Un vaixell pirata imponent, que ocupa gran part de l’escenari, ens rep només entrar al Teatre Victòria. Alguns actors hi assagen i es mouen de popa a proa: interpreten una baralla. Manca menys d’un mes per a l’estrena de l’últim Mar i cel de Dagoll Dagom, que es podrà veure a Barcelona a partir del 19 de setembre i fins al febrer vinent.

El repartiment d’actors, encapçalat per Jordi Garreta (Saïd) i Alèxia Pascual (Blanca) i format per 20 intèrprets i una orquestra de 13 músics, fa 7 setmanes que assaja per interpretar aquest clàssic del món del teatre. El desafiament no és menor: després de 50 anys, Dagoll Dagom ha triat l’emblemàtic Mar i cel per fer el comiat definitiu dels escenaris, amb la direcció d’Anna Rosa Cisquella i Miquel Periel. I la rebuda del públic no ha estat menor: de moment, s’han venut més de 122.000 entrades i s’han esgotat les funcions destinades al públic familiar. “És la reposició més bèstia de tots els espectacles que s’han fet fins ara al Teatre Victòria”, ha comentat Cisquella, que ha admès que el dia que es van posar a venda les entrades ja van superar totes les expectatives.

“Gent que odia els musicals m’ha dit que vindria a veure el Mar i cel”, ha explicat Cisquella. Certament, l’obra s’ha convertit en part de l’ADN de la cultura catalana, atès que ha aconseguit de transmetre l’emoció del text d’Àngel Guimerà i l’adaptació de Xavier Bru de Sala de generació en generació. “No pots no veure el Mar i cel. Ja és un gran clàssic del teatre català; fa 40 anys que es fa, i continuarà vigent 40 anys més”, ha dit Cisquella. A més, aquesta tornada coincideix amb la commemoració del centenari de la mort d’Àngel Guimerà. “Les commemoracions de centenaris a Catalunya tenen poc pressupost, acaben passant desapercebudes. Sortosament, esperem que aquesta reposició faci valdre el centenari de Guimerà”, ha apuntat Cisquella.

A banda, la temàtica de Mar i cel connecta de manera directa amb els conflictes socials i polítics actuals. Cisquella ha explicat que en moltes escenes de l’obra, l’escriptor Xavier Bru de Sala ja es va inspirar en la rivalitat existent entre jueus i palestins de l’any 1988. “Han passat trenta-sis anys i estem igual o pitjor”, ha afegit Periel. Per això, Garreta ha explicat que Mar i cel era una història atemporal: “Per desgràcia sempre hi ha conflictes entre creences i orientacions de tota mena.”

Darreres setmanes d’assaigs

“Ens feia il·lusió acabar la travessa amb el vaixell”, havia dit Cisquella, que recordava l’emblemàtica nau dels pirates de Mar i cel. I així ha estat: el vaixell pirata s’imposa a l’escenari i posa els pèls de punta només de mirar-lo. De fet, Jordi Garreta i Alèxia Pascual han confessat que quan hi van pujar per primera vegada van viure un moment molt especial i icònic.

Tot i que aquesta reposició de Mar i cel conserva l’essència de sempre, ofereix un repertori nou i molt jove. Per als actors, doncs, és tota una responsabilitat d’agafar el relleu dels actors anteriors, com ara el de la mítica Àngels Gonyalons i Carlos Gramaje, que van interpretar la Blanca i en Saïd al Mar i cel del 1988, durant la primera funció de la companyia. “Els actors que ho han fet abans són una inspiració per a nosaltres, però nosaltres som en un univers diferent. La màgia serà fer-ho des de nosaltres mateixos”, ha explicat Alèxia Pascual. En aquesta línia, l’actriu ha demanat al públic que no prejutgés tenint en compte les reposicions anteriors. “Volem que intentin connectar amb l’obra actual, recordant els que han passat per l’escenari, però entenent que som intèrprets diferents i que vivim coses diferents, volem que ens vegin vius i orgànics dalt l’escenari”, ha subratllat. “Tots tenim coses boniques a oferir”, ha afegit Garreta. Ara manquen menys de tres setmanes per a estrenar l’obra i els actors admeten que van a velocitat de creuer per acabar de preparar-ho tot, en uns assaigs que, diuen, són molt durs però alhora molt gratificants.

El muntatge actual tindrà la música d’Albert Guinovart i el text de Xavier Bru de Sala. El repartiment, a part de Pascual i Garreta, el completen Abel García, Berta Luna, Xavi Fernández, Eloi Gómez, Clara Renom, Sergio Escribano, Candela Díaz, Esteve Roig, Cisco Cruz, Albert Mora, Anna Alboroch, Bittor Fernández, Estel Aparicio, Carme Giner, Guillem Ripoll, Guillem Eole i Biel Llongueras.

Comiat definitiu després de mig segle

Després de l’última funció de Mar i cel, Dagoll Dagom abaixarà el teló per sempre més. Però Cisquella diu que continuarà treballant entre bambolines: forma part del nou projecte de l’Espai Texas i també del consell gestor del Teatre Poliorama. Tot amb tot, reconeix que, quan tanqui aquesta etapa de la companyia, té ganes de descansar.

Per la seva banda, la companyia té previst d’instal·lar una exposició al vestíbul del Teatre Victòria que relatarà la trajectòria de Dagoll Dagom a partir d’imatges, materials, vestuaris i texts. També han preparat un catàleg amb els moments més significatius de la seva història amb declaracions dels membres de l’equip de direcció de les darreres reposicions.

Amb vista al futur, tant Cisquella com Periel demanen als responsables polítics de crear un Museu del Teatre Català perquè no es perdi part d’aquest ADN i es pugui preservar la tradició del teatre, que, segons que expliquen, és ben arrelada a la societat catalana.