Un acord trencat o una mentida descarada: crisi greu entre JxCat i ERC

El 18 de juliol com el 30 de gener. JxCat i ERC han tornat a entrar en l’espiral descarnada de divergències i de retrets. Aleshores va ser arran de la renúncia a investir Carles Puigdemont. Aquest cop ha estat arran de la falta d’acord per a aplicar-li la suspensió de drets i deures com a diputat que havia ordenat el jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena (o evitar-la-hi). Els uns diuen públicament que hi havia un pacte per a eximir-l’en. Els altres ho neguen taxativament. L’estira i arronsa s’ha acabat de despullar als faristols, amb declaracions públiques. ‘S’ha sortit a mentir de manera descarada. JxCat sap perfectament que no hi havia cap acord’, ha dit el president del grup d’ERC, Sergi Sabrià, després de la compareixença dels socis de govern. En el rerefons hi ha el fet que, si se suspèn Puigdemont, serà inviable de tornar a intentar investir-lo com a president i, consegüentment, la promesa de restituir-lo es deixarà definitivament per impossible. Una opció que JxCat veu possible si finalment és extradit per malversació.

JxCat ha acusat ERC d’haver incomplert un acord que assegura que havien tancat ahir a la nit i ratificat avui al matí. Era, segons JxCat, un pacte de tres punts que implicava no suspendre Puigdemont, que aquest renunciés a delegar el vot fins que la comissió de l’estatut dels diputats no s’hi pronunciés, i que els presos fossin substituïts per un altre diputat només aquest ple. Expliquen, a banda, que l’havien acordat al més alt nivell del govern, entre el president de la Generalitat, Quim Torra, i el vice-president, Pere Aragonès. ERC no nega els contactes però assegura que, d’acord, no n’hi havia cap. I com a prova material, fonts d’Esquerra recorden els nervis del matí i les corredisses pels passadissos. I finalment han desconvocat el ple. En això, JxCat i ERC hi han estat d’acord. Era l’últim del període de sessions. Fins després de la canícula, doncs, probablement no hauran de desfer el nus. Ara, és una incògnita si els diputats processats cobraran a final de mes. Aquesta pot ser la prova del cotó per a saber si, malgrat tot i a la pràctica, els han suspès efectivament encara que la mesa no hagi resolt l’embolic o no.

JxCat blinda Puigdemont
La desobediència de nou. Divergències en la manera de transitar pel costerut camí de l’autonomia després de la declaració fallida d’independència del 27-O. No és que JxCat advoqui per retornar a la via unilateral. Això només ho fa la CUP. Però sí que prioritza la preservació dels drets i de la figura de Puigdemont com a dirigent efectiu per damunt de tot i això, a ERC, suscita opcions que no donen prou seguretat sobre els riscs penals. ‘Mai no acceptarem la substitució del president Puigdemont’, ha sentenciat Albert Batet, portaveu de JxCat. El partit d’Oriol Junqueras afronta amb menys contradiccions internes el retorn a la gestió autonòmica. Ara, a la Moncloa, hi ha Pedro Sánchez. Però el nou govern espanyol ja ha deixat clar que no tindrà cap mirament amb qualsevol acció que es desviï de l’estatut: va portar al Tribunal Constitucional la moció per a ratificar els objectius polítics de la resolució del 9-N i ja ha estat suspesa. En això, no ha canviat res.

Les culpes, com aquell 30 de gener, s’han repartit amb cruesa entre els socis de govern. Aquesta vegada no hi ha hagut problemes de comunicació telefònica, però sí divergències profundes que, malgrat tot, els uns i els altres confien que no perjudicaran l’estabilitat de l’executiu. JxCat acusa el president del parlament, Roger Torrent, d’haver trencat unilateralment l’acord que Aragonès havia segellat amb Torra. És a dir, l’acusen d’haver tirat pel dret, tal com el dia que havien d’investir Puigdemont amb una votació que podia implicar l’assumpció de conseqüències penals. ‘Demanem a ERC que aclareixi si Torrent defensa la dignitat dels diputats o si emblanqueix el PSC del 155’, ha deixat anar Eduard Pujol, portaveu adjunt de JxCat, recordant que els socialistes han avalat el criteri de Torrent. ERC no solament nega que Torra i Aragonès hagin signat cap acord, sinó que també esgrimeix el vot diferenciat emèsp els dos membres de la mesa de JxCat com a prova de la falta de pacte i com a símptoma de divergència interna. I és que el vice-president primer del parlament, Josep Costa, ha votat en contra de la proposta de Torrent de substituir els diputats processats, mentre que Eusebi Campdepadrós, el secretari primer, s’hi ha abstingut. És més, Sabrià ho ha relacionat amb el debat pre-congressual del PDECat i a les tensions amb Puigdemont per explicar la crisi. ‘Si tenen un cap de setmana difícil, nosaltres no els el podem resoldre,’ ha dit.

Obsessions i diputats de primera i de segona
JxCat respon que no entén que ERC vulgui suspendre ‘obsessivament’ Puigdemont tot i que s’havia compromès a la cambra a investir-lo quan fos possible. A més, segons JxCat, amb el vot diferenciat han volgut separar la situació dels presos i dels exiliats, també a petició dels mateixos advocats. Quant a Puigdemont, justifiquen la seva situació diferenciada perquè el tribunal d’Slesvig-Holstein va descartar extradir-lo per rebel·lió i no és a la presó, de manera que no es compleixen els supòsits recollits per l’article 384 bis de la llei d’enjudiciament criminal. ERC censura el tracte volgut per a Puigdemont. Alerta que no hi poden haver diputats de primera i de segona.

Torrent ha plantejat que tots els diputats processats fossin temporalment ‘substituïts per qui designin els grups parlamentaris respectius’. Els dos membres de la mesa de Cs i Costa s’hi han oposat. ERC i el PSC hi han votat a favor. Campdepadrós s’hi ha abstingut. Tres a tres: empat. Després, el president del Parlament ha proposat de desconvocar el ple, amb votacions previstes avui mateix a la tarda. Per a Torrent, la seva proposta de solució era una manera de suspendre els diputats tot permetent que deleguessin el vot sense que ningú no deixés l’escó ni s’alteressin les majories i sense que ningú no hagués d’assumir possibles conseqüències penals. De fet, és una reformulació de la imaginativa solució per a executar les suspensions que el jutge Llarena va incloure en la seva interlocutòria i que el lletrat major de la cambra, Joan Ridao, va recollir en l’informe específic que aprofundia en les maneres d’aplicar la suspensió. I és que l’aplicació de l’article 384 bis de la llei d’enjudiciament criminal no és prevista al reglament del Parlament.