El darrer intent de trobar el president Sunyol

El 6 d’agost de 1936, Josep Sunyol, president del Barça i diputat d’ERC a les corts de Madrid, va sortir en direcció a la Serra de Guadarrama per visitar la primera posició de les tropes republicanes. No feia ni un mes que havia començat la guerra i volia traslladar la seva solidaritat a les tropes. Sense saber-ho, el cotxe en què viatjava juntament amb el periodista Pere Calvet i dos oficials de l’exèrcit republicà, va ficar-se a la gola del llop i va ser aturat per les tropes franquistes. No li va valer de res acreditar la seva condició de diputat. Era un moment de gallet fàcil i Sunyol va ser assassinat a peu de carretera. El seu cas va caure en l’oblit, un peu de pàgina entre les conseqüències dramàtiques de la guerra. Més de vuitanta anys més tard, un equip de científics, amb el suport del FC Barcelona, llança un darrer intent de trobar el cos de Sunyol.

Luis Ignacio Avial és el director de la recerca. Amb la seva empresa, Condor Georadar, ha participat en l’obertura de més de cent fosses de la guerra del 36-39. Però la del president Sunyol és una “espina clavada” en el seu historial. Qui primer li va encomanar aquesta recerca va ser la junta de Joan Laporta en el seu primer mandat, el 2009. El dirigent blau-grana va voler rescatar de l’oblit la figura de Sunyol, tancada en un calaix del club durant dècades. Cap president havia gosat reivindicar-lo. Però aquella recerca no va reeixir. Tampoc la que va fer poc temps després per encàrrec del fill de Sunyol, que en un principi no veia amb bons ulls remoure el passat.

“Si tu vas a un poble d’Extremadura a buscar quatre milicians, tot el poble t’ajuda, la gent gran t’indica la zona i fins i tot l’alcalde et porta aigua. Això és diferent. És un tema molt delicat en el qual es barreja la política, la guerra civil i la coincidència macabra que l’únic hospital militar que hi ha a la serra de Madrid es va construir justament on creiem que hi ha enterrat el president Sunyol”, explica Luis Ignacio Avial.

Aquest fet no és innocu. L’hospital de guerra de què parla es va acabar convertint en una residència de militars que és propietat del Ministeri de Defensa espanyol. Encara avui en dia és activa. Per tant, la recerca del cos de Sunyol es va fer dins un recinte militar. “No vam treballar pas en les millors circumstàncies, deixem-ho aquí”, afegeix.

Però Avial no va poder abandonar aquest cas i va continuar gratant, cercant i parlant amb testimonis, juntament amb tres investigadors més, fins a trobar una prova que podria ser definitiva. És una fotografia de 1938 que va fer un soldat revoltat. No la podem veure. Diu que només està autoritzat a ensenyar-la a l’administració per poder reobrir el cas. I això ha fet. Primer, a la Comunitat de Madrid, i després, al Ministeri de Defensa. Aquesta darrera instància li va denegar la cerca, fet que va crear un gran enrenou. Finalment, la setmana passada, van acabar rectificant i li van permetre d’accedir al recinte per cercar en aquesta zona, que no s’havia inspeccionat les dues primeres vegades.

Però què s’hi veu, en aquesta fotografia, que pot permetre de reiniciar una recerca deu anys més tard? Hi apareix la caseta de caminer on se sap que va ser aturat el cotxe de Sunyol. Uns soldats s’amaguen darrere la paret de la caseta, hi ha un tanc uns metres més enllà i la carretera. Els oficials miren a la càmera i al costat esquerre de la fotografia, hi ha una muntanya de sorra. La teoria d’Avial i dels historiadors militars que ha consultat és clara: “Els assassinats succeeixen l’agost del 1936, i qui fos que els assassinés, els devia enterrar allà mateix amb la llei del mínim esforç perquè eren rojos. Està documentat que es feien moviments de terra quan els cossos feien molta pudor. I això és el que creiem que devia passar. Aquesta és la zona que escanegem.”

La teoria queda reforçada pel fet en aquella zona no s’hi van registrar grans combats. Aquella caseta de caminer va quedar situada just a la línia del front i durant dos anys i mig no es va moure. Per això descarten de trobar gaires cossos.

L’àrea escannada per l’equip de Luis Ignacio Avial és de 700 metres quadrats i se situa just darrere de la residència miliar –vegeu el mapa–. La radiografia del terreny es va fer la setmana passada amb l’ús d’un georadar, un perfilòmetre electromagnètic, un magnetòmetre i sensors infrarojos i espectrals des d’un dron. Ara les dades es van processant i podrien fer-se públiques els dies vinents.

Avial és qui paga aquesta fase d’investigació, perquè “és una espina que tinc clavada”, repeteix. En el cas que hi detectin restes òssies, serà el Barça qui assumirà la resta de despeses. La recerca i l’obertura de fosses és una tasca multidisciplinària que integra professionals de diferents àmbits. Després entrarien en acció arqueòlegs i antropòlegs per fer-ne la verificació; seguidament, un equip de forenses hauria de fer l’exhumació de les restes i, finalment, s’haurien de fer les proves d’ADN. Fins a la confirmació final podrien passar dos mesos. Per poder confirmar la identitat de Sunyol, disposen de l’ADN del seu fill, que va accedir a cedir-lo abans de morir per si algun dia trobaven el cos del seu pare.

Avial creu que és altament probable que les restes descansin en aquell indret. Després de tres intents, confia que aquesta vegada serà la determinant. Preguntat què passaria si no fos així, no amaga que seria una decepció: “Ara podrem dir si hi és o no. I si no hi és, sabrem segur que no és en aquesta àrea i caldrà investigar en una altra direcció.”