13.12.2019 - 21:50
Malgrat les amenaces, finalment l’aerolínia Ryanair no tancarà la base a l’aeroport de Girona. Dilluns va anunciar que havia assolit acords individuals amb ‘una majoria suficient’ de treballadors, que han acceptat d’empitjorar les condicions laborals per mantenir els llocs de feina. A partir del 8 de gener, aquells que han acceptat l’acord passaran de ser fixos a fixos discontinus: durant tres mesos l’any, i de manera rotatòria, aniran a l’atur. Els qui l’han rebutjat, els rescindiran el contracte, en el marc de l’ERO que va anunciar la companyia i que afectava 164 treballadors.
Precisament, la Unió Sindical Obrera (USO) Ryanair enllesteix una denúncia contra l’ERO a l’Audiència espanyola perquè sigui declarat nul. A més, fruit d’una altra denúncia d’aquest sindicat i de Sitcpla, el Departament de Treball ha obert una investigació per les retallades laborals. Sospita que s’ha vulnerat el procediment establert per a les modificacions substancials de les condicions de treball.
‘Xantatge i amenaça’
Lídia Arasanz, portaveu d’USO Ryanair, explica que una vegada fallides les converses entre la direcció i els sindicats per l’ERO, l’empresa va convocar tots els treballadors a una reunió el 28 de novembre en què els van fer escollir: o bé signaven un contracte a títol individual o bé serien acomiadats el 8 de gener dins d’un acomiadament col·lectiu.
Una reunió convocada menys de vint-i-quatre hores abans i per a la qual els sindicats no van poder organitzar-se, lamenta Arasanz. Malgrat que ella era de vacances i que una altra representant sindical tenia un vol, finalment van poder assistir-hi.
La portaveu sindical denuncia les noves condicions que imposava l’empresa, més enllà dels tres mesos que havien de passar a l’atur: ‘Enlloc no se’ns reconeix l’antiguitat laboral ni tampoc la categoria laboral. Per Ryanair, no som tripulants de cabina sinó agents de servei al passatger.’ Clàusules que qualifica de ‘súper abusives’.
També considera que les opcions que va presentar la direcció no eren sinó un xantatge i una amenaça: ‘Si això no és una coacció, que algú m’expliqui què ho és. No entenem que no hi hagi ningú a cap administració espanyola i catalana que no hagi donat un cop sobre la taula i no hagi dit: fins aquí riure’s de nosaltres, dels treballadors i de la nostra legislació. És al·lucinant! Fan el que els dóna la gana’, es queixa.
Després de la reunió, van donar als treballadors una setmana per a decidir si signaven el nou contracte. El sindicat va recomanar als treballadors que volguessin signar-lo que hi adjuntessin una carta explicant que ho feien bo i considerant que hi havia clàusules que no sabien ‘ni tan sols si arribaven als mínims dels drets fonamentals dels treballadors’ i que ho durien a Inspecció de Treball.
El termini per a signar acabava el 5 de desembre. Passats uns dies, i després d’haver-se intercanviat diverses cartes, Ryanair va comunicar als qui havien adjuntat la carta que no considerava vàlida la signatura. I que, per tant, entenia que no acceptaven el contracte i que serien acomiadats. Això va motivar que, dijous, es fes arribar la denúncia a Treball, que aquell mateix migdia va personar-se a l’aeroport de Girona per prendre declaracions i recollir informació vinculant sobre la qüestió.
Arasanz va explicar-ho tot plegat dijous a Brussel·les, en una reunió amb diversos membres de les comissions de treball del Parlament Europeu.
Un acord ‘fraudulent’
Per Natxo Parra, advocat laboralista del Col·lectiu Ronda, l’afer de les cartes és una prova que l’aerolínia vol blindar-se davant eventuals impugnacions judicials dels treballadors, ‘un exemple més’ de la voluntat d’imposar un acord il·lícit. Perquè motius per considerar-lo fraudulent, diu, n’hi ha uns quants.
La primera qüestió és la de l’antiguitat: Parra deixa clar que renunciar-hi és il·legal i, per tant, fa nul el contracte. El segon aspecte que assenyala és el canvi de categoria laboral, ‘que comporta, evidentment, una reducció de sou’. Admet que el canvi de categoria sí que es pot pactar, però que, com que afecta tota la plantilla, segons la llei s’ha de negociar amb els representants sindicals. Com que l’empresa ho imposa unilateralment a cada treballador, diu que aquesta clàusula és fraudulenta.
En tercer lloc, esmenta la conversió d’un contracte fix a fix discontinu. L’article 12.4 de l’estatut dels treballadors ho preveu per a casos individuals, però sempre que sigui fruit d’un acord entre l’empresa i el treballador i sense que la conseqüència per al treballador en cas de rebutjar-lo sigui perdre la feina. Precisament, recorda que en aquest cas l’empresa ho ha presentat com una proposta de ‘tot o res’, amb l’amenaça d’acomiadament.
Parra explica que el problema de fons és que Ryanair ha imposat de manera individual canvis laborals que hauria d’haver negociat de manera col·lectiva amb els sindicats. ‘La força de l’empresa en aquesta negociació és molt més gran que el poder dels treballadors. Una força que la llei, precisament, volia evitar’, denuncia.
El fet d’haver negociat individualment amb els treballadors, després del fracàs de les converses amb els sindicats en el marc de l’ERO, li fa pensar que Ryanair no té una causa real per a tancar la base de Girona. I li fa la sensació que és una estratègia de coacció per a maximitzar beneficis, bo i retallant les condicions laborals. Perquè amb la via seguida evita de confrontar els seus arguments amb els dels treballadors en un jutjat.
‘Si com a empresa no vols iniciar un procediment col·lectiu, potser és que no tens causa per a sostenir judicialment que era correcte. Potser no tens pèrdues i el teu negoci funciona molt bé. Potser l’única cosa que vols és maximitzar beneficis. I ara per ara l’estatut dels treballadors encara no preveu que voler guanyar més diners sigui causa d’acomiadament o de reduir salaris.’
D’altra banda, creu que si Ryanair se’n sortís seria un precedent ‘molt perillós’. Tanmateix, dubta molt que cap jutjat accepti el nou acord, perquè ja hi ha jurisprudència del Suprem en casos similars en què s’ha determinat que eés un frau de llei.
Ryanair diu que els mantindrà l’antiguitat
El president de Ryanair, Michael O’Leary, deia dimarts que la retallada de les condicions laborals no era pas ‘coacció, sinó democràcia’. ‘Nosaltres no som un negoci que paga a la gent per seure a casa a no fer res.’ O’Leary va dir que tant el recent tancament de les seves bases a les Illes Canàries com l’amenaça de tancar la de Girona responia al fet que aquest hivern Ryanair tindria ‘menys avions dels previstos’, i aquestes decisions responien ‘a la realitat de la feina’.
Per la seva banda, el director de recursos humans de Ryanair, Darrell Hugues, defensa que l’acord de passar de fixos a fixos discontinus s’ha fet per ‘salvar’ la base de Girona i el màxim de llocs de feina.
Malgrat la denúncia dels sindicats, Hugues ha dit, en declaracions a EFE, que les persones que continuïn treballant a la base de Girona mantindran la seva antiguitat. ‘No entenem per què es diu que això no és així.’ També ha dit que Ryanair sempre reconeixeria la data original d’entrada d’aquests treballadors a la companyia i el seu ‘continu servei amb Ryanair’. Arasanz, en canvi, insisteix que l’antiguitat no queda reconeguda al nou contracte.
Segons el director de recursos humans, el de fix discontinu és un tipus de contracte molt comú en la indústria turística espanyola, perquè ‘lamentablement’ l’estacionalitat és una realitat. Hugues també ha dit que la direcció de l’empresa estava encantada d’haver pogut ‘salvar’ la base de Girona i el màxim de llocs de feina, tot i que ha lamentat que no s’hagi pogut fer amb els sindicats i s’hagi hagut de fer de forma individualitzada amb cada treballador. Tanmateix, l’empresa no ha informat del nombre de persones que han signat el nou contracte ni les que seran acomiadades.
