The Washington Post · Christian Shepherd i Lyric Li 

Tres anys després d’haver sofert Zhengzhou les inundacions més mortals de la Xina en dècades, aquesta localitat del centre de la Xina es va tornar a inundar. Dilluns a la tarda, durant més de tres hores, van caure 234 l/m² de pluja sobre aquesta ciutat de tretze milions de persones, cosa que va forçar una actuació contundent per evitar que es repetissin els fets del 2021, quan tres-centes persones van morir en un diluvi sobtat que va inundar el metro i va atrapar gent dins els automòbils.

Aquesta vegada les autoritats locals no es van arriscar. Van cancel·lar autobusos, van tancar emplaçaments turístics i van advertir als residents que no es moguessin de casa. Es van distribuir bombes d’aigua per evitar les inundacions dels passos subterranis i les entrades del metro es van blocar amb sacs de sorra i làmines metàl·liques.

Les autoritats han hagut de fer un gran esforç aquest estiu per respondre a l’emergència d’unes quantes províncies i evitar que el clima extrem, ara habitual, esdevinguin una crisi política i humanitària per al Partit Comunista. Després de les onades de calor de rècord de l’any passat, al juny hi va haver sequera, inundacions i tifons, alguns succeint-se ràpidament l’un darrere l’altre. La calor extrema va endarrerir la sembra a l’est de la província de Shandong, setmanes abans que hi hagués les inundacions.

Després de dècades de campanya d’activistes climàtics que era generalment menystinguda, Pequín ha fet de l’adaptació als atacs de clima extrem una prioritat política. La setmana passada, les autoritats van emetre un avís inusualment directe sobre la vulnerabilitat del país a la intensificació de la calor i a la pluja a causa del canvi climàtic.

Un mes abans, el Ministeri d’Ecologia i Medi també va publicar el primer informe de progrés sobre l’adaptació a l’amenaça del canvi climàtic, que posava de manifest la necessitat de millorar el sistema d’alerta precoç i una millor coordinació entre els departaments encarregats de la construcció, la gestió de l’aigua, el transport i la salut pública. “Quan aquests departaments són rígids, s’impedeix una resposta sistemàtica al clima”, diu Liu Junyan, un activista de Greenpeace a Pequín. “No tenim una visió general perquè cada un se centra a apagar les pròpies crisis.” Aquesta coordinació, va dir Liu, serà clau per a salvar vides durant les inundacions d’enguany, i també per a millorar els avisos per als residents al camp, remot i muntanyós, on la feina de mitigació continua essent feble.

Les previsions per a la resta del juliol indiquen una situació d’urgència: s’espera pluja torrencial a divuit regions del país. El govern hi ha enviat centenars de soldats, ha traslladat desenes de milers d’habitants i hi ha reservat dos-cents milions de dòlars per a l’ajuda en cas de catàstrofe. Algunes de les pitjors inundacions d’enguany han estat a la província de Hunan, al tram mitjà del riu Iang-Tsé. Allà, quatre pobles del districte de Pingjiang van ser evacuats dimarts.

Una escletxa de dos-cents vint-i-cinc metres als dics del segon llac d’aigua dolça més gran de la Xina durant el cap de setmana ha reactivat el debat sobre les terres de conreu i la industrialització que envaeixen les zones humides on s’absorbeix millor la pluja.

El problema d’adaptació al canvi climàtic de la Xina s’agreuja per les grans diferències de riquesa i de geografia. Els 1.400 milions d’habitants del país viuen majoritàriament en una densa extensió de formigó propensa a inundacions sobtades durant els xàfecs. Les fàbriques i els centres financers es concentren a la costa est. Tot i que els governs locals reconeixen la importància del canvi climàtic, “les diferències en el desenvolupament econòmic entre les regions signifiquen que hi ha llacunes en la capacitat de prevenció, resistència i resposta de desastres”, diu Tang Xu, professor de ciències de l’atmosfera a la Universitat Fudan de Xangai.

Tang, que havia estat director de l’Oficina Meteorològica de Xangai, reflexiona sobre els desastres a què s’han enfrontat les regions aquests darrers anys: sequera al nord-oest, esllavissades de terra i esllavissades de fang al sud-oest, tifons i onades de tempesta a la costa est… I subratlla que “la prevenció de catàstrofes és una tasca formidable”. El resultat, segons Tang, és que algunes regions es mouen ràpidament per identificar i abordar els riscs, mentre que uns altres s’ho prenen amb més calma – però almenys ara tothom és conscient dels problemes. “No es pot utilitzar la mateixa vara de mesurar per dir qui fa una bona feina i qui fa una mala feina”, diu.

El govern de Pequín demana a les autoritats locals que ho facin millor

La Xina és especialment vulnerable al clima extrem intensificat pel canvi climàtic, va subratllar l’Administració Meteorològica de la Xina en el seu report anual publicat dijous passat. S’hi exposaven proves creixents de l’amenaça, com ara temperatures rècord l’any passat que van fondre glaceres i permagel a velocitats mai no vistes abans. Més dramàtics que l’informe van ser els advertiments inusualment contundents d’un meteoròleg que deia que la part pitjor encara ha de venir.

En una conferència de premsa per presentar el report, Iuan Jiashuang, subdirector de l’administració, va dir als periodistes que les onades de calor esclafaran la Xina durant quinze dies més cada any i arribaran a temperatures tres graus més altes en un termini de trenta anys. Iuan va destacar que el nord-est de Xinjiang serà una de les regions més afectades. El juliol passat, les temperatures a la depressió de Turpan, 150 metres per sota del nivell de la mar, van arribar a 52 graus, el rècord màxim de la Xina. Durant el mateix període, es preveu que els xàfecs que duren cinc dies i es concentren al centre i al nord-est del país esdevinguin més freqüents, fins que finalment caigui més pluja i més neu durant els esdeveniments meteorològics extrems que no pas com a precipitació normal, va dir Iuan.

El govern xinès fa poc que va començar a advertir obertament dels perills del canvi climàtic. Durant dècades, les autoritats acceptaven la ciència però argumentaven que la responsabilitat requeia en les nacions desenvolupades més riques, com ara els Estats Units, que històricament han alliberat més diòxid de carboni. Aquesta posició es va fer més difícil de sostenir a mesura que la dependència del país respecte de l’energia contaminant del carbó i el boom de la construcció el van convertir en el principal emissor mundial de gasos d’efecte hivernacle.

Dins la Xina, una atmosfera que s’escalfava gradualment va passar a un segon pla respecte de les preocupacions per a eliminar la boirina de contaminació que cobria les principals ciutats. La discussió pública i la investigació científica sobre el tema eren limitades en comparació amb Europa o l’Amèrica del Nord.

La situació ha canviat dràsticament aquests darrers anys, en part perquè el president xinès Xi Jinping vol ser vist com un líder mundial en qüestions climàtiques. Les tecnologies verdes també són ara un motor de l’economia xinesa. L’any passat, la Xina va posar més plafons solars que tota la resta del món, i  l’Agència Internacional de l’Energia preveu que el país representarà el 60% de les instal·lacions d’energia renovable mundial el 2028.

Molts experts en sistemes energètics xinesos creuen que el país podria assolir el pic d’emissions de diòxid de carboni abans de l’objectiu oficial de “abans del 2030”, si Pequín manté controlats els governs locals, que continuen aprovant noves centrals elèctriques de carbó. Però l’atenció que es posa en l’adaptació climàtica també s’ha vist impulsada per l’allau anual de desastres naturals que han posat en relleu l’amenaça dels fenòmens meteorològics extrems, tant per als xinesos del carrer com per als responsables polítics de Pequín.

Per al lideratge del Partit Comunista Xinès, que s’enorgulleix de fites d’enginyeria que desafien la natura i de la preparació contra els desastres, les crisis com més va més freqüents esdevenen un malson per a la seva imatge, elaborada acuradament. Un any després de les inundacions mortals de Zhengzhou, les llargues onades de calor del 2022 van convertir els llacs en rierols, van fer malbé els cultius i van causar incendis forestals.

L’agost passat, Pequín va tenir els xàfecs més forts d’ençà del 1883. Les autoritats hi van respondre activant un sistema en massa de transvasaments que va sacrificar les zones rurals per protegir la capital i una nova zona de desenvolupament sostinguda personalment per Xi.

• Subscriviu-vos a The Washington Post
• Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb