25.12.2017 - 22:00
|
Actualització: 27.12.2017 - 17:36
El 2015, un mes abans de les eleccions, El Mundo publicava un article d’anàlisi on explicava que la baixa participació en les eleccions al Parlament de Catalunya beneficiava els partits sobiranistes. Fins i tot, el candidat del PP, Xavier García Albiol, deia: ‘Amb un 72% o un 73% de participació global, als independentistes se’ls hi desmunta el xiringuito i se’ls acaba la broma.’ També recollien un informe de Societat Civil Catalana que mantenia que les possibilitats de majoria absoluta per als independentistes ‘serien mínimes amb un 75% o un 80%’ de la participació.
La teoria ja es va veure superada el 2015, quan, amb una participació del 77,55% a Catalunya, es va mantenir la majoria absoluta. Malgrat això, en aquestes eleccions del 21-D l’unionisme ha repetit el mateix missatge, insistint que la mobilització de la ‘majoria silenciosa’, principalment a l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), pel simple fet de concentrar-hi una gran part de la població amb orígens a la resta de l’estat, comportaria un vot massiu a les formacions partidàries del 155 i, per tant, la fi del procés independentista. Amb un 82% de participació, però, tampoc no ha estat així. Ni de bon tros.
L’abstenció també suma independentistes
L’aplicació de l’article 155, amb més de 200 acomiadaments a l’administració catalana, la detenció i persecució del govern català i les decisions partidistes de la Junta Electoral no han servit per a vèncer ni desmobilitzar l’independentisme, sinó que ha fet que s’hagi superat en 100.000 vots el resultat de fa dos anys, i que hagi obtingut més vots, fins i tot, que l’1 d’octubre.
Absolutament en totes les comarques de Catalunya han crescut els votants independentistes i, fins i tot, en set comarques l’independentisme ha ampliat l’avantatge i han guanyat més vots que Ciutadans, PP i PSC. El vot unionista ha augmentat, però trobem que els abstencionistes no eren només d’aquest perfil, sinó que un 38% d’aquests nous votants ho han fet per ERC, CUP o JxCat.
També trobem que, en set comarques, el creixement del vot independentista ha estat superior al creixement que han tingut Ciutadans, PSC i PP. Per tant, s’ha ampliat la diferència entre els dos blocs. Són l’Alta Ribagorça, el Pallars Sobirà, el Segrià –destaca Lleida ciutat, on s’ha superat per primera vegada el 50% del vot independentista–, l’Urgell, el Moianès i, especialment, les Terres de l’Ebre: al Baix Ebre, el 80% de nous votants són independentistes, un 74% al Montsià i un 66% a la Ribera d’Ebre.
La capacitat –no tan sols de retenir els votants de la gran mobilització del 2015, sinó d’incrementar-los arreu– explica per què s’ha mantingut la majoria. Les enquestes apuntaven que JxCat, ERC i CUP podien perdre fins a tres escons a Barcelona i un o dos escons tant a Lleida com a Tarragona i a Girona. Finalment, només ha baixat un escó a Barcelona i Tarragona, i s’ha mantingut a Girona i Lleida, demarcació on les forces de la República han augmentat el percentatge de vot.
També hi ha hagut creixement allà on hi ha més població. Justament a l’AMB, que havia de servir d’ariet contra l’independentisme, és on s’ha aconseguit la majoria de nous votants independentistes, aquells que han permès de mantenir la majoria absoluta.
L’independentisme metropolità
En les nou comarques on ha estat primera força Ciutadans, s’han guanyat 66.612 votants independentistes més que el 2015, més de la meitat dels nous vots aconseguits en total per les forces independentistes. Concretament al Barcelonès, al Baix Llobregat i al Vallès hi ha 52.613 nous vots.
Augment del percentatge independentista en alguns municipis de l’AMB
Els analistes i les enquestes preveien que un creixement del vot en aquests municipis beneficiava els contraris a la independència, però en realitat no ha estat així. Tot i la mobilització de nous votants unionistes, trobem que en molts municipis el percentatge independentista ha augmentat, encara que sigui poc, arran de l’alta participació dels dos blocs, i amb això, la mobilització ha beneficiat els republicans.
Per tant, que hagi guanyat Ciutadans en aquestes zones, més enllà d’un augment també de les forces unionistes, és principalment per la concentració de vot unionista en Ciutadans –per la paràlisi del PSC i l’enfonsament del PP– i perquè aquesta vegada Junts pel Sí es presentava per separat.
Destaca, entre més, el creixementdel vot a l’independentisme a Badalona (+4.228), l’Hospitalet de Llobregat (+3.885), Terrassa (+3.746), Sabadell (+2.399), Mataró (+2.253), Santa Coloma (+2.068), Sant Boi (+1.932) i Cornellà (+1.577). També en el districte barceloní de Nou Barris (+2.395).
És molt significatiu que els tres municipis que van tenir menys suport independentista el 2015, n’han incrementat el suport: Badia del Vallès, del 14,60% al 18,34% (415 votants més); Santa Coloma de Gramenet, del 19,2% al 21,28% (+2.068); la Llagosta, del 19,08% al 21,5% (+298).
Òbviament, els partits i entitats han de fer molta feina per a fer arribar el seu discurs a molts barris i ciutats, però aquesta gran mobilització invalida una de les excuses que impedia d’entrar amb més força, barri a barri, veí a veí i associació a associació, per explicar per què el projecte independentista beneficia tothom. I és que s’excusava en el fet que la presència de certs partits podria ser vist com ‘una provocació’ i mobilitzar els abstencionistes habituals.
Les llistes separades, clau?
Un dels grans debats de la precampanya ha estat si era positiu presentar-se amb llistes separades o era millor la llista única. Fent els càlculs i sumant els vots d’ERC i JxCat en una única candidatura, no canviaria el repartiment d’escons, encara que sí que hauria quedat primera força, per davant de Ciutadans.
Sí que hauria canviat en la hipòtesi que les tres candidatures independentistes haguessin anat unides. En aquest cas, la llista de país hauria obtingut tres escons més que la suma de JxCat, ERC i CUP, amb 73 escons, mentre que Ciutadans hauria perdut tres seients.Cal aclarir que aquests serien els efectes mecànics, els quals no poden tenir en compte quanta gent hauria deixat de votar independentista si hagués hagut de votar una sola candidatura. De fet, no és tan clar que una sola candidatura hagués estat capaç d’aglutinar tot aquest vot.
Trobem indicis que ens mostren la contrària. Si bé Junts per Catalunya ha estat la força més votada a prop de 700 municipis, als llocs on el suport independentista és més baix sembla haver resultat beneficiosa l’existència de tres llistes.
A les Terres de l’Ebre, on ha guanyat ERC, les forces republicanes han guanyat més vot fins i tot que les forces unionistes, i a més, a diferència de la resta del país, el PSC ha perdut centenars de vots al Baix Ebre, el Montsià i la Ribera d’Ebre.
També ho veiem en la rodalia de Barcelona. Per exemple, a Santa Coloma de Gramenet, la candidatura d’ERC (8.068 vots) ha obtingut més vots que els 7.815 que va aconseguir Junts pel Sí el 2015. Cal afegir a aquestes dades un suport també important a JxCat (3.359 vots), cosa que ha fet que, tot i la pèrdua de vots de la CUP, les forces independentistes augmentessin el resultat en més de 2.000 vots.
Per tant, podem intuir que una llista independentista i transversal no hauria tingut tanta capacitat d’atraure vot com poden fer els matisos. Aquesta disputa d’un vot catalanista i esquerrà es mostra en una enquesta electoral en què un 8,8% dels indecisos dubtaven entre votar els comuns o votar ERC i un 4,4% dubtava entre ERC i el PSC.
La cosa més beneficiosa dels resultats és que, tot i les prediccions d’alguns analistes, l’independentisme no ha tocat sostre i millora resultat elecció rere elecció, fins i tot allà on té menys suport.
