03.01.2024 - 21:40
|
Actualització: 03.01.2024 - 22:29
La sala de concerts Sidecar, situada a la plaça Reial de Barcelona, encara l’últim mes abans de ser traspassada, el 31 de gener. És, sens dubte, una de les sales de concerts de referència a la ciutat. El propietari, Roberto Tierz, es jubila i la sala canviarà de mans. El mes de març va celebrar quaranta anys amb la 40 Hours Party People, una festa de quaranta hores per la qual van passar artistes com ara Gerard Quintana, Santi Balmes, The New Raemon, Mushkaa, Alizzz o La Habitación Roja.
Tot i el traspàs, Tierz assegura que tant la plantilla de treballadors com la programació de concerts –programada fins al 24 de maig– es mantindran. “Els concerts són garantits. Potser canviarà una mica l’estil de música, però essencialment serà el mateix. Era una de les condicions del traspàs”, explica. Precisament aquesta “essència”, que s’ha conservat d’ençà del començament, el 1982, ha estat una de les claus de l’èxit de la sala, una de les poques de la ciutat que han estat més de quatre dècades oferint música i concerts ininterrompudament: allò que va començar per amor a l’art s’ha convertit en un projecte cultural d’èxit molt consolidat. “Fa quaranta-un anys que sóc al capdavant de Sidecar. Ara, a seixanta-cinc anys, he pensat que era el moment de cessar, d’anar-me’n a temps de la festa.” “Tinc ganes de fer altres coses i portar una altra vida”, confessa Tierz.
A partir del primer de febrer Sidecar passarà a les mans d’un gran grup de cocteleries de Barcelona, que ja tenen el Bar Sauvage, Farola Cocktail Bar Barcelona i Creps al Born, tots tres al barri del Born.
Una sala de concert de Barcelona, per als de Barcelona
Sidecar és un oasi de música alternativa i local al centre de Barcelona, saturat pel turisme. Segons Tierz, el públic majoritari de la sala és local. “No sabem treballar per al turisme, fem propostes per a la gent d’aquí. S’ha de preservar.” I encara més: Sidecar també ha estat, de sempre, un local on es poden descobrir talents emergents. Per exemple, explica que una de les últimes “joies” que han descobert és Mushkaa, cantant de Vilassar de Mar que aquest darrer any s’ha convertit en tot un fenomen dins la música urbana del país. Un estil que contrasta amb el rock i el punk que ressonaven entre les quatre parets de Sidecar al començament. Tierz confia que els nous propietaris vulguin mantenir-ne l’essència: “Ells estaran més oberts a altres públics, però, bàsicament, volen continuar treballant amb gent de Barcelona.”
Alhora, diu que la sala sempre ha tingut una actitud “molt de país i progressista”, i que han estat oberts a col·lectius feministes i LGBTI. Alhora, sempre han procurat allunyar-se del lleure comercial de l’hoteleria i la cultura actuals. “Això és el que ens defineix”, puntualitza.
Sales i macrofestivals
Tierz destaca uns quants companys de generació que van prosperar obrint sales de concerts. Parla, per exemple de David Lafuente, director de la Sala Salamandra de l’Hospitalet de Llobregat, o Albert Guijarro, director de la Sala Apolo de Barcelona i codirector del festival de música Primavera Sound que, com ell, venien del món de la música. “Jo tocava a diversos grups, Guijarro era discjòquei, en David era bateria… Érem apassionats de la música que, com que teníem les nostres sales, vam acabar essent empresaris.” Tot i que l’any que Sidecar va obrir només hi havia tres sales més de concerts a la ciutat i l’escenari era molt diferent del d’ara, explica que, com a espectador, troba trist i empobridor el panorama actual, en què el circuit de concerts ja no passa per les sales sinó pels macrofestivals. Per això destaca que les que resisteixen han de ser valorades. Parla del tancament recent del Milano Jazz Club, un dels espais de música en directe més destacables de Barcelona que va abaixar la persiana el mes d’agost proppassat.
“La gent de la meva generació entràvem en aquest món per vocació, per amor a la música. No ens importava gaire si era rendible o no, perquè hi ha coses molt més rendibles en el sector de la nit. Però nosaltres, durant quaranta anys, hem pogut tirar endavant.” I acaba dient: “Els festivals són una competència molt forta, però a la llarga s’adonaran que necessiten les sales perquè és on es formen els artistes que després omplen la seva programació. I si no hi ha aquest recorregut, el planter no surt.”
L’últim concert
Tierz no en dóna gaires detalls, però diu que vol acabar aquesta etapa tal com la va començar: amb música i molta festa. El 30 i 31 de gener, els dos últims dies abans del traspàs, Sidecar ha organitzat dos concerts amb artistes de primera línia molt relacionats amb la sala. “Són artistes molt coneguts que van començar aquí i que ara volen tornar-nos l’estima.” Els concerts s’anunciaran passat Reis, quan es podran comprar les entrades.
