02.10.2017 - 21:30
|
Actualització: 03.10.2017 - 02:06
‘Vàrem haver de fer un passadís per arribar al cotxe. Quan la gent va veure que obria el maleter, tothom es va excitar. Cridaven “votarem”. Hi havia centenars de persones defensant el col·legi. Molt èpic, no trobo cap paraula més encertada.’ És el testimoni d’una de les centenars de persones que van preparar la logística del referèndum d’autodeterminació de Catalunya durant dies. Sense poder-ho compartir amb ningú, sense poder-ne presumir perquè hi havia massa en joc. Aquest és el relat de la Carme, una gironina que va viure els fets en primera persona i que va formar part d’una xarxa que va connectar el govern amb la societat civil per fer realitat el referèndum.
Mesos enrere s’havia ofert a un membre del nucli dur de l’ANC per col·laborar en tot allò que calgués per a preparar el referèndum, explica per telèfon, encara sobreexcitada pels fets de diumenge. Dies més tard, aquest primer contacte li va dir que comptaven amb ella: que havia d’estar atenta i esperar instruccions, que un contacte li trucaria. Encara no hi havia nervis. ‘Llavors no sabia que tindria urnes a les meves mans, ni que tindria claus d’un col·legi electoral’, confessa rient.
En els preparatius se cercava gent compromesa, no hi podia haver cap filtració que arribés a la policia espanyola. La prevenció era la primera consigna de tots aquells que van col·laborar en els preparatius del referèndum. Es comunicaven per telèfon, només per dir-se on quedaven, o bé a través de Telegram o Signal.
Dimecres de la setmana passada la Carme va ser citada al centre de Girona per una persona que no havia vist mai: ‘Suposo que era algú de l’administració, no ho sé. Com menys sabéssim, millor.’ Ell va ser qui li va comunicar que seria l’encarregada d’obrir i tancar el seu col·legi electoral.
Com si fos un film, li van lliurar un sobre on hi havia les claus del centre i documentació: ‘Hi havia un pla del local, però fet a mà per a evitar conflictes. Això sí, molt ben detallat i amb els codis de les alarmes’. Encara no se sabia que la gent defensaria els col·legis, dormiria als centres i no caldria desconnectar-les.
Abocada de ple en el referèndum, li assignen uns RA –representants de l’administració, seleccionats pel govern de la borsa de col·laboradors. Ara sí, nervis. ‘Sé que hi havia substituts per a qualsevol que hi renunciés. Emocionalment, podia arribar a ser estressant. Tinc família, em falten molts anys encara per a jubilar-me.’ I és que les amenaces del govern espanyol sobre els organitzadors ja són a l’ordre del dia.
Cassoles per a la festa
Falten dos dies per a l’1-O i la nostra protagonista assisteix a l’única reunió que presenciarà. És als afores de la ciutat, en una nau buida on ningú no pot imaginar que s’hi troben reunits els qui seran els porters dels col·legis electorals de la ciutat de Girona. Dirigeixen la trobada clandestina membres de l’administració que els lliuren un sobre DIN-A4 amb la documentació de les meses. També els aconsellen de no oferir cap resistència i lliurar l’urna si la policia vol segrestar-la. ‘L’ambient era emocionant. Quaranta persones que no ens coneixíem i d’una mitjana d’edat de cinquanta en amunt, reunits d’amagat pel referèndum.’
Per si la pressió i la responsabilitat fos poca, dissabte al matí rep una trucada del seu primer contacte. Cal fer una última gestió. ‘Vaig anar a casa seva i en un paquet tenia onze cassoles per a mi.’ Les cassoles eren les urnes. Així les anomenaven els organitzadors. En altres llocs eren pizzes o confeti. Van conduir el cotxe fins al col·legi i el van deixar aparcat just al davant, de manera que l’endemà, el recorregut fins a l’interior fos com més ràpid millor.
Les urnes ja estan al col•legi més gran de Catalunya. L’Escola Industrial. Espectacular. pic.twitter.com/8iXLc07ycZ
— Albert Llimós (@AlbertLlimos) 1 d’octubre de 2017
Aquella nit la va passar a casa, amb el cor en un puny i patint per si aquella plaça de minusvàlids on havia aparcat ho engegaria tot en orris. Nervis continguts i poques hores per a dormir, perquè a les dues de la matinada encara preparava el dinar de l’endemà. Seguint les instruccions que havia rebut als afores de Girona, la nostra protagonista es va presentar a les set al col·legi electoral. Crits de ‘votarem’, molta germanor i les urnes gairebé entren mantejades al col·legi. Missió complerta. La Carme va cedir el relleu a la ciutadania i va començar la defensa del centre.
