‘Un altre míting, no!’ Nou moments del judici contra independentistes gallecs a l’Audiència espanyola

Vist per a sentència el judici contra dotze independentistes gallecs a l’Audiència espanyola, on ahir es va fer l’última sessió. La fiscalia manté la majoria de les acusacions i demana penes de quatre a dotze anys de presó per a membres del col·lectiu antirepressiu Ceivar i de la plataforma pel dret d’autodeterminació Causa Galícia. Els acusa de presumptes delictes d’enaltiment del terrorisme i pertinença a organització criminal. Dels càrrecs inicials, només ha retirat el delicte d’enaltiment a tres persones, i continua reclamant la dissolució de totes dues entitats. Segons el relat de la fiscalia, aquestes organitzacions independentistes tenen vinculació amb Resistència Gallega, una suposada banda armada que no ha causat cap mort, que no reivindica ningú i que ha estat considerada l’única organització terrorista en actiu a l’estat espanyol els últims anys. Des del sobiranisme gallec es posa en dubte o es nega la seva existència.

Tot i jutjar-se l’enaltiment del terrorisme, els actes i declaracions que s’han mostrat durant el procés no semblen pas fer una crida a la violència ni fer-ne gala, com tampoc no fan cap referència explícita a cap organització armada en concret. De fet, la majoria de proves exhibides per a intentar de demostrar ambdós delictes tenen a veure amb la convocatòria de marxes a les presons, rebudes i felicitacions d’aniversari a presos independentistes, fragments dels documents de les organitzacions –declarades legals–, continguts penjats a les webs i xarxes socials pròpies –analitzades amb investigacions prospectives– i, sobretot, l’organització d’un acte celebrat el Dia de la Galícia Combatent. La fiscalia considera que aquesta celebració commemora el paper de dos membres d’una banda armada activa fa dècades –l’Exèrcit Guerriller–, que van morir quan col·locaven un artefacte explosiu en una discoteca el 1990 i recrimina les referències que s’haurien fet a aquestes dues persones. Tanmateix, la defensa recorda que és una data dedicada a la memòria històrica i que procedeix de segles enrere. Els actes, declaracions i convocatòries analitzats van ser públics, fets en plena llum del dia, amb el permís corresponent de la delegació del govern espanyol i sense la necessitat de cap mena d’intervenció policíaca.

Però, per damunt de tot, es pot dir que el gran protagonista del judici ha estat el magistrat Félix Alfonso Guevara. Amb un to de veu elevat i agressiu, amb un cert sarcasme i sense gaire filtre, ha esbroncat tothom: de la traductora al fiscal, passant pels testimonis d’agents de la policia. Però els moments de tensió més evidents han estat quan s’ha adreçat als advocats de les defenses, que ha interromput constantment i a qui ha vetat moltes preguntes. Les defenses en van demanar la recusació perquè aquest mateix jutge havia presidit el tribunal que va donar per provada l’existència de Resistència Gallega.

Preguntes insistents sobre la solidaritat amb els presos

Les declaracions dels agents i el relat de la fiscalia insisteixen molt en les tasques de suport i assistència a presos independentistes pel col·lectiu antirepressiu Ceivar. De fet, un dels investigadors assenyala la solidaritat amb els presos com a part de la suposada trama: ‘Una de les dinàmiques integrals és que al pres no li falti la solidaritat, que ningú no falti a visitar-lo. […] Han de fer promoció perquè la gent des de fora sàpiga a quina presó són i els escrigui.’

La fiscalia ha intentat fer veure al tribunal que Ceivar oferia serveis i tenia connivència només amb els presos condemnats per pertànyer a Resistència Gallega, mentre que els acusats han insistit que aquesta solidaritat s’estenia a tots els presos independentistes gallecs en general, sense fer judicis de valor contra els primers, perquè no creuen en l’existència de la banda armada. Però el fiscal ha insistit en la suposada col·laboració només amb els primers presos, gairebé sense escoltar el relat dels acusats:

—Utilitzen Ceivar per a difondre comunicats del col·lectiu de presos de Resistència Gallega?
—No existeix cap col·lectiu de presos de Resistència Gallega, és una calúmnia. El col·lectiu de presos a què fa referència segurament és el Col·lectiu de Presos Independentistes Gallecs, que va ser fundat per persones que mai no van ser acusades de ser membres de cap organització armada.

Al cap de pocs minuts:

—Sap vostè que són les xifres CPIG?
—Sí, li ho he dit abans, el Col·lectiu de Presos Independentistes Gallecs.
—I doncs, existeix o no existeix, un col·lectiu de presos gallecs?

Felicitacions d’aniversari o un cartell de ‘llibertat presos’, part de la investigació

Algunes imatges que formen part de la investigació mostren militants sostenint cartells que feliciten l’aniversari als presos, i també un cartell de ‘llibertat presos independentistes’. Imatges aparentment normals que el fiscal utilitza per a l’interrogatori:

—’Parabens, Teto’. Amb què tenen relació aquestes fotografies?
—Es van fer perquè era l’aniversari de Teto, un pres polític gallec.
—És un acte convocat per Ceivar, per Causa Galícia…?
—Com? [Riu.] No, el cartell es va portar per fer fotografies i felicitar l’aniversari de Teto.
—Qui és Teto?
—Ho torno a dir-ho, un pres polític gallec.

Enaltiment del terrorisme a partir de referències ‘implícites’

Quan els agents han explicat què podria constituir enaltiment del terrorisme, sovint han retret expressions inconcretes, que no fan una crida explícita a la violència ni celebren ni justifiquen cap acte terrorista ni menystenen cap víctima. Per exemple, ‘La lluita és l’únic camí’ o ‘Combatents gallecs’. En alguns moments també s’ha parlat d’un suposat enaltiment del terrorisme per suposades referències a Resistència Gallega que no són explícites:

—Quan es parla de ‘combatents gallecs’ implícitament es parla de Resistència Gallega. Només cal veure tots els comunicats i documentacions internes que han fet per veure que es refereixen als membres de Resistència Gallega com a ‘combatents gallecs’.
—Però això és una deducció seva.
—Una deducció lògica i empírica.

Fenómeno curioso para estudar o dunha organización terrorista "fundada" por un tribunal de xustiza. Tamén o dun delito de enaltecemento que non é necesario que se explicite. pic.twitter.com/nzPUBESjiw

— Galiza Contrainfo 🔥 (@gzcontrainfo) October 20, 2020

Criminalització del jovent independentista i dels advocats?

En un moment del judici un dels investigadors deixa anar una afirmació en què sembla fer una generalització contra el jovent independentista gallec, que pot semblar que considera necessàriament violent:

—El gruix de l’assistència de Ceivar està en els presos que han comès accions violentes, sense deixar de banda qui ha comès una infracció administrativa greu. També presten assistència a un independentista radical jove que no posa una bomba perquè no en té els mitjans, però sí que fa una pintada a l’aparador d’un banc.
—El concepte ‘independentista radical’ és als documents de Ceivar o és un concepte d’intel·ligència?
—És un concepte d’intel·ligència.

Semblantment, un altre dels investigadors, durant l’interrogatori, respon a l’advocat parlant de ‘organitzacions al·legals com les seves’. ‘De vostès, de Causa Galícia, no se’n pot dir res, perquè vostès busquen estructures opaques’, diu. Quan el lletrat protesta per la referència als advocats com si formessin part de l’entramat, el jutge s’irrita:

—Senyoria, protesto per la referència als advocats com a ‘vostès’, dins de les referències a l’entramat.
—No… Primer, la protesta hi sobra! No! Aquí no hi ha protesta. Només hi ha una protesta a la llei, a efectes cassacionals, per la denegació d’una prova o una pregunta. I no digui que no! Quan ha dit ‘vostès’ no es referia als lletrats. Ha emprat un ‘vostès’ majestàtic. […] El que se sent al·ludit… No ho sé… Jo no m’he sentit al·ludit.

Una víctima del franquisme, convertida en terrorista?

Quan, en moments diferents, dos investigadors expliquen a qui enaltien els acusats, parlen de les referències, entre més, a Moncho Reboiras, militant de la Unió del Poble Gallec assassinat per la policia el 1975 i considerat víctima del franquisme. Un dels advocats de la defensa remarca aquesta condició de víctima del franquisme:

O suposto enaltecemento do terrorismo que relatan as testemuñas policiais refírese a organizacións extintas e chega ata militantes antifranquistas como Moncho Reboiras. pic.twitter.com/qJfOi78S24

— Galiza Contrainfo 🔥 (@gzcontrainfo) October 20, 2020

‘Un altre míting no!’ Les interrupcions i l’actitud del jutge

El jutge interromp i veta nombroses preguntes de la defensa –en algun moment abans que les formulin–, argumentant que els agents de la policia no hi són per a fer valoracions sobre si el contingut d’allò que s’analitza és delictiu o no:

—Quina conducta enaltidora…?
—No ha de dir el testimoni quina conducta, ho haurà de dir la sala!
—Senyoria, però aquesta defensa necessita fer-se càrrec de quina conducta se’ls atribueix en aquells actes…
—Que no contesti! Ja ho veurà la sala…

Aquestes interrupcions també les fa en els al·legats finals d’alguns acusats. Per exemple, quan Joam Peres explica la seva detenció, denuncia el judici i es reivindica com a independentista, el jutge l’interromp i exigeix que acabi:

—El 30 d’octubre de fa gairebé cinc anys vaig rebre la visita de trenta o quaranta agents de la Guàrdia Civil al meu domicili. Van tombar la porta, van entrar amb una violència extrema i em van encanonar al cap. Em van dir unes quantes vegades ‘fills de puta’ i em van trepitjar el cap. […] Em van traslladar a Tres Cantos i em van fer un interrogatori que em va semblar esperpèntic, preguntant qui portava xarxes socials i pàgines web. […] Que es parli d’aquesta activitat com a terrorista resultaria impensable en qualsevol país que es vulgui qualificar de democràtic. […] Sigui quina sigui la sentència que surti d’aquest tribunal som i serem independentistes gallecs…—Ja n’hi ha prou! Ja n’hi ha prou!

A continuació, adverteix la següent acusada que vol parlar:

—Per a un altre míting, no! Per a un altre míting, no!

Finalment, la deixa intervenir.

El jutge fa això mateix en l’última intervenció del judici:

—… això deixa clara la naturalesa del judici i de l’acusació que se’ns fa. Intentar explicar a un inquisidor…
—Retiri’s, retiri’s. S’ha acabat. M’acaba de dir a mi i al fiscal inquisidors, i això és un excés de la llibertat, fins i tot de defensa.
—Protesto.
—Què ha de protestar? Retiri’s!

O xuíz Guevara corta a alegación final de Ugio, militante da organización anti-represiva @Ceivar_OPAR. Non gostou o señor xuíz de escoitar a palabra "inquisidor". Remata así este esperpento xudicial e queda "visto para sentenza" (toc toc de folios na mesa).#Absoluçom12_GZ pic.twitter.com/VTStybTtx7

— Galiza Contrainfo 🔥 (@gzcontrainfo) November 3, 2020

Un nou judici per enaltiment del terrorisme

Aquest és un més dels nombrosos judicis per enaltiment del terrorisme que s’han fet a l’Audiència espanyola aquests darrers anys. Organitzacions com Amnistia Internacional han alertat de l’ús ‘abusiu’ de les lleis antiterroristes a l’estat espanyol, i també de la imprecisió d’aquestes lleis. Del 2011 al 2018 el nombre de condemnats va ser de 119, més de la meitat entre el 2016 i el 2018. Unes dades que criden especialment l’atenció tenint en compte que la majoria de condemnes s’han fet en relació amb bandes armades ja dissoltes.

Segons Amnistia Internacional, l’enaltiment s’hauria de reduir només als casos en què s’animi unes altres persones a cometre un delicte recognoscible, i amb una probabilitat raonable que el duguin a terme. Això no s’ha vist en cap moment d’aquest judici, on, de fet, el nivell d’inconcreció i d’ampliació dels delictes a diverses persones és remarcable. De fet, la fiscalia cita jurisprudència de la sentència contra La Insurgencia –que va condemnar dotze rapers– per a justificar que, en l’organització d’un acte on es comet enaltiment, seria tan delictiu parlar com ajudar amb l’attrezzo i l’organització.

Un ‘Tot és ETA’ a la gallega?

En aquest judici no es parla ni d’actes de sabotatge ni d’atemptats, sinó solament de delictes d’opinió i de la suposada vinculació de les entitats amb Resistència Gallega en un entramat que serviria per a mantenir viva una banda armada a la qual s’atribueix una seixantena d’accions violentes, sense víctimes mortals i amb explosius de fabricació casolana, contra seus de partits polítics, institucions, entitats bancàries i empreses. Hi ha hagut condemnes per aquestes accions, però el sobiranisme gallec defensa que no és clar que es puguin atribuir a una organització armada (ningú no les ha reivindicades mai) ni que es puguin considerar terrorisme. Benet Salellas, advocat d’un detingut acusat de pertinença a aquesta organització el 2011, deia que havien convertit en terrorisme petites accions de sabotatge, consistents, per exemple, en trencadisses de vidres en bancs. ‘Si pel fet de disposar de l’explosiu per a malmetre un caixer automàtic et poden imposar divuit anys de presó és que s’ha perdut el nord’, defensava.

Però les diferències entre sabotatge i terrorisme són cada vegada menys tingudes en compte pels jutges. L’any 2015 el PP i el PSOE van impulsar una reforma del codi penal que, a parer d’alguns experts, banalitza el concepte de terrorisme i obre la porta a encausar per aquest delicte persones que no són terroristes, cosa que converteix el concepte en una cosa àmplia i abstracta que es pot arribar a confondre amb els desordres públics, per exemple.

Una altra possibilitat que sostenen les veus crítiques amb aquesta causa és que l’organització existís de primer, però que faci temps que ha estat desmantellada i que la policia espanyola i la Guàrdia Civil la mantinguin viva artificialment. Sigui com sigui, i fins i tot si aquesta banda armada existís i tingués voluntat d’atemptar, les crítiques sorgides entorn d’aquest judici se centren en el fet que es pretengui criminalitzar organitzacions antirepressives i polítiques legals que no han comès cap acte violent. És per això que abans de començar el judici el BNG, EH Bildu i la CUP, entre més partits i entitats, van demanar l’absolució de tots els acusats i van titllar el cas de muntatge policíac. Aquesta última operació pot recordar operacions semblants que s’han fet a l’entorn d’ETA i que no han encausat ningú per cap acció violenta, sinó pel fet de formar part d’un suposat braç de l’organització. L’últim, fa poc més d’un any: el macrojudici a l’Audiència espanyola contra advocats, familiars i psicòlegs de presos de l’organització armada.