A Barcelona, un anunci de lloguer de cada dos és de temporada

A la ciutat de Barcelona, un anunci de lloguer de cada dos és de temporada. Ho indiquen dades de l’Observatori Metropolità de l’Habitatge (OMH), que ha analitzat el portal Habitaclia com a referència. D’acord amb dades extretes de l’anàlisi del portal, el darrer trimestre del 2024, el 50,4% del total dels anuncis publicats a Habitaclia feien referència a lloguers de temporada. Són dades exposades pel codirector de l’observatori, Aleix Arcarons, en una comissió sobre habitatge a l’Ajuntament de Barcelona. Les dades també mostren que abans de l’aprovació de la llei de l’habitatge espanyola, el lloguer de temporada representava entre l’11% i el 32%, però s’ha arribat a enfilar fins a un 54,1% el tercer trimestre del 2024.

Les dades de l’OMH mostren, per tant, el creixement d’aquest tipus de contractes i ho fa per sobre de les dades de l’Incasòl. Arcarons ha intervingut com a ponent a la Comissió d’estudi sobre la problemàtica de l’habitatge, centrada en aquesta darrera sessió en la innovació en polítiques públiques a Europa per garantir el dret de l’habitatge.  “Sabem que està en augment, tant a Barcelona com en el context europeu”, ha dit tot afegint que hi ha ciutats europees que han regulat i els han reduït.

BComú i govern xoquen per la regulació

En la mateixa comissió, la presidenta de BComú, Janet Sanz, ha retret al govern de Collboni la seva “incapacitat” per fer una regulació ambiciosa mentre que la tinenta de batllia d’Habitatge, Laia Bonet, li ha replicat que hi estan treballant. Sanz s’ha demanat què està fent el govern de Collboni per evitar el lloguer de temporada fraudulent i ha denunciat que el partit socialista estigui blocant també la regulació a l’Estat. “Quant temps passarà fins que el socialista facin actuacions i no ens continuïn dient que s’ha d’estudiar o treballar?”, s’ha demanat, tot exigint al govern municipal que al govern s’hi ve “estudiat de casa”. Al seu torn, Bonet ha assenyalat que estan treballant per a una regulació que permeti acabar amb el contracte fraudulent del lloguer de temporada i habitacions. Segons ella, cal ser “coherents” i per això es va crear un grup de treball per modificar el Pla General Metropolità de manera que permeti fer un pla especial que convisqui amb la normativa autonòmica i estatal.

Alhora, ha assegurat que estan estudiant regulacions en l’àmbit de la compravenda d’habitatges en casos de compra per part de fons inversors. I és que Sanz ha posat sobre la taula altre cop el model d’Amsterdam i ha demanat que només es pugui comprar habitatge a Barcelona si és per residir-hi. Bonet ha afirmat que estan oberts a estudiar pràctiques d’altres països, però ha assenyalat que cada ciutat és diferent i no es pot simplement copiar i enganxar” polítiques.

Sanz revela que el seu propietari va oferir-li un lloguer de temporada

Durant la sessió, Sanz també ha revelat que el propietari del seu pis va fer-li justament una proposta “fraudulenta i il·legal” per convertir el pis on viu ella en lloguer de temporada i apujar-li el preu un 50%. En aquest sentit, ha matisat que ella és una “privilegiada” perquè coneix la normativa i va detectar que es tractava d’una proposta “fraudulenta”. Fonts de BComú matisen que en aquests moments Sanz està negociant amb la propietat i encara no és clar com es resoldrà el cas.

El model de París de reserva d’habitatge social

Durant la sessió també s’ha parlat del cas de París. Ian Brossart, senador i copresident de grup municipal comunista de l’Ajuntament de París, ha explicat el cas de la capital francesa, de la qual va ser regidor d’Habitatge del 2014 a 2023. Brossart ha explicat el cas d’èxit a la ciutat. Segons ha dit, el 2001 només hi havia un 13% d’habitatge social a París, però aquest ha crescut molt gràcies a l’aplicació d’una normativa de reserva que obliga a destinar un quart de les noves promocions a fer habitatge social. “Estàvem al 13% i l’objectiu era arribar al 25% el 2025. I es aquí on som”, ha dit. A més, ha destacat en positiu que gràcies  a la norma també s’ha impulsat la “mescla social”. Per exemple, ha destacat que hi havia districtes, com el setzè, el més “burgès”, on no hi havia habitatge social pràcticament i ha passat de l’1% al 8%. També ha assenyalat en positiu que la mesura ha permès canviar la concepció que l’habitatge social són barracons, ja que són pisos de qualitat i igual que els altres.

L’exregidor de París també ha explicat que la norma, que després s’ha reforçat, està “plenament acceptada”, si bé ha admès que a l’inici va generar debat. La política de reservar part de les noves promocions a habitatge protegit ha ressonat directament a la sala pel debat sobre la mesura del 30% a Barcelona.

Mentre que Sanz ha aprofitat l’ocasió per aplaudir el model de París i reiterar que cal més temps a Barcelona per veure resultats en l’aplicació de la mesura del 30%, Bonet ha reiterat que si hi ha consens aquí és precisament en el fet que la mesura “no ha funcionat” a Barcelona. “Però encara hi ha més gran consens en la necessitat que funcioni”, ha dit. Junts ha considerat “urgent” modificar la política.

Segons Bonet, les dades de París són atribuïbles també al fet que hi ha promotors socials i també ha apuntat que si el parc protegit creix a la capital francesa ho fa en gran part per la compra. Així, ha dit, no es pot fiar tot al 30%.

Facilitar la construcció

Precisament en relació amb la construcció de nou habitatge s’hi ha referit Francisco Diéguez Lorenzo, Director General de l’Institut de Tecnologia i Construcció. Diéguez ha assenyalat el dèficit d’oferta de nou habitatge i ha apuntat que els agradaria una regulació positiva i necessària si bé primer hi ha d’haver mercat. Per això, ha apuntat que calen solucions metropolitanes i facilitar la construcció d’habitatge. Sobre això, ha fet una crida a simplificar la tramitació administrativa i ha defensat la construcció industrialitzada com la construcció del futur i una palanca que pot ajudar a resoldre el problema de l’habitatge.

Al seu torn, el president de la Cambra de la Propietat Urbana, Joan Ràfols, ha alertat de la “tempesta perfecta” que suposa que no hi hagi nova oferta, però sí més demanda i “cap sistema d’ajuts” des dels pressupostos de l’administració ni esquema financer per promoure habitatge social.