Les noves ulleres de realitat virtual d’Apple, un malson per a la privadesa?

D’ençà de començament de mes ja es poden comprar als EUA les ulleres de realitat virtual de la marca Apple, les Vision Pro. Presentades públicament l’estiu passat, després d’anys de rumors, encara no tenen data de venda per a la resta del món. Els californians són molt cauts amb un producte que vol ser un nou “moment iPhone” i crear un nou paradigma a la informàtica.

Tanmateix, hi ha el precedent de les ulleres de Google, que van ser cancel·lades després d’un període de proves. Alguns analistes apunten que un dels motius va ser el rebuig dels usuaris per la vulneració de la privadesa que representava. Més tard, empreses com ara Sony i Meta han tret ulleres de realitat virtual, orientades fonamentalment als jocs. Apple és la primera companyia a treure’n unes amb la voluntat de fer-les servir per a tot, i per això fuig del concepte de “realitat virtual” i prefereix parlar de “ordinador espacial” i “computació espacial”, atès que empra l’espai que ens envolta. I ací han saltat les alarmes entre els especialistes, perquè podria permetre les companyies d’accedir a la informació més íntima, com ara com és casa nostra, la gent amb qui ens relacionem i quins productes consumim.

Apple ha respost fa pocs dies a aquestes crítiques amb la publicació d’un document en què detalla quines mesures ha pres perquè això no sigui possible. Malgrat tot, amb precedents com el de Pegasus, encara hi ha dubtes sobre les amenaces potencials a la privadesa, a una escala que no s’havia vist fins ara.

Les ulleres de realitat virtual més bones i més cares

Hi ha un parer unànime entre els analistes a qualificar les Vision Pro d’Apple com les millors ulleres de realitat virtual que s’han fet mai. En línia amb els seus productes tradicionals, tenen la màxima qualitat de construcció, una ergonomia estudiada fins a l’últim detall i una usabilitat incomparable amb la dels competidors. Ara, també s’explica pel preu: el model base, amb 256 GB d’emmagatzematge, costa 3.499 dòlars i el d’1 TB arriba a 3.899 dòlars (entre 3.250 i 3.620 euros al canvi), set vegades més que les de la competència més directa. Els analistes també coincideixen a considerar que el “Pro” en el nom vol dir que Apple ha preferit de començar pel producte de gamma d’alta, mentre va aprenent com millorar aquest nou paradigma informàtic, per després llançar unes ulleres més simples i barates. Apple no ha confirmat res, ara per ara, però alguns diuen que ja treballa en unes Vision, o Vision One, més assequibles, i que es poden posar a la venda durant l’any que ve.

A banda del preu, els qui fan servir ulleres graduades hauran de comprar vidres graduats específics i exclusius per a les Vision Pro, que fan enfilar el preu entre 99 dòlars i 149. El funcionament del nou producte d’Apple és senzill i intuïtiu després d’un breu entrenament. Ens posem les ulleres i passarem a veure l’espai que ens envolta gràcies a les càmeres i sensors, sense estar aïllats, tal com passa amb la resta de models de la competència. Això fa que esdevinguin, també, realitat augmentada. A sobre del menjador, per exemple, veurem les aplicacions que vulguem fer servir, el nostre escriptori informàtic. Podem treballar amb les aplicacions informàtiques tradicionals, com ara el navegador d’internet o el processador de texts, sense haver de tenir cap monitor.

Els clics dels menús es fan tocant-nos el dit polze amb l’índex, que és detectat per les ulleres gràcies a les càmeres. Amb les Vision Pro també podem fer videoconferències, jugar a jocs o veure films. De fet, aquesta darrera opció és la que ha sorprès més els primers usuaris, especialment si són films tridimensionals, com ara l’arxiconeguda Avatar, perquè fa superar l’experiència que s’obté als cinemes 3D. La qüestió que sorgeix automàticament, fins i tot per a nord-americans d’alt poder adquisitiu, és si val la pena de pagar 3.500 dòlars per veure films tridimensionals a casa nostra. La majoria de gent diu que no. Una de les altres crítiques que ha rebut el nou producte d’Apple ha estat el pes. Els californians argumenten que és un ordinador complet que ha d’incloure tots els elements d’una computadora. Per mirar d’alleugerir-les, la bateria de les Vision Pro és externa. Va connectada amb un cable i ens la podem posar en una butxaca mentre les fem servir.

Els primers provadors diuen que amb la corretja simple que subjecta les Vision Pro per darrere del cap no poden dur-les més de 45 minuts o una hora, per la incomoditat. En un producte pensat perquè el fem servir durant tota la jornada laboral, això és un maldecap. Tanmateix, té solució, atès que també inclou una segona corretja doble en què el pes el subjecta la part superior del cap, sense haver de comprimir la part de davant amb la de darrere. Una altra de les crítiques generalitzades és l’aspecte esgarrifós del “Persona”, la representació personal de la nostra cara i cap que es genera amb les Vision Pro. La fan servir els programes, com ara quan fem una conferència. Molts usuaris s’esborronen amb l’aspecte artificial que fa de la nostra cara i expressions, amb una sensació angoixant.

L’amenaça a la privadesa: la resposta d’Apple

Però la crítica principal a les Vision Pro ha estat l’amenaça a la privadesa. Les ulleres escannen contínuament l’habitació on som. Per una banda, saben tots els objectes i persones que ens envolten. Per una altra, ens fan un seguiment constant dels ulls, de manera que saben en tot moment què mirem i on fixem l’atenció. Això permet de saber què pensem o quina ideologia tenim, segons els enllaços i text que mirem, o aquells que decidim d’ignorar. Que Apple, les companyies que desenvolupin aplicacions per al Vision Pro i els governs puguin accedir a aquesta mena d’informació és l’amenaça a la privadesa més gran de la història. Les Vision Pro són potencialment l’estri d’espionatge més capaç que s’ha fabricat mai. Tanmateix, uns quants dies després de començar a vendre-les i el rebombori i preocupació que suscitaven, Apple va decidir de publicar un document en què mira d’explicar quines barreres ha posat perquè això no passi.

Després de dir que consideren la privadesa un dret humà fonamental, Apple sosté que l’arquitectura del nou producte és dissenyada perquè les dades recollides no puguin ser emprades maliciosament per Apple, les aplicacions que fem servir o qualsevol tercer. Apple diu que segueix quatre principis fonamentals: minimització d’obtenció de dades, processament al dispositiu, transparència i control, i seguretat. Amb la minimització d’obtenció de dades, el sistema operatiu del dispositiu, el VisionOS, gestiona elements com ara la il·luminació i el so per fusionar el contingut digital amb l’entorn, i no pas les aplicacions, de manera que els desenvolupadors d’aquestes aplicacions no poden accedir a aquesta informació. Un exemple pràctic: podem decidir de fixar el nostre processador de texts sobre la nostra taula comprada a l’Ikea, mentre decidim de fixar un quadre digital sobre el nostre televisor de cinquanta-dues polzades. Segons Apple, VisionOS s’encarregarà de fixar-los allà, sense que els programes ho sàpiguen en concret, de manera que aquestes empreses no puguin perfilar-nos com amants dels mobles suecs o d’aparells electrònics d’altes prestacions.

Amb el segon principi, el processament al dispositiu, Apple diu que “quan sigui possible” s’evitarà de transferir informació per ser processada en servidors externs. Tot allò que es pugui processar a les Vision Pro es farà amb el seu processador. No es compartirà ni amb Apple ni amb altres desenvolupadors. Les aplicacions tampoc no poden saber què mirem, mentre que la informació del “Persona” es genera amb fotografies preses específicament amb les Vision Pro per a aquest fi. Respecte de la transparència i control, diuen que VisionOS ajuda que els usuaris entenguin per a què s’empren les dades i permet de controlar què es comparteix amb les aplicacions i què no. A més, hi ha l’usuari convidat, per si volem deixar les ulleres a algú, i que ens permet de determinar el contingut que podrà veure. Finalment, la seguretat de l’aparell és basada en un identificador òptic (Optic ID) que ens escanna l’iris, informació que es desa xifrada al dispositiu i no es comparteix mai. Segueix els mateixos principis que l’identificador facial que fa anys que fa servir l’iPhone.

Dades que dóna casa nostra

Apple ha volgut demostrar que ha basat l’arquitectura del nou dispositiu en el respecte a la privadesa de bon començament, i al document dóna exemples clars i concrets, més enllà dels quatre principis genèrics. Així, ha parat atenció a allò que ens envolta mentre fem servir les ulleres. Aquesta informació és protegida pel sistema operatiu, i les aplicacions, per funcionar, no necessiten accedir-hi. Les Vision Pro creen un model digital, combinant unes quantes càmeres i un làser LiDAR, per avisar-nos dels obstacles que ens envolten, i de la llum, ombres i sons per adaptar-nos més bé a l’espai. Aquest model digital s’emmagatzema exclusivament a les ulleres de manera xifrada amb la nostra contrasenya. Les aplicacions no necessiten accedir-hi per funcionar, però algunes per integrar-se més bé amb l’espai ens poden demanar permís per accedir-hi. Per exemple, un joc de dinosaures ens pot sol·licitar permís per saber com és la nostra sala d’estar, de manera que els animals puguin pujar per les cadires o mobles. La informació que obtindrà serà de cinc metres al voltant nostre.

Les ulleres d’Apple poden funcionar mostrant-nos l’habitació on som o de manera completament aïllada. Per exemple, si juguem a un joc, perquè no vegem què passa ni què tenim al voltant. Tanmateix, té un detector de persones, de manera que si algú s’aproxima, ens apareixerà al camp visual, sense espantar-nos. Apple diu que VisionOS no comparteix la informació de la gent que tenim a prop amb aplicacions o llocs web, ni tan sols d’Apple. Un altre aspecte del qual es podria extreure molta informació és com interaccionem amb el dispositiu amb el moviment d’ulls i mans, i la nostra veu. Aquesta informació tampoc no és compartida amb ningú. Les aplicacions o els llocs web només sabran allò que seleccionem i no pas què mirem quan naveguem i no acabem triant.

De la mateixa manera, les aplicacions no necessiten accedir a la informació dels ulls i mans per a funcionar. Tot i això, n’hi ha que ens poden demanar d’accedir-hi per crear accions específiques a partir de gests que definim nosaltres. També hi ha un altre dels grans aspectes que preocupa molta gent: que ens enregistrin sense que ens n’adonem. Les Vision Pro avisen amb una llum blanca que fa pampallugues quan algú enregistra el seu voltant. Finalment, la preocupació per la privadesa també arriba a les botigues d’Apple, quan vulguem provar-les. Diuen que la informació aplegada s’esborrarà de manera segura una vegada acabem la prova.

N’hi ha prou?

En general, experts i analistes coincideixen a apuntar que Apple és una de les empreses que es preocupen més per la privadesa. I en vista d’aquest document, és evident que les ulleres Vision Pro han estat dissenyades tenint en compte de respectar-la, amb mesures que per defecte eviten la propagació d’informació privada que pugui ser emprada per unes altres companyies o governs. La pregunta és si amb tot això n’hi haurà prou, especialment en règims en què es persegueix la dissidència política i ideològica, i es reprimeixen minories nacionals. Per exemple, arran d’escàndols com el de Pegasus a Catalunya, programa que s’ha saltat les proteccions de l’iPhone, que segueix els mateixos principis de seguretat que les noves ulleres Vision Pro.

De punts febles, n’hi ha uns quants. Per una banda, hem de considerar que tot això és una afirmació d’Apple que ningú no ha pogut validar. Un aspecte molt important és que els usuaris no necessàriament tenen una gran cultura, o preocupació, per la privadesa. De fet, la majoria no som conscients de les implicacions quan donem permís a una aplicació per accedir al nostre dispositiu. Molts usuaris, per comoditat i perquè voldran tenir una experiència com més immersiva millor a les Vision Pro, donaran permisos a les aplicacions sense rumiar-s’ho. Aquesta és una de les baules febles principals que usen aplicacions com ara Pegasus, quan donem accés sense gairebé ni adonar-nos-en. Un altre punt feble seran els forats de seguretat que es vagin trobant. En aquests casos, la informació privada obtinguda pels atacants pot ser, potencialment, molt més gran que l’obtinguda pel mòbil o l’ordinador. Senzillament perquè les Vision Pro incorporen molts més sensors i apleguen moltes més dades alhora, i de més tipologies (àudio, vídeo, models 3D…).

També caldrà veure les implicacions en atacs personalitzats com els de Pegasus. És a dir, que delinqüents o governs vulguin atacar una persona en concret. Fins i tot legalment, seguint procediments judicials. Apple, per minimitzar aquest risc, fa servir xifratge punt-a-punt, de manera que ningú no pugui accedir a certa informació, ni tan sols Apple. Però això no n’elimina el risc del tot. La preocupació per la privadesa com més va més creix, i els experts demanen més regulació al respecte. En la història no s’havien recollit mai tantes dades personals. Els riscs potencials d’un mal ús, sigui per part de delinqüents o per governs, són immensos.