16.03.2018 - 22:00
|
Actualització: 17.03.2018 - 19:55
Les votacions presencials per a escollir el nou secretariat nacional de l’Assemblea Nacional Catalana s’han tancat avui, després de la forta polèmica que va desencadenar la decisió de la junta electoral d’eliminar les candidatures d’Antonio Baños, Alexis Azuaje, Adrià Aragonès, Miquel Àngel Audí, Gràcia Ferrer, Joan Folch i Sergi Masip. Entre les deu del matí i les dues del migdia els socis han pogut votar de manera presencial a les seus electorals habilitades i el vot telemàtic s’ha prolongat fins les quatre de l’horabaixa. El recompte ha començat a les cinc i s’espera que els noms dels setanta-set nou membres del secretariat nacional es puguin anunciar a les nou del vespre.
Els socis de l’ANC han pogut escollir entre els cent vint-i-tres candidats que formaran el futur secretariat nacional de l’organització. Hi ha alguns noms coneguts, com ara Elisenda Paluzie, ex-degana de la Facultat d’Economia de la Universitat de Barcelona; Joan Canadell, cofundador del Cercle Català de Negocis; Albert Donaire, coordinador de la sectorial de Mossos per la Independència; Saoka Kingolo, president de l’Espai Àfrica-Catalunya i cofundador de SOS Racisme; l’historiador Pep Cruanyes, un dels impulsors de la recuperació dels papers espoliats a Salamanca; Manel Pardo, vice-president de la Plataforma pro-Seleccions Esportives Catalanes; i el sindicalista Marc Sallas.
A més, hi ha tres candidats que han manifestat públicament la intenció de presidir l’organització: David Minoves, president del Centre Internacional Escarré per les Minories Ètniques i Nacionals (CIEMEN); David Fernàndez i Aguilera, vice-president del Cercle Català de Negocis; i Adrià Alsina, actual cap de premsa de l’ANC. L’elecció del president, vice-president, secretari i tresorer es farà d’ací a una setmana, el 24 de març.
El format de les eleccions, amb votacions individuals i amb prohibició explícita d’equips o grups de candidats, fa que en molts casos els socis no sàpiguen qui votar. Per donar-se a conèixer, els candidats han pogut participar en actes de presentació i respondre a preguntes dels socis en un fòrum d’internet durant aquesta setmana. Alguns s’han enregistrat en vídeo i s’han penjat a YouTube. Vegeu a continuació el que es va fer dimarts a Barcelona:
https://youtu.be/W3H0TFvgOUM
Unes votacions marcades per la junta electoral
Com al 21-D, la setmana de les eleccions ha tingut com a protagonista la junta electoral, formada per alguns dels membres de la comissió organitzadora de l’Assemblea General que no es presenten a les eleccions: Ligia Espejo, Miquel Noguera, Jordi Pairó, Manel Porta, Marcel Padrós, Xavier Vidal i Ramon Messeguer. Han estat ells qui, aplicant el reglament de les eleccions, han deixat fora divuit candidats.
L’article setè estableix que l’única campanya electoral que es permet de fer són els actes oficials i el fòrum de preguntes. ‘Cap altra publicitat ni campanya no serà permesa, i podrà ser exclòs el candidat que ho incompleixi si, a criteri de la junta electoral, aquest incompliment fos de rellevància significativa’, diu el punt 7.2. La junta ha justificat l’exclusió de la candidatura del periodista Antonio Baños per la participació en la tertúlia del programa El Món a RAC1, a la qual assisteix cada dilluns.
Endemés, la junta electoral estableix explícitament que pot deixar fora un candidat si el projecte que presenta és contradictori amb la declaració fundacional i les directrius consensuades pels socis de l’ANC.
El nou secretariat haurà d’aplicar els canvis aprovats el febrer
A l’assemblea general ordinària del 24 de febrer es va aprovar el full de ruta que ha de seguir l’ANC els mesos vinents. Preveu que les institucions catalanes controlin les forces d’ordre per garantir la seguretat de la ciutadania en tota mena de circumstàncies. També demana que es potenciï el debat necessari per consolidar la república, que s’engegui un procés constituent que culmini en unes eleccions i que els ciutadans participin en la confecció de la constitució catalana, que hauran de ratificar en un referèndum.
Per potenciar la ‘unitat d’acció’ de l’independentisme i la seva base social, el nou full de ruta marca que cal col·laborar amb el món local i coordinar-se amb els moviments sobiranistes, l’única ‘garantia de la consolidació de la República’. També diu que és necessària una llei electoral catalana pròpia i que, atesa la deriva autoritària de l’estat espanyol, no es pot deixar de cercar suport internacional per tal que es reconegui el dret d’autodeterminació exercit l’1-O.
El text estableix que ha arribat el moment que la ciutadania agafi el pes de la construcció del nou estat. Per això assenyala la necessitat que l’ANC mantingui la seva sobirania sense doblegar-se a la voluntat dels partits polítics i que tiri endavant totes les accions que consideri necessàries, encara que no aconsegueixin el ple suport polític. S’ha optat, doncs, per reforçar i preservar-ne la independència com a ‘garantia d’una transversalitat clau en el compromís i la mobilització de la societat’.
