Un 39% dels independentistes no volem la independència. Diuen

El termini és abans del final de setembre. I ja estem als darrers dies de març. Fins ara, amb totes les seues manipulacions, mentides, intrigues, amenaces i actuacions (legals i il·legals) de tota mena només han aconseguit veure com desapareixia tot allò que ells consideraven forces que s’oposarien a l’independentisme. desapareguda (del tot) UDC, anihilat el PSC, amb els comuns en hores baixes, amb un PP que no té banqueta, amb un Mariano Rajoy acorralat pel seu desgovern, la corrupció i sense pressuposts, ja només poden fer el que fan. Publicar veritables al·lucinacions. Però el veredicte de les urnes serà inapel·lable. I ja és imminent. 186 dies, només.

La cosa va d’indecisos. A la ANC manta vegada s’ha insistit que hem de convencer els indecisos de la independència, cosa en la que no crec, i ves per on ara resulta que els unionistes volen convencer els indecisos també. Anem bé, cirerer.

Els indecisos no es poden convèncer amb cap argument, un indecís és, per definició, un cagadubtes que dubtarà finsi t tot davant de l’urna. Als decidits tampoc ens convenceran perque la decisió és ferma. Així doncs com va això? Al indecís no se’l convenç, se l’arrossega, en el millor sentit, se l’aboca a. I com?

Tot indecís vol pujar al carro guanyador, i poder dir que han guanyat els seus. Quins son els seus?. Els que es veu clarament que guanyaran. Se’n diu efecte allau; baixa un convenciment tan contundent que arrassa, l’indecís no es vol quedar fora de joc.
Com ho fa Apple per vendre milions de iphones abans que surtin a la venda?. Convencent als indecisos que l’Iphone es el guanyador indiscutible dels smartphones. Es formen ques quilomètriques per esquitxar els 800€ de l’ala que en cobren. Ho raonen aquest fans?. No, s’hi adhereixen. Pur marqueting que te mes clar Apple que el moviment independentista

Tothom sap que la tercera via és morta i enterrada, no sé si a la paperera de la història però; en tot cas qui avui insinua que els catalans no hem de fer cas de la democràcia i hem de bastir una alternativa a la independència és una clara mostra que s’han begut l’enteniment. Se’ls van acabant els arguments i busquen aferrissadament tenir-ne de nous, com si la proposta dels divuit mesos fos inamovible i ahir calia fer la DUI o quan declaren sense vergonya que els que estem contra la independència som… els independentistes. Sentint aquests ‘grans’ arguments ja ens podem pensar que el procés està tan avançat que només poden dir bestieses com aquestes que no se les creuen ni ells per la senzilla raó que no tenen cap altre argument sobre la no independència i parlen per no callar. És curiós que amb els anys fa que que estem en aquesta situació, no he pogut sentir cap argumentari coherent i amb substància sobre els beneficis de la no independència. Si s’esperen més, ens facilitaran la feina i el resultat del referèndum podria ser espectacular.

No badem, que aquesta és una tàctica més per desorientar l’independentista, i s’ha de contrarestar d’alguna manera per tal d’impedir que faça forat. Aquestes notícies i estadístiques i gràfics i afirmacions alegres i autocomplaents dels unionistes, tercerviistes o no, no es deixen anar per casualitat. Ara juguen amb el suposat cansament independentista i la desitjada manca de confiança dels independentistes segons la qual el referèndum no es farà, siga quina siga la causa.
I ells com ho saben això? Com saben que els independentistes reclamen la independència sabent que el referéndum no es farà? Que han consultat la bola màgica? No, ells no ho saben, això, però de cara als seus objectius no necessiten tenir dades fefaents o estudis seriosos o el que siga. Ells volen fer córrer el rumor, que els peròdics (els seus) hi donen credibilitat, que les televisions (les seues) ho traguen en portada un dia i un altre, que les tertúlies (les que ells munten) en parlen fins a l’esgotament per tal d’arrossegar independentistes a les seues tesis, que el referèndum no el faran, que no cal que el facen perquè els independentistes no votaran, i bla, bla, bla, i veiam si s’estén el desànim entre el bloc independentista, que és el millor que podria passar per als interessos espanyolistes.
A tots ells, PSC, ICV, Podem i Comuns els cou que dins de les seues paradetes hi haja encara tant d’independentista, que va des del 10-15% del PSC fins a més del 40% dels comuns i vejam que d’ací al setembre no els esclate als morros el seu barroer i vergpnyant espanyolisme. O deu ser que fan aquestes anàlisis i declaracions pensant en el seu propi galliner, tan independentista encara?

És comprensible que omplir, dia si dia també. les planes d’un diari és cosa feixuga i més quan les vendes de les edicions de paper van caient any rere any. Empatollar-se amb una tercera via forma part, com era el seu ariet d’UDC, del sostenella y no en mendalla, tant típic i tòpic del concepte mesetari de la vida. El final del túnel, amb una Y: si o no Estat propi, els fa por perquè obligarà a definir-se i per a mitjans tant iguanes com els dos més venuts a Catalunya, això deu de causar pànic d’escena. Prop d’un 80% volem votar, referendar, la Llei que aprovi el Parlament. El que surti, benvingut sigui. Però votar és el que els cal impedir. Qui tem a Virginia Wolf?. Els de l’excusa, anomenada tercera via, per a posar-li un nom a no votar, pactant, estil peix al cove. Sempre se’ls veu la poteta.

La desesperació els pot fer fer coses gruixudes, però si fem com en les arts marcials, podrem utilitzar la seva energia agressiva per a fer-los tombar més fàcilment. No ha estat el cas de l’acció per part dels joves d’Arran, que més que contundent ha estat folklòrica i força inútil, però hem de deixar que els impacients s’esbafin, sense traspassar la linia de l’agressió. Guardem forces per si cal defensar-nos amb el cos a cos. De moment, a veure com es fa la campanya pel Sí i s’utilitza la pedagogia estil Partal per a informar la gent de manera convincent.

Una de les coses més nostrades a les Espanyes on ens ha tocat estar, és aquest costum de dir-nos el que pensem. O sigui, el que pensem, en realitat no ho pensem, sino que ja ho pensen ells, que ho saben molt millor. Ens volen mantenir en la infantesa política, com en Franco. Però s’haurien d’adonar que la ratio d’analfabets ja ha baixat i que la societat actual necessita molta gent que entengui com funciona la cosa. Si deixessim de pensar, l’activitat s’aturaria. La cultura i la formació és el seu enemic i és la nostra arma i la nostra carta de presentació davant del mon. I aquest és el handicap del militarisme a la turca. No es pot construir una societat del segle XXI sobre la mentida i la ficció.

Amb la negativa absoluta i reiterada per part del “gobierno” de la celebració d’un referèndum a Catalunya, els partidaris de la il·lusa tercera via, han perdut tota raó de ser.
Qui son els anti-independentistes?
PP. No cal parlar-ne perquè no amaga el seu feixisme i ànim de destrucció de Catalunya.
Ciutadans: Un partit creat amb l’objectiu d’acabar amb la llengua catalana. Marca blanca de l’anterior.
PSC : Desaparegut en combat. Sotmès completament als desitjos d’un PSOE (també en vies d’extinció) i cada vegada més proper a convertir-se en una segona marca blanca del PP.
CSQP+Podemos+no sé quanta gent més. Desarmats de l’argument del referèndum permès per l’amo, no se sap ben bé què és el que defensen, ni concretament contra què van.
Em pregunto què de positiu ens poden oferir CSQP i tota aquesta gent? Què pensen fer per Catalunya?
Francament, se’m fa difícil d’entendre que hi hagi catalans que prefereixin enfonsar-se amb un país en profunda decadència, un país que d’aqui a dos dies serà declarat insolvent perquè no podrà retornar l’enorme endeutament que ha signat per fer-se trenets elèctrics que no van enlloc i construir xarxes mafioses per acumular diners i poder, que mai no ha entès què és la democràcia, que ha demostrat mil vegades un odi profund cap a Catalunya i quin únic projecte és arrambar-ho tot d’aqui per portar-ho a Madrid.
El CSQP& Co voldria que continuessin amb un espoli brutal que ja està arruïnant el país? Vol que d’aquí a un segle, els nostres descendents encara estiguin pagant el que ells malbaraten a mans plenes? Volen realment que visquem supeditats a uns dictadors que, de ben segur acabaran amb Catalunya? Què pretenen en realitat?

Potser, sí, que el que hi ha en els nostres contraris ja es carn de psiquiatria, Vicent. Ja es veuen amb possibilitats molt minses i es clar, que això porta a la desesperació a qualsevol; a cometre errors i fer moltes ridiculeses. En realitat, veient-ho tot perdut, ja no tenen res a perdre, valgui la redundància.

Aquest anàlisis de L.V. apart de la seva forta càrrega tendenciosa contra l’independentisme, el veig com una maniobra maquiavèl•lica, però, de curta volada davant una pregunta binaria al referèndum, m’explico:

Es basa en el suposat ideal preferit majoritàriament per la gent, en una formula de entremitjos, es a dir: simplificant-ho i traient-li matisos seria una mena de tercera via. I aquí i ha lo maquiavèl•lic del cas: l’objectiu es apartar del pensament de la gent la resposta binaria (en que guanya clarament el ‘Sí’ a la independència), i fer-la pensar en un “ideal” del entremig. Així, mentre es pensa i es parla de com i de quina manera assolir aquest ‘ideal’ queda oblidat lo binari; s’interromp el procés i se li produeix un curtcircuit. I, de moment, R.I.P. al referèndum; ja s’intentarà després de que no torni a revifar. El perill, Vicent, està en que aquesta maniobra tingui efecte en el grup dels indecisos i dels del Sí-No, que seran els que decidiran el resultat de ‘la gran batalla’.

El nostre avantatge està en que, en el suposat molt probable de que ja tenim el 48% a favor i un 40% en contra, nomes ens cal esgarrapar dels indecisos un 2,0001%, mentre que els en contra ho tenen molt mes lluny. D’aquí, jo, fer-me pesat en invocar a localitzar i “treballar” als indecisos.

El nostres directrius, i nosaltres mateixos, nomes necessitem fermesa de cara al nostre objectiu, i crec que la tenim força potent.

Avui mateix, Puigdemont, als EE.UU (i hi serà tota la setmana), ha tornat a reiterar el seu missatge d’intencions fermes, com el que va fer a la conferencia en la U.E. poca broma! Ja son pesos pesants…

Anem bé, amb pas ferm cap a l’objectiu i ells, cada dia més nerviosos! La teoria d’en López Burniol, a qui fins fa poc tenia per persona unionista sensata, de que un cop convocat el referèndum i que l’estat hagi intervingut suaument a Catalunya, es convocaran noves eleccions autonòmiques que, gauanyarà ERC, i que a més governarà amb els comuns la nova Catalunya autònoma demostra que la seva percepció està més a prop d’un anàlisis de frenopàtic que no pas d’un estudi sociològic seriós. Deixem-los que disfrutin i regalin cada dilluns i dimarts a quarts de vuit del matí La Vanguardia a dojo a l’estació de tren de Vilafranca del Penedès!! L’han de regalar perquè la gent la llegeixi!!

De vegades llegeixo les opinions que la gent publica a La Vanguardia i El Periódico. Ahir vaig veure dos comentaris molt semblants, que poden ser de la mateixa persona o no.
Tots dos son gent clarament anti-independentista, em resisteixo a qualificar-los d’unionistes, son d’aquells que mai donen opinions, sempre menyspreen, insulten i intenten ridiculitzar, però sense arguments, bé, dons ahir deien textualment “Lo que me voy a reir si en el referendum gana el no”.
Fins i tot els detractors ja donen per fet que es celebrarà el referèndum, jo no ho tinc tan clar, però es una opinió significativa.