L’última trucada a Waterloo

TEMA DEL DIA
Esmena. El mòbil del president Carles Puigdemont va tornar a sonar ahir a la tarda a Waterloo. Era Pablo Iglesias, amb qui parla sovint. Aquesta vegada el dirigent de Podem tenia un objectiu concret: que el PDECat retirés l’esmena a la totalitat del pressupost de l’estat espanyol i salvar Pedro Sánchez. Iglesias portava una proposta pactada amb Carles Campuzano que consistia a fer una declaració institucional dels grups parlamentaris del PSOE, Comuns, PDECat, ERC i PNB en favor del diàleg ‘sense límits’. La proposta de Campuzano era el text sobre la taula de diàleg del govern del PSOE que la Generalitat ja havia refusat, però ampliant els límits del diàleg i reforçant el paper de la comissió mixta Generalitat-estat espanyol. En canvi d’això, els grups signants es comprometien a deixar tramitar el pressupost. La resposta del president va ser negativa, perquè la trobà insuficient. Puigdemont també va parlar després amb David Bonvehí per assegurar-se que el PDECat presentaria l’esmena a la totalitat als comptes, tal com ha passat.

La trucada d’Iglesias és l’única que ha rebut Puigdemont. Ningú del PSOE ni del PSC no se li ha adreçat per negociar el suport als comptes. Sembla que tan solament Iglesias tingués interès que s’aprovessin. També va ser el dirigent de Podem que va anar a Lledoners per negociar amb Oriol Junqueras la mateixa qüestió. Però els esforços de Podem no han servit de res perquè el PSOE no ha fet cap gest, cap pas, cap concessió que permetés a l’independentisme d’avenir-se a tramitar aquests comptes. Amb Junqueras assegut a primera fila de la banqueta dels acusats de la rònega sala de plens del Suprem, també era impossible que ERC canviés de posició.

És cert que el govern de Sánchez ha intentat dialogar, però amb uns límits totalment insuficients, perquè, tot i que va acceptar la taula de diàleg de partits, va refusar un relator internacional i la inclusió del dret d’autodeterminació en l’agenda de converses. El PSOE va oferir un diàleg sense calendari ni continguts que no tenia garanties de compliment. Sánchez ha topat amb un independentisme que per primera vegada d’ençà de l’1-O ha anat a l’una en una qüestió, el pressupost. Hi ha hagut unitat estratègica, teixida per Elsa Artadi i Pere Aragonès, i l’independentisme ha sabut plantar cara als incompliments de Pedro Sánchez. El PSOE confiava en la ‘fraternitat’ d’ERC o en el ‘pragmatisme’ del PDECat, si més no per a tramitar el pressupost. Però això ja és història. Aquesta vegada l’independentisme ha fet pinya, ha establert unes línies vermelles i no ha cedit, malgrat el xantatge de tenir els seus dirigents en ple judici.

La sensació entre els grups independentistes a Madrid era que Pedro Sánchez no tenia gaire interès a aprovar els comptes, perquè a la mesa del congrés espanyol el PSOE, votant amb el PP, ha rebutjat que les esmenes a la totalitat es poguessin votar separades. Era una petició del diputat Joan Baldoví de Compromís; en el cas que cada grup s’hagués votat només la seva, les esmenes a la totalitat no haurien reeixit. Llevat que PP i Cs votessin les d’ERC i el PDECat, cosa difícil, tenint en compte el patriotisme espanyol de què fan gala. Era una jugada de Baldoví per a salvar el tràmit de les esmenes a la totalitat i mantenir viu el pressupost. Però el PSOE l’ha tombat, sense miraments. Baldoví ho veu clar: ‘El PSOE buscava la foto dels independentistes votant amb PP i Cs i amb aquesta foto anar a les eleccions’, segons que ha explicat a VilaWeb.

Ara Sánchez té dues opcions: convocar eleccions aquest divendres, després del consell de ministres, o prorrogar el pressupost i continuar negociant amb l’independentisme per crear una majoria sòlida al congrés que li serveixi per a exhaurir la legislatura fins al començament del 2020. Això li han demanat el PNB i Units Podem, però el PSOE sembla que vol eleccions el 28 d’abril. Durant les hores que queden fins divendres poden passar coses. Però, en aquests moments, és Espanya que té una crisi, no pas l’independentisme, que ha estat coherent amb el mandat dels seus electors. Les urnes no han estat mai cap problema per a l’independentisme.

MÉS QÜESTIONS
Zaplana va cobrar 10,5 milions d’euros pels concursos del pla eòlic i la ITV. L’endemà de sortir de la presó, i d’aixecar-se el secret de sumari, s’han sabut més detalls de la investigació sobre Eduardo Zaplana. L’ex-president va començar actuar seguint un full de ruta per a articular un entramat societari que li servís per a cobrar les presumptes comissions pagades per la família Cotino. L’operació del cobrament de comissions va arrencar el 2001 amb la creació d’Imison Internacional SA a Luxemburg i d’Inversions Imison SL per part de Vicente Cotino Escrivá. El full de ruta revela que l’any 2001, abans de l’adjudicació del pla eòlic, hi hagué ‘converses amb Bancaixa a través de Miguel Portolés per a aportar un estudi detallat de la viabilitat del negoci’, segons el document inèdit fins ara, que els investigadors atribueixen a Zaplana. Es tractava de crear un embull d’empreses perquè l’empresa que hi figurés legalment fos Iversiones Imison SL, sense relació aparent amb la família Cotino ni amb Zaplana. Aquest full de ruta va permetre als investigadors, a partir del novembre del 2015, de començar a estirar del fil fins a descobrir l’entramat empresarial creat per Zaplana per cobrar 10,5 milions d’euros en comissions, mitjançant dues empreses, segons que s’ha pogut acreditar en la investigació. La família Cotino sembla que va obtenir beneficis empresarials d’uns 86,5 milions per la venda de les concessions de les inspeccions tècniques de vehicles (ITV) i del pla eòlic Valencià, tal com han acreditat els investigadors en el sumari sobre el qual s’ha aixecat parcialment el secret.

El PSPV reobre el debat sobre l’avançament electoral de les autonòmiques. El rebuig del pressupost del govern de Pedro Sánchez al congrés espanyol i la possible convocatòria d’eleccions espanyoles ha fet reobrir el debat sobre el calendari electoral valencià. En teoria, les eleccions haurien de ser el 26 de maig, però el president de la Generalitat té competència per a fixar la data. El síndic del PSPV a les Corts, Manolo Mata, ha deixat anar avui la possibilitat, però els seus socis de govern, Compromís i Podem, demanen d’exhaurir la legislatura perquè consideren que encara hi ha molta feina a fer. Mata ha admès que ara per ara tot és possible, però en cas que s’acordi serà una ‘decisió botànica’, que vol dir consultada amb els socis del Consell. Per Mata, hi ha elements per a prendre en consideració: ‘Som en una legislatura en què el final depenia molt dels increments pressupostaris’, ha dit. Uns augments pressupostaris que ja no arribaran i que el president havia calculat que serien de 1.000 milions. Però Fran Ferri, de Compromís, ha assenyalat que encara queden lleis importants per aprovar a les Corts i, per tant, la seva formació continuarà treballant fins a final de legislatura perquè les normes que hi ha en tramitació parlamentària puguin ser aprovades. ‘Nosaltres continuarem treballant per millorar la vida de la gent fins a l’últim moment i tenim previst que aquestes eleccions seran el 26 de maig’, ha dit. Antoni Estañ, de Podem, s’ha oposat a avançar-les, i encara més per motius que considera ‘partidistes’.

El govern de les Illes prova de minimitzar l’impacte del turisme ‘de borratxera’. La vice-presidenta i consellera d’Innovació, Recerca i Turisme, Bel Busquets, ha dit que el turisme ‘de borratxera’ era un problema menor a les Illes en relació amb el nombre total de turistes que hi ha (més de 16 milions), però al govern el preocupa perquè té una gran repercussió mediàtica. Aquestes declaracions les ha fetes abans de començar una jornada a l‘Escola d’Hostaleria de les Balears per debatre les incidències relacionades amb l’abús d’alcohol entre els turistes, tant en els desplaçaments com en la destinació, i posar en comú possibles solucions. Hi participen vuitanta persones de deu països diferents. Busquets ha admès que no volen que aquest turisme sigui la imatge exterior de les Illes, però ‘les males notícies tenen sempre més repercussió mediàtica’. Ha proposat, per exemple, de reformular la planificació del viatge: ‘L’abús d’alcohol té lloc als hotels, fora dels hotels o fins i tot abans de començar el viatge’, ha dit. Així mateix, ha defensat la necessitat de tenir unes Illes sostenibles, amb una imatge amable. I ha explicat que treballen amb una estratègia: atreure un turisme de qualitat que vagi més enllà del ‘sol i platja’ durant tot l’any i que conegui les Illes en tots els vessants.

La futura llei del patrimoni cultural de les Illes passa el primer tràmit. La futura llei per a salvaguardar el patrimoni cultural immaterial de les Illes seguirà la tramitació al parlament. El PP i Ciutadans no han aconseguit d’aprovar-ne les esmenes a la totalitat per refusar el projecte de llei. Tots dos partits expliquen que són partidaris de protegir aquest patrimoni de tradicions, però no tal com ho ha redactat la conselleria de Cultura. El PP diu que hi manquen informes preceptius. A Ciutadans no li agrada com s’hi ha articulat la salvaguarda i la promoció del català.

Experts de l’OSCE avaluen el procés electoral andorrà abans de les eleccions del 7 d’abril. La ministra d’Afers Estrangers, Maria Ubach, i el secretari general del govern, Jordi Casadevall, han rebut a l’edifici administratiu del govern una delegació de dos experts de l’Oficina de les Institucions Democràtiques i dels Drets Humans (Odihr), que pertany a l’Organització per a la Seguretat i Cooperació a Europa (OSCE). L’objectiu de la visita ha estat avaluar el procés electoral a Andorra abans de les eleccions generals del 7 d’abril, com ja van fer abans de les del 2011 i del 2015. La delegació de l’Odihr ha estat informada dels canvis legislatius i les modificacions de la llei de partits polítics i finançament electoral respecte de les eleccions generals del 2015. Durant la reunió també s’ha repassat la situació política actual al Principat, el nombre de formacions representades al Consell General i els partits que concorreran a les eleccions. Igualment s’ha tractat del procediment de registre de candidats, com s’estableixen els col·legis i meses electorals, el desenvolupament de la jornada electoral i les modalitats de vot que hi ha al país. A més, els representants de l’Odihr han estat informats de les campanyes de promoció de participació de vot que promou l’executiu.

LA XIFRA
820 dies fa que estan empresonats els joves d’Altsasu. La comissió de Drets Humans del parlament basc ha aprovat una proposició no de llei amb el suport de PNB, EH Bildu i Elkarrekin Podem, en què es demana al govern espanyol que excarceri els vuit condemnats per la suposada agressió a dos guàrdies civils.

TAL DIA COM AVUI
El 13 de febrer de 1999, ara fa vint anys, moria Carles Sabater, a trenta-sis anys. Cantant i actor, Carles Sabater va ser el creador, juntament amb Pep Sala, del grup de rock Sau. Un dels seus èxits va ser ‘Boig per tu‘, una cançó que es va convertir en tot un himne del rock català.