darrers anys els grups que fan música en català van rebentar la cabuda, fa uns dies es va saber que Bertín Osborne tan sols havia venut el 3% de les entrades.
I també és aquesta València de María José Catalá, la que permetrà una exhibició simulada de bous al carrer infantil perquè, diu, no hi ha bou, és un carretó. Això és textual. I és també la que torna a tenir un Te Deum la diada del Nou d’Octubre. La que ha fet desaparèixer de la plaça de l’Ajuntament el monòlit que recordava que allà hi va ocórrer una de les acampades del 15-M més llargues i multitudinàries de l’estat espanyol.
La València de María José Catalá és la que mira l’altiplà i es vanta que les primeres Falles que ha presidit van començar a Madrid amb una mascletada gegantina enmig d’un descampat a l’altra banda del riu Manzanares.
El turisme de masses
Catalá va rebre de Joan Ribó una ciutat turistificada i amb un auge exponencial dels pisos turístics en zones residencials. Aquests darrers mesos les peticions per a fer-ne més han augmentat davant l’enuig dels veïns, que han vist com de les plantes baixes de les finques han desaparegut els comerços de tota la vida i hi han aparegut els turistes amb maletes que marquen una contrasenya en un teclat per allotjar-s’hi. La situació és a punt de descontrolar-se i, fa un parell de setmanes, la batllessa va anunciar una moratòria d’un any en la concessió de noves llicències. Casualitat o no, pocs dies abans de l’anunci es va registrar un augment de peticions per a nous pisos turístics. Segons que informa Eldiario.es, en tot l’any 2023 es van demanar 456 llicències i fins a final de maig d’enguany, se n’havien demanades 733, 506 de les quals, el mes de maig mateix.
Catalá també va anunciar que es repensaria el model del turisme de creuers perquè considerava que l’arribada de grans ciutats flotants no aportava riquesa a València. En paral·lel, el regidor a l’oposició Giuseppe Grezzi va denunciar que l’EMT desviava vehicles de les línies regulars per traslladar els creueristes del port al centre de la ciutat.
La darrera polèmica en què s’ha vist envoltada la batllessa de València té a veure amb la celebració aquests dies de la festa de l’orgull LGBT. Lambda i més col·lectius LGBTI+ van anunciar que se’n desvinculaven perquè se sentien maltractats per les administracions. Així, el dia 28 aquests col·lectius participaran en la desfilada, però no en la festa que va anunciar Catalá a bombo i plateret.
