L’últim maqui viu reclama a l’estat espanyol un milió d’euros com a víctima del franquisme

El barceloní Joan Busquets, l’últim maqui viu, reclama a l’estat espanyol un milió d’euros per a reparar el sofriment a causa de la persecució política i els vint anys de presó, atès que la llei de memòria democràtica del 2022 va declarar nul·les les sentències franquistes. Busquets demana aquesta indemnització per la privació de llibertat i les malalties i incapacitats derivades de la repressió. L’advocat Raúl Maíllo ha dit que van presentar l’escrit al juliol al Ministeri de Justícia espanyol i que, si passats sis mesos no n’obtenien cap resposta, recorrerien a la via judicial. Buquets ha explicat que va perdre la joventut a la presó i que en sortir-ne es va exiliar a l’estat francès perquè autoritats franquistes li feien la vida impossible.

Joan Busquets, que va néixer a Barcelona el 1928, va entrar a la presó quan tenia vint-i-un anys i en va sortir amb quaranta-un. Els carrers que feia dues dècades que no trepitjava tenien semàfors i recorda que creuava en vermell perquè no sabia ni què significaven. “Vaig patir molt per reintegrar-me a la societat. Era un trauma. No tenia confiança en mi mateix”, ha expressat Busquets aquest dimarts en una roda de premsa a Barcelona per explicar la reclamació que han presentat a l’estat.

A poc a poc va anar aprenent de nou a viure en societat, però la vida no era gens fàcil per a un antic guerriller en aquella Espanya encara franquista i va decidir marxar a França, on va obtenir l’exili polític i on encara viu. Tot i el temps que ha passat, el “trauma” de la pena de mort, que finalment li van commutar per la presó, i el record dels companys i amics afusellats queden “a dins”. La llei de memòria històrica, en vigor des del 2022, va declarar il·legals i il·legítims els òrgans franquistes i la nul·litat de les seves resolucions i, així, va obrir un “nou escenari” per a aquest antic maqui, l’únic que queda viu.

“És la primera vegada que es trenca el mur del traspàs ‘de llei a llei’. Hi havia hagut algun element puntual, però és la primera vegada que l’Estat reconeix que la producció jurídica del franquisme, amb totes les sentències i penes, són nul·les”, ha destacat l’advocat Raúl Maíllo, del gabinet jurídic confederal de la CGT. L’altre element determinat és que la llei reconeix com a víctimes les persones que van participar en la guerrilla antifranquista. “En aquest país ha costat molt el reconeixement de la figura jurídica dels guerrillers. Amb aquests dos elements combinats sorgeix la possibilitat de reclamar”, ha indicat Maíllo.

Si en sis mesos des que van presentar la reclamació no obtenen cap resposta, entendran que s’ha produït un silenci administratiu negatiu i acudiran als jutjats. Busquets té clar que si obren aquesta via vol arribar fins al final i anar a Europa si cal per obtenir el reconeixement moral i econòmic. El 1949 el grup guerriller de Busquets havia estat condemnat en un Consell de Guerra militar “sumaríssim d’urgència”, que buscava, lamenta, “reprimir els enemics amb més duresa”.