27.09.2023 - 21:40
El ple d’investidura d’Alberto Núñez Feijóo no acabarà, previsiblement, amb el cap del PP com a president del govern espanyol. Feijóo s’ha llançat a defensar la seva candidatura sabent que no té els vots necessaris per a ser president, però empès per l’encàrrec que li va fer el rei Felipe VI com a primera força política. Ara bé, la convocatòria d’una investidura té, de retruc, dues derivades. D’una banda, el fracàs de Feijóo obrirà la porta a Pedro Sánchez perquè provi ell de ser investit i, d’una altra, fixa una data límit per a convocar noves eleccions si Sánchez tampoc no assoleix a temps prou vots: el 27 de novembre, d’ací a seixanta dies.
Així doncs, Sánchez no pot estirar gaires setmanes més les negociacions amb la resta de partits polítics, però tot fa pensar en un ple d’investidura convocat sobre la botzina. En aquest sentit, emergeix una dificultat al calendari que pot afegir encara més nerviosisme a les negociacions: Junts per Catalunya demana que l’amnistia als represaliats independentistes estigui aprovada abans de la investidura de Sánchez, cosa francament difícil, fins i tot, si els partits polítics miren de tramitar-la amb la màxima urgència. Això ens porta a un calendari límit que obligaria a registrar ara la llei al congrés espanyol.
El precedent més directe d’una tramitació ràpida que es pot equiparar amb el procés que seguiria la llei d’amnistia és la reforma del codi penal que va derogar la sedició, una altra llei orgànica que es va tramitar tan ràpidament com van poder per evitar el soroll mediàtic i el desgast polític. Llavors van passar gairebé sis setmanes entre l’entrada a registre de la proposició de llei al congrés i l’aprovació definitiva de la llei al senat espanyol. Ara bé, hi ha una diferència clara entre llavors i ara que encara pot endarrerir més l’aprovació de l’amnistia: la majoria absoluta del PP al senat.
Anem a pams. El més probable és que el camí de la tramitació d’una llei d’amnistia comencés amb el registre al congrés com una proposició de llei, i no pas com un projecte de llei. La diferència és que una proposició de llei la presenten els partits polítics, i un projecte de llei el presenta el govern espanyol. Aquest fet és significatiu, perquè els projectes de llei han de ser avaluats pel Consell General del Poder Judicial i pel Consell d’Estat, que fan informes que, si bé no són vinculants, poden endarrerir-ne l’aprovació. Quan es va reformar el codi penal per derogar la sedició, aquest tràmit es va fer el divendres 11 de novembre.
El dilluns següent, 14 de novembre, la mesa del congrés va decidir de tramitar-la pel procediment d’urgència, que redueix a la meitat els terminis establerts. El següent pas és enviar la proposició de llei al govern espanyol perquè manifesti el seu criteri sobre la presa en consideració. De manera ordinària, l’executiu té trenta dies per a pronunciar-se sobre la tramitació, però amb la reforma de la sedició ho va fer l’endemà mateix. Si no s’hi manifesta en contra, la junta de portaveus ja pot convocar el ple i incloure la proposició de llei a l’ordre del dia. Amb la derogació de la sedició, això va ser el 18 de novembre, una setmana després del registre de la proposició de llei, i es va convocar ple el 24 de novembre.
La primera votació al congrés, moment clau
La primera votació al ple del congrés és la presa en consideració, i és la primera vegada que els grups polítics que proposen la llei han de defensar-la públicament a la tribuna del congrés. En el cas de l’amnistia, seria un moment determinant, atès que requeriria que el PSOE exposés políticament els motius pels quals creu que s’ha d’aprovar. De fet, el negociador de Sumar Jaume Asens va assenyalar en una entrevista a VilaWeb que la votació de la consideració de la llei i la defensa pública de l’amnistia per part del PSOE podria ser prou perquè Junts els fes confiança i votés la investidura de Sánchez, confiant que la tramitació continuaria després.
Després d’aquesta primera votació al congrés espanyol, si s’aprova, la proposició de llei és enviada a la comissió corresponent i s’obre el període d’esmenes, que, com que es tramita per urgència, és de set dies. Si s’hi presenten esmenes a la totalitat, es voten en un ple. Continuant amb el paral·lelisme de la derogació de la sedició, en aquell cas es va fer l’1 de desembre, una setmana justa després del primer ple.
Després, s’aborden les esmenes parcials a la comissió, on s’ha de redactar un informe abans de set dies abans de debatre-les i aprovar-les. D’ací n’ha de sortir un dictamen, que s’envia al president del congrés abans de vint-i-quatre hores perquè convoqui un ple per a debatre-les i votar-les de manera definitiva. Per a la reforma del codi penal, el dictamen es va aprovar en comissió el 13 de desembre i al ple el 15 de desembre. Només dos dies després de l’aprovació en comissió i trenta-quatre des que es va entrar a registre al congrés. Un cop s’hagin votat, el text resultant s’envia al senat espanyol.
El PP no pot blocar l’amnistia al senat, però sí endarrerir-ne la tramitació
Amb el pas de la proposició de llei al senat s’acaben necessàriament els paral·lelismes entre la derogació de la sedició i el camí que podria seguir l’amnistia, perquè, a diferència de llavors, ara el PP controla amb majoria absoluta el senat. Això no vol dir que pugui tombar la proposició de llei, però de segur que esguerraria la voluntat d’aprovar una amnistia abans de la investidura de Sánchez.
La mesa del senat hauria de tramitar la proposició de llei pel procediment d’urgència i no l’ordinari –que ho allargaria dos mesos–, perquè això ho marca la tramitació d’urgència original al congrés. D’aquesta manera, es redueixen significativament els terminis, però deixa marge al PP per a estirar al màxim els vint dies que els permet el reglament.
És a dir, si la reforma del codi penal que va derogar la sedició va poder deixar en tan sols set dies el pas pel senat abans de l’aprovació definitiva (quaranta-un d’ençà que es va començar a tramitar), el PP podria allargar-ho i fer que passessin cinquanta-quatre dies fins que l’amnistia no es votés al senat. I la peregrinació encara no s’acabaria aquí.
Es pot donar per fet que el PP votaria en contra de la llei d’amnistia. Això no la descartaria, però la tornaria a enviar al congrés espanyol, que hauria d’aixecar el vet. Llavors, la presidència del congrés hauria de convocar un nou ple, amb la màxima urgència, per a aixecar el vet per majoria absoluta. Seria llavors quan la llei d’amnistia quedaria aprovada.
Un ple s’ha de convocar amb quaranta-vuit hores d’antelació com a mínim, cosa que encara estreny més els temps. Significaria haver d’esprémer al màxim el calendari, comptant que ja haurien passat cinquanta-sis dies dels seixanta que queden des d’avui.
O dit d’altra manera: si es complissin els mateixos terminis que amb la derogació de la sedició, afegint-hi el contratemps que el PP estiraria al màxim el temps al senat, la llei d’amnistia s’hauria de registrar avui o demà perquè arribés a temps. Esperar fins dilluns o més enllà podria fer impossible que s’aprovés abans de la investidura de Pedro Sánchez, que s’ha de votar abans del 27 de novembre a les 13.22. És a dir, dos mesos justos després de la primera votació fallida de Feijóo.
Val a dir que aquests càlculs es fan amb el paral·lelisme de la ràpida derogació de la sedició, tot i que res no garanteix que la tramitació fos exactament igual i, potser, els partits encara podrien retallar algun dia per afanyar-se. Sigui com sigui, és evident que els terminis són molt justos.
El Tribunal Constitucional pot fer miques el calendari
Durant la tramitació de la reforma del codi penal que va derogar la sedició, va planar l’amenaça d’una intervenció del Tribunal Constitucional (TC) per a impedir-ne la votació. Això, que al Parlament de Catalunya ha passat unes quantes vegades, es va interpretar com una ingerència indeguda del poder judicial sobre el legislatiu. Tot plegat responia a l’intent del PSOE i Unides Podem d’incloure en el text legal la reforma del sistema d’elecció de magistrats del TC.
Això va fer que el PP presentés un recurs d’empara que demanava de suspendre cautelaríssimament les dues esmenes relacionades amb el sistema d’elecció del TC, atès que argumentaven que era una reforma massa important per a tramitar-se d’urgència.
El TC va evitar el xoc directe amb el congrés espanyol prohibint la votació d’avançat, però un cop feta sí que va suspendre la tramitació dels punts que feien referència al sistema d’elecció dels jutges. Ara, això no va aturar la tramitació de la resta de la proposició de llei.
El PP i Vox han dit i repetit que una llei d’amnistia seria inconstitucional i un cop al marc jurídic espanyol, de manera que no es descarta que tornin a demanar al TC una intervenció que aturi el tràmit parlamentari. Ara bé, cal tenir en compte que el TC d’ara no és com el de fa un any, molt decantat cap al PP.
Pocs dies després de l’aprovació de la derogació de la sedició, el TC va culminar la renovació dels seus membres, que feia temps que era encallada, i decantava la majoria cap al sector dit progressista, que podria fer menys cas de les peticions del PP i Vox.
