01.06.2024 - 21:34
L’extrema dreta s’ha situat al centre de la campanya de les eleccions europees. L’augment del suport, els pactes, la capacitat d’influència i les crides a aturar-ne l’avenç han marcat els discursos de tots els partits, amb la previsió que aquest espai guanyarà importància en la legislatura vinent i fins i tot que podrà tenir responsabilitats de govern.
Al debat de candidats a presidir la Comissió Europea, la demòcrata-cristiana i actual presidenta, Ursula von der Leyen, es va mostrar disposada a pactar amb els Conservadors i Reformistes Europeus (ECR), el grup encapçalat per Giorgia Meloni, de Fratelli d’Italia, i que inclou més partits d’ultradreta, com ara el polonès Llei i Justícia i l’espanyol Vox. Les condicions, que siguin “pro-Ucraïna, pro-OTAN i pro-UE”.
Les enquestes mostren que aquesta legislatura vinent pot ser que els partits a l’esquerra del Partit Popular Europeu (PPE), és a dir, liberals, social-demòcrates, ecologistes i la resta de l’esquerra no siguin imprescindibles per a formar majories, fet que seria un tomb històric d’ençà de la fundació de la Unió Europea. Les reunions i contactes entre dirigents ultradretans i alts càrrecs europeus del PPE han estat habituals aquesta legislatura, amb una bona sintonia evident, i han arribat al màxim nivell, com ara les reunions de Meloni amb el president del PP, Manfred Weber, la presidenta Von der Leyen, i la presidenta del Parlament Europeu, Roberta Metsola. Si Angela Merkel i Donald Tusk, amb un gran pes polític, van poder aturar qualsevol aproximació a la ultradreta, els dirigents actuals són d’un altre parer.
Això ha portat a una contrareacció de la resta de partits, que es van comprometre a “no cooperar ni formar una coalició amb l’extrema dreta i els partits radicals a cap nivell”. Nicolas Schmit, candidat dels social-demòcrates, va dir que no votarien cap programa negociat amb els ECR. El dels liberals de Renovar Europa, Sandro Gozi, va advertir que els ECR eren “absolutament contraris a Europa” i va recalcar que a l’eurocambra sempre s’oposarien a les aliances amb Identitat i Democràcia i els Conservadors i Reformistes Europeus. En la mateixa línia, el candidat de l’Esquerra, Walter Baier, i l’ecologista, Terry Reintke, han avançat que no pactarien amb la presidenta actual si arriba a acords amb la ultradreta.
Qualsevol acord amb la ultradreta pot fer virar cap a la dreta qüestions fonamentals aquests anys vinents, com ara la immigració, el canvi climàtic i els drets de les dones. Fins i tot, encara que no arribi a haver-hi acord, la centralitat d’aquestes formacions és previst que marqui l’agenda política. De fet, el PPE ja ha proposat de triplicar la plantilla de Frontex, l’agència fronterera i costanera de la UE, i ha sospesat mesures com ara el polèmic pla del Regne Unit de traslladar els sol·licitats d’asil a Ruanda.
Intents de refer el bloc ultra
Després de les eleccions de la setmana vinent, el grup de Meloni aspira a ser el tercer més gran de l’eurocambra, de la mateixa manera que també hi haurà un augment d’Identitat i Democràcia, el grup del Rassemblement National, de Marine Le Pen, el Vlaams Belang flamenc i la Lega Nord italiana, que es considera encara més d’extrema dreta. Sobre això, en declaracions al diari Corriere della Sera, Le Pen deia que era hora d’unir-se: “No podem perdre una oportunitat com aquesta”, deia, i proposava a Meloni de formar un gran grup de la ultradreta, que els permetria de ser la segona força al Parlament Europeu, amb un terç dels diputats, i esdevenir així una minoria de blocatge. En aquesta línia, el grup d’ultradreta Identitat i Democràcia va expulsar Alternativa per a Alemanya (AfD) arran d’unes declaracions del seu candidat, Maximilian Krah, que va dir que no tots els qui havien format part de les SS hitlerianes eren criminals. De fet, el partit de Le Pen va ser el primer a condemnar aquestes paraules, un moviment clar per a mostrar-se com una formació més moderada.
Sobre això, el primer ministre hongarès, Viktor Orbán, ha instat a formar aquest supergrup. “El futur del camp sobiranista a Europa, i de la dreta en general, ara és en mans de dues dones”, ha dit en una entrevista al setmanari francès Le Point, i ha pronosticat que si treballen plegades, dins un sol grup o una coalició, serien una força per a Europa. De fet, Orbán, que va abandonar el PPE l’any 2021, va més enllà i creu que una unió de la ultradreta fins i tot podria substituir el Partit Popular Europeu.
Del total de 720 eurodiputats que hi haurà, amb la majoria absoluta de 361, la darrera projecció d’Europe Elects estima que els partits a l’esquerra del Partit Popular Europeu n’aconseguirien 319, i això pot fer que els partits més a la dreta puguin tenir majoria a la cambra si assoleixen el suport de diputats no adscrits.
💥NEW Europe Elects EU Parliament seat projection for
Nine days ahead of the first EU election day.
Total: 720 (+15)
Centre-right EPP: 180 (+2)
Centre-left: S&D: 138 (-2)
Liberal RE: 86 (-16)*
National-cons. ECR: 75 (+7)**
Right-wing ID: 68 (+9)***
Greens/EFA: 56 (-16)
Left:… pic.twitter.com/nwXe0PTLpe— Europe Elects (@EuropeElects) May 28, 2024
De fet, bona part dels eurodiputats que no tenen grup són de partits d’ultradreta. Entre els qui no tenen grup, hi ha l’ultradretà AUR, a Romania, que pota aconseguir una desena d’escons; Fidesz, el partit que governa Hongria, que va ser expulsat del PPE pel seu tarannà d’extrema dreta i autoritari, que també en podria tenir una desena, i Alternativa per Alemanya, expulsada fa poc, que podria ser segona força al país i pujar a setze eurodiputats. Aquests partits, que tenen desenes d’escons, tot i no formar part de cap grup polític, també representen la ultradreta a la cambra.
De fet, una projecció de Politico estima que hi podria haver 184 eurodiputats d’ultradreta, més que els diputats del Partit Popular Europeu. Excloent-ne aquests partits que no formen part de cap grup, ara mateix el grup ECR té 68 escons, i en passaria a tenir entre 73 i 90. Per la seva banda, Identitat i Democràcia, dels 59 actuals, en podria aconseguir entre 76 i 88. La ultradreta seria primera força, segons les enquestes, en cinc estats: l’estat francès, els Països Baixos, Hongria, Itàlia i Àustria; i en molts més serà segona o tindrà un resultat destacat. Tot plegat dóna esperança a la ultradreta, que vol reforçar una imatge menys radical en les formes amb figures com ara el jove candidat de Marine Le Pen a les eleccions europees, Jordan Bardella.
Tomb a la dreta
La ultradreta ha anat guanyant terreny en aquesta darrera legislatura també fora de les institucions europees. L’antieuropeista Llei i Justícia ha perdut el poder a Polònia, però l’extrema dreta ha fet avenços en la normalització institucional i ha entrat en coalicions de govern com ara la de Finlàndia. Viktor Orbán manté una folgada majoria a Hongria i Giorgia Meloni encapçala el govern d’Itàlia, un dels estats fundadors de la Unió Europea, fet que ha representat una daltabaix i un emblanquiment de la seva figura. A més, recentment, el xenòfob Geert Wilders als Països Baixos ha aconseguit de pactar una coalició de govern. A Eslovàquia, el primer ministre, Robert Fico, amb un discurs populista, nacionalista i russòfil, també ha incorporat la ultradreta al govern, i a Suècia és una peça clau i hi dóna suport extern, una situació que també s’ha vist aquests darrers anys a Letònia i Estònia. De fet, a l’estat espanyol, els acords entre el PP i Vox han estat la tònica habitual i solament l’aritmètica parlamentària ha evitat un acord a escala de tot l’estat.
De manera que si fa solament uns quants anys el cordó sanitari implicava d’evitar qualsevol mena de col·laboració, la ultradreta ara ja forma part de manera habitual d’institucions estatals i encapçala alguns governs. El següent pas, a escala europea, és integrar-se als càrrecs de responsabilitat i ara no sembla pas una opció remota, amb un cordó sanitari que es desfà arran de la com més va més estreta col·laboració amb la dreta tradicional; i no sembla forassenyat una situació futura en què puguin competir per controlar les institucions europees.
