21.06.2016 - 16:52
Educació vol “garantir drets” i superar l’exempció lingüística en zones castellanoparlants i aplicar el model basc en justícia
VALÈNCIA, 21 (EUROPA PRESS)
Un 49% de la població de la Comunitat Valenciana no és capaç de parlar bé en valencià (un 51,5% el 2010) i un 27,6% que no ho entén res o gairebé res. Els percentatges encara són més alts en el cas d’escriure i llegir: el 65% de la població valenciana no és capaç d’escriure en valencià i el 47,1 tampoc ho és de llegir.
Amb tot, tres quartes parts de la població més de 15 anys declara entendre bastant bé o perfectament el valencià (72,4%). A més, el 72,4% entén bastant bé o perfectament el valencià; el 50,9% ho parla bastant bé o perfectament; el 52,9% ho llig prou bé o perfectament, i el 34,7% ho escriu prou bé o perfectament.
Estos són alguns dels resultats de l’enquesta ‘Coneixement i ús social del valencià 2015’, que han presentat este dimarts el conseller Vicent Marzà i el director general de Política Lingüística i Gestió del Multilingüisme, Rubén Trenzano. Este últim ha assenyalat que, en comparació de l’anterior consulta, del 2010, el coneixement de la llengua autòctona “ha millorat en alguns territoris” però els usos “han empitjorat”.
De l’estudi –que l’actual Consell “va heretar” de l’anterior, per la qual cosa ja prepara la realització d’una nova enquesta amb ítems diferents, han explicat– s’extreu que el 85% de la població valenciana creu que el valencià caldria usar-lo igual o més que ara. En concret, el 43% considera que deuria usar-se més, un 42% igual, mentre que l’11% pensa que hauria d’utilitzar-se menys. Per al conseller Marzà, “això demostra que les valencianes i els valencians tenim una actitud positiva respecte a la llengua pròpia”.
L’enquesta estructura les dades tenint en compte les zones valencianoparlants i castellanoparlants i reflectix les diferències entre totes dues. Així, el 23,3% de les persones que viuen en àrees de predomini del castellà declaren no entendre res el valencià; el 54,8% no ho sap parlar res; el 45,9% tampoc ho llig, i el 67,8% no és capaç d’escriure’l.
En este punt, tant Marzà com Trenzano han mostrat la voluntat de la Conselleria de treballar en dues direccions: d’una banda garantir el dret dels ciutadans a viure “plenament” en valencià i, per un altre, a “acabar amb el greuge comparatiu” que patixen les zones castellanoparlants en no tindre “igualtat d’oportunitats lingüístiques”.
En este sentit, des de la Conselleria expressen la seua voluntat de superar i “anar més enllà” de l’exempció lingüística de l’assignatura del valencià a la qual es poden acollir famílies d’algunes zones de la Comunitat.
“NO PREGUNTEM ALS PARES SI VOLEN MATEMÀTIQUES”
“La reflexió que faig és si li preguntem a un pare o a una mare si volen o no classe de matemàtiques; igual que no ho fem en matemàtiques, perquè són una oportunitat, també el valencià és una porta més”, ha argumentat Marzà, que ha precisat que amb la legislació actual el seu departament va a impulsar accions perquè els pares “perceben que aprendre valencià és una oportunitat” i en futur es vorà si s’introduïxen canvis normatius amb el nou decret de plurilingüisme que s’elaborarà tenint en compte les aportacions d’experts de les universitats.
Respecte als usos, l’enquesta deixa alguns senyals d'”alarma”, com la presència del valencià en les grans superfícies comercials. El 68,5% diu expressar-se més, generalment o sempre en castellà en aquests espais. En canvi, sol un 17,6% diu fer-ho més, generalment o sempre en valencià. “Sembla que la gent recula el valencià al cotxe i puja les escales mecàniques canviant de llengua”, ha reflexionat Trenzano. Per esta raó, ha avançat que a la tardor es presentarà una campanya de promoció del valencià en grans superfícies, oci i hostaleria.
Més “esperançador” és el resultat de l’ús del valencià en les xarxes socials, ja que el 43,5% de la gent ho utilitza de manera habitual. No es recull, en canvi, informació sobre el possible impacte del tancament de Radiotelevisió Valenciana (RTVV), ja que no és una qüestió per la qual s’hi haja preguntat.
Pel que fa a l’administració, d’acord amb les dades aportades per la Direcció General de Funció Pública, un 70% del funcionariat té algun títol de coneixements de valencià.
REQUISIT PER A FUNCIONARIS
Interrogat pel requisit lingüístic per a la funció pública, Vicent Marzà ha incidit que esta xifra apunta que “no es part dels res” i ha advocat per “acompanyar” els funcionaris que ja estan a l’ús i competència lingüística. Per als que entren, ha apuntat, “han de ser capaços d’atendre la població en llengua pròpia”, una cosa en la qual es treballarà durant la legislatura.
Concretament sobre Justícia, ha postil·lat Trenzano, és un dels temes que està “en agenda” i el model per al Govern valencià és el del País Basc, “on es treballa de manera habitual i normal en dues llengües”.
Respecte al coneixement d’idiomes estrangers, l’estudi mostra que un 36% coneix l’anglès –a penes el 3% del professorat té l’acreditació en esta llengua–; un 13,2 el francès i un 2,9 l’alemany.
Finalment, s’ha posat de relleu que l’administració valenciana ha destinat a la promoció del valencià per a 2016 uns 5,6 milions d’euros en ajudes a mitjans de comunicació, àmbit local, publicitari, teixit associatiu, projecció exterior, comerç i indústria, traducció literària multilingüe i àmbit musical.
