09.12.2016 - 12:22
|
Actualització: 09.12.2016 - 12:38
El 59% dels ciutadans bascos és favorable que es faci un referèndum sobiranista al País Basc, si bé un 39% votaria en contra de la independència, respecte del 31% que votaria que sí. La ciutadania basca es mostra dividida en les seves preferències sobre l’organització de l’estat, tot i que un 67% ratifica l’actual fórmula o un escenari federal, i un 37% de bascos assegura que votaria no en cas de celebrar-se avui un nou referèndum constitucional, deu punts més que el sí.
Aquestes són algunes de les dades recollides a l’últim Euskobaròmetre de l’equip dirigit pel professor de la UPV/EHU Francisco Llera, que s’ha elaborat en funció de 800 entrevistes realitzades entre els dies 3 i 27 d’octubre.
L’informe constata que, en el marc d'”una divisió crònica” entre nacionalistes (46%) i no nacionalistes (50%), les diferències entre els dos grups es tornen a ajustar a l’últim any, amb un avanç de 7 punts dels primers i un retrocés correlatiu dels segons de 4 punts.
Tres de cada cinc bascos mantenen la compatibilitat d’identitats basca i espanyola, amb un predomini de la dualitat equilibrada basc-espanyola (36%), a la qual s’afegeix el “biaix” del sentiment basquista (22%) que és “molt superior” a l’espanyolista (2%). Per part seva, l'”espanyolisme extrem” es manté en un 5%, mentre que “l’exclusivisme basquista” segueix sent la identitat expressada per una mica menys d’un terç dels bascos.
En funció de l’estudi, mentre fa una dècada una majoria del 55% dels bascos veia bé una definició de País Basc com a nació en l’eventual reforma de l’autogovern, actualment l’acord que es produeixi aquest reconeixement s’ha reduït fins al 47%, amb un retrocés de 8 punts en l’última dècada. Aquesta idea és amb el suport del 76% dels nacionalistes, però també per gairebé una quarta part dels no nacionalistes.
Front a ells, un 35% dels enquestats rebutja aquesta possibilitat, després d’un increment de tretze punts en l’última dècada, sobretot, entre els no nacionalistes (57%). Finalment, un de cada deu no es decanten per cap de les dues preferències i un altre 7% no es pronuncia sobre aquesta qüestió.
Entre les possibilitats de reconeixement com a nació, un 25% ho defineix com a “dues realitats nacionals clarament diferents”, respecte a Espanya, mentre que un 14% prefereix que aquest reconeixement es produeixi en el si de la nació espanyola.
L’enquesta constata que es manté la divisió entre les preferències sobre l’organització territorial de l’estat, tot i que la majoria dels bascos segueix oscil·lant entre l’actual fórmula autonòmica (33%) i un possible escenari federal (34%).
Front a aquestes fórmules, l’independentisme de les fórmules autodeterminista o confederal torna a situar-se entorn d’un 25% dels enquestats. A l’altre extrem, el centralisme es manté en un 4% de suport dels bascos.
Un 74% de la ciutadania segueix mostrant-se relativament satisfeta amb l’estatut basc, mentre que els insatisfets se situen en un 19%, amb una relativa estabilitat en els últims nou mesos. En qualsevol cas, els satisfets segueixen oscil·lant entre el “criticisme” (39%) i l’optimisme (35%), amb un avanç semestral dels segons en detriment dels primers.
Entre els crítics, destaca l’electorat del PNB (49%) i d’Elkarrekin Podem (41%), mentre que el més insatisfet és el d’EH Bildu (58%) i els més satisfets són els socialistes (52%), populars (73%) i C’s (67%).
Tot i això, gairebé un de cada quatre enquestats segueix sense voler canvis i la mateixa proporció es conforma que es completin les transferències. Per part seva, un 29% opta per la reforma i l’ampliació de l’autogovern, mentre que un 14% es decanta per “una posició de ruptura sobiranista”.
L’Euskobaròmetre constata que, 37 anys després de la celebració del referèndum que va ratificar l’aprovació de l’actual estatut de Gernika, la ciutadania basca votaria, en cas de celebrar-se un nou referèndum estatutari, que sí en un 47%, mentre que el 1979 ho va fer un 53%, amb una recuperació interanual de 17 punts. El vot negatiu, que fa trenta anys se situava al 3%, arribaria al 13%, amb un retrocés interanual de 7 punts.
Un 29% de la ciutadania assegura tenir “desitjos grans” d’independència, amb “una gran estabilitat” interanual. En aquest sentit, s’expressen la majoria dels votants d’EH [Bildu] (83%) i dels nacionalistes (51%), mentre que entre l’electorat de PNB la taxa és menor (27%).
Front a ells, un 59% d’enquestats diuen tenir pocs (22%) o cap (37%) desig d’independència, sobretot entre els no nacionalistes (79%) i els votants dels partits autonomistes (més de nou de cada deu), però també la majoria dels votants del PNB (63%), d’Elkarrekin Podem (63%) i dels abstencionistes (68%).
