02.12.2016 - 06:00
|
Actualització: 02.12.2016 - 07:11
Autor: Joan Maluquer, president de l’Associació Heptàgon d’Iniciatives Culturals
La crua realitat de l’Alguer
Dilluns 21 de novembre passat, Raphael Minder publicà el reportatge «Italy’s Last Bastion of Catalan Language Struggles to Keep It Alive» (‘El darrer baluard de la llengua catalana a Itàlia lluita perquè es mantingui viva’) al diari The New York Times. Aquest reportatge ha comportat la reacció del síndic de l’Alguer Mario Bruno, que al cap de dos dies va proposar «que totes les associacions que defensen el català i que treballen per la seva normalització facin servir el Palau Serra, un edifici històric del centre, i que aquest edifici sigui el centre de difusió i promoció del català a l’Alguer»—segons que reportava Vilaweb.
El reportatge és estremidor, amb opinions de la periodista Sara Alivesi («la gent té unes altres preocupacions i no valora fins a quin punt la llengua és realment l’únic tret diferencial de la nostra ciutat»), el delegat de la Generalitat de Catalunya Joan Elies Adell («el sistema educatiu italià ha transmès la idea que no és útil i pot aportar confusió ensenyar una llengua com que aquesta al mateix temps que l’italià»), el lingüista Francesc Ballone («durant una època era políticament correcte dir que es volien impulsar llengües, però ara aquest període s’ha acabat»), la cantant Clàudia Crabuzza («com molta gent de la meva generació, tenia avis que parlaven català, però la transmissió familiar de la llengua es va trencar quan els meus pares em van parlar en italià») i de l’octogenari Gavino Monte («amb els meus cinc néts només parlo alguerès»), aquest darrer l’única aportació esperançadora. Al llarg del reportatge, Raphael Minder va tocant aspectes importants com la legislació, l’ús de la llengua, els mitjans de comunicació o l’escola.
Llegeix l’article sencer a Tornaveu, fent clic aquí.
