UGT i CCOO proposen de lligar els salaris als beneficis empresarials

UGT i CCOO han fet públic aquest migdia la seva proposta per a la renovació de l’acord per a l’ocupació i la negociació col·lectiva amb la CEOE, encallat d’ençà del maig proppassat. La principal novetat de la proposta comporta lligar els salaris als beneficis econòmics de les empreses, a banda de lligar-los a la inflació. Alhora, els sindicats proposen augments salarials d’un 5% per al 2022, d’un 4,5% per al 2023 i d’un 3,75% per al 2024, revisables en funció de la situació comptable de les empreses.

L’objectiu d’aquesta clàusula “mixta” és que la recuperació del poder de compra dels salaris “tingui una relació amb l’evolució econòmica dels sectors amb una dada fidedigna”, a fi de desbloquejar la negociació d’un acord marc per a l’ocupació i la negociació col·lectiva.

Així, els sindicats suggereixen que les pujades inicials, un 13,25% en l’acumulat d’aquests tres anys, es puguin revisar no sols en funció de la inflació sinó amb informació econòmica de la marxa de les empreses. Aquesta part, detallen, es vincularà a la informació atorgada per un nou Sistema d’Informació Econòmica per a la Negociació Col·lectiva (SIENC) “basat en fonts oficials i registres actuals” de la Seguretat Social i l’Agència Tributària.

En concret, demanen a la Seguretat Social que generi un llistat de les empreses cobertes per cada conveni col·lectiu i que l’Agència Tributària afegeixi a aquest llistat la informació que ja publica sobre vendes, compres i retribucions salarials. “La mateixa configuració d’aquest indicador hauria de ser sotmesa a un procés de diàleg i negociació, per al qual és important una disposició d’un govern favorable a facilitar i transparentar les dades necessàries”, afegeixen.

Aquesta clàusula de recuperació salarial, recullen, es tindrà preferentment en compte al tancament de l’any comptable, si bé els sindicats no fixen cap data concreta.

Demanen un impost de societats sobre els beneficis

A banda d’aquest nou plantejament, els sindicats posen com a data límit per a aquesta negociació el primer de maig, i demanen al govern espanyol que no sigui “un actor aliè i incentivi el consens necessari” i prengui mesures fiscals sobre els beneficis de les empreses.

“Si no s’aconseguís un acord salarial entre sindicats i organitzacions empresarials, es promouran les actuacions fiscals pertinents per a canalitzar aquests excedents que s’està apropiant l’empresariat, fins a la majoria social, de manera que es reforci el consum final de les famílies i s’allunyi el risc d’una desacceleració econòmica superior a la ja prevista”, diuen ambdues organitzacions en un comunicat.

És per això que proposen establir una contribució mínima en l’impost de societats del 15% o el 20% sobre el total de beneficis, i no sobre base pas imposable — com bé regeix ara la llei. “Mentre la millora dels salaris reals és una necessitat de país, el govern d’Espanya no pot romandre aliè al terreny de disputa dels salaris, per més que la fixació dels salaris sigui –com s’ha indicat–, un objectiu fonamental dels agents socials en l’exercici col·lectiu de la seva autonomia col·lectiva”, conclouen.