En vuit anys s’han perdut mil hectàrees de vinya a Catalunya, segons Unió de Pagesos

Unió de Pagesos lamenta que aquests vuit anys s’hagin deixat de replantar vora mil hectàrees de vinya a Catalunya. El responsable de la vinya i el vi del sindicat, Josep Marrugat, concreta que les zones amb més conreu de raïm perdut són de secà, com ara la Conca de Barberà, l‘Alt Camp i el Pallars Jussà, si bé també hi ha hagut retirada d’arbres en llocs com ara la Terra Alta, la Ribera d’Ebre i fins i tot el Penedès, en territori de la DO Cava. “El principal motiu és la manca de viabilitat i rendibilitat, però també la falta de relleu generacional”, explica. Marrugat recorda que fa vint anys a Catalunya hi havia vora 60.000 hectàrees de vinya i que actualment n’hi ha 56.000.

Marrugat diu arrencar vinyes és normal perquè és un arbre amb una vida entre vint-i-cinc anys i quaranta. Quan es fa el relleu el Departament d’Acció Climàtica atorga unes autoritzacions que permeten de replantar la vinya, però a Catalunya hi ha mil hectàrees que no s’han replantat ni estan en condicions per a ser replantades.

Per tal de capgirar aquesta tendència, Unió de Pagesos hi veu dues opcions, que haurien de ser complementàries. La primera és impulsar el regadiu. “Si no hi ha aigua, la viabilitat del conreu es fa més complicada”, perquè es cullen menys quilos de raïm per hectàrea. L’altra alternativa, vinculada a la primera, és apujar el preu que es paga per quilo de raïm.

Marrugat comenta que en anys de baixa producció de secà es produeixen vora 3.000 kg per hectàrea, i amb regadiu oscil·la entre 8.000 kg/ha i 10.000. A més, enguany el raïm utilitzat per fer cava –el majoritari al país– es pagarà a 60-70 cèntims el quilo. “O se li dóna un valor diferent, de dos euros o tres el quilo que faci que amb 3.000 kg/ha pugui ser viable el conreu, o no hi ha futur”, diu Marrugat. Tot i això, reconeix que aquests anys la situació s’ha arreglat una mica. Fa cinc anys, es va tocar fons quan es va arribar a pagar el quilo de raïm a trenta cèntims. Malgrat tot, Marrugat assegura que “moltes explotacions no són viables” i per això alguns pagesos opten per arrencar.

El sindicat remarca que el preu que es paga a Catalunya és força inferior al que s’aplica en unes altres zones de l’estat espanyol, com ara Galícia, on els pagesos cobren tres euros per quilogram. “Això ho fa la tendència i el mercat, i el repartiment dels beneficis de la venda del vi en el preu del raïm”, indica. Respecte d’aquest darrer element, Marrugat critica que a Catalunya hi ha vins i caves on el preu de l’ampolla no repercuteix en un major ingrés per al pagès. “Tenim uns caves que es venen a preus bastant elevats, de quinze euros l’ampolla, però el raïm no arriba a un euro”, lamenta. I afegeix: “La gent té la sensació que comprant un vi més car hi haurà més benefici per al pagès, però no sempre és així. Percentualment, pot ser que estigui més ben retribuït un cava de tres euros l’ampolla que no pas un d’alta gamma”.