15.04.2020 - 16:00
|
Actualització: 15.04.2020 - 16:32
‘Hem arribat al pic, som en la fase d’alentiment’, deia el ministre de Sanitat del govern espanyol, Salvador Illa, abans-d’ahir, just el dia que s’aixecava el confinament total que s’havia imposat les dues darreres setmanes per a contenir la pandèmia de la Covid-19. Aquesta mateixa setmana s’han fet públics sengles informes de la Comissió Europea i de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) amb una sèrie de recomanacions per a poder començar el desconfinament, de manera gradual i progressiva. I una d’aquestes recomanacions és que no hi hagi precipitació, que l’alentiment respecte del nombre de nous contagis, de morts i de malalts greus hagi durat prou temps.
Perquè la importància d’aquest temps és fonamental, diu l’informe publicat avui per la Comissió. ‘Cal més temps per a avaluar l’efecte complet [del confinament], tenint en compte el període d’incubació del virus, la durada de la malaltia i les hospitalitzacions, els informes necessaris, les diferències en la intensitat de les proves i la propagació que hi pot haver mentre s’està en confinament i entre els membres d’una mateixa família.’ És una afirmació que hi ha al començament d’aquest informe, pensat per a fer possible una certa harmonització i coordinació entre els estats membres de la Unió Europea de les mesures de desconfinament. Però hi ha hagut alguns estats, com l’espanyol, que s’han avançat d’una manera que no és pertinent si ens atenim a les indicacions que fan tant l’executiu comunitari com l’OMS.
Si comencem per l’informe de la Unió Europea, hi ha un advertiment d’una gran importància a l’hora de relaxar el desconfinament, i que el govern espanyol no ha tingut en compte en cap moment d’ençà del començament de l’epidèmia amb l’argument repetit manta vegada de ‘el virus no hi entén, de territoris’. Això va fer que no hi hagués un aïllament de Madrid quan fou el primer focus i el més important de la Covid-19 a l’estat, ni de Catalunya quan també va esdevenir-ne i la Generalitat ho va reclamar. Doncs bé, la Comissió diu tot el contrari, que cal començar a aplicar mesures de desconfinament a escala local i anar-les estenent geogràficament, per poder ser més eficients.
I ho diu així: ‘L’aixecament de les mesures de confinament ha de començar amb aquelles que tenen un impacte més local, i que es vagin estenent gradualment cap a mesures que tinguin una cobertura geogràfica més àmplia, tenint en compte les especificitats nacionals. Això permetria de fer accions més efectives, adaptades a les condicions locals quan sigui apropiat, i de reimposar mesures més estrictes si cal, si creixen els casos nous, introduint, per exemple, un cordó sanitari. Aquest enfocament permetria als estats membres de tenir més en compte les diferències de propagació de la Covid-19 a escala regional dins el seu territori.’
Però abans, l’informe diu quins són els tres criteris fonamentals per a saber si ha arribat l’hora de començar a aixecar el confinament. El primer, constatar que la velocitat de propagació de la malaltia ha baixat significativament i s’ha estabilitzat durant un període de temps important. El ‘ja hem arribat al pic’ de Salvador Illa és de dilluns, el mateix dia que es relaxava el confinament permetent, novament, la mobilitat laboral no essencial.
El segon criteri és assegurar-se que el sistema de salut és robust. Què vol dir? Doncs que la ràtio d’ocupació de les UCI sigui folgada; que el nombre de llits d’hospital disponibles sigui adequat i que hi hagi accés als productes farmacèutics adequats per a les UCI i una renovació dels estocs d’EPI. A més, que els grups vulnerables tinguin accés a les cures que requereixen, que hi hagi disponibilitat d’estructures d’atenció primària i prou personal amb la formació adequada per a descarregar de pacients els hospitals o fer-ne seguiment des de casa i que es puguin involucrar en les mesures de desconfinament, com ara la pràctica de proves. Això és fonamental per saber si un sistema de salut podrà entomar possibles rebrots futurs. I és justament una assignatura pendent a l’estat espanyol, i al conjunt del país; és a dir: que les UCI no estiguin tan saturades, que l’atenció primària estigui més enfortida, que els pacients d’altres malalties tinguin un accés més adequat a l’atenció que requereixen i que els professionals sanitaris disposin puntualment de tot l’equipament de protecció que necessiten.
I el tercer, la necessitat de fer un seguiment eficaç dels casos. I això implica proves a gran escala per a detectar l’abast de la malaltia i la detecció de la cadena de contactes i la possibilitat d’aïllar-los. L’abast de les proves no ha arribat encara a ser a gran escala.
En aquest full de ruta per al desconfinament, la Comissió avisa que la tornada a la normalitat serà llarga, i proposa que els estats membres recullin i comparteixin la informació sobre l’evolució de la pandèmia i les mesures que apliquen d’una manera harmonitzada, perquè no hi hagi desajustaments. I més coses, com ara la necessitat d’implementar aplicacions mòbils que alertin els ciutadans del risc que puguin tenir pel contacte amb persones contagiades de Covid-19. L’ús, diuen, ha de ser voluntari i basat en el seu consentiment i respectuós amb la normativa sobre la protecció de dades.
Pel que fa als treballadors, el full de ruta de la Comissió recomana que no tots vagin a treballar alhora, sinó que es facin torns. ‘Mentre s’hagi de mantenir el distanciament social, el teletreball s’ha de continuar potenciant’, afegeix.
Els sis condicionants de l’OMS
Alguns d’aquests criteris són coincidents amb els que ahir va fer públics l’OMS en aquest informe. Aquesta organització fixava sis condicions per a relaxar les mesures de control i confinament. L’estat espanyol no en compleix pràcticament cap.
La primera és el control de la transmissió del virus, és a dir, que deixi d’haver-hi una transmissió comunitària i que es pugui seguir la traça de la cadena de contagis. La segona condició: la capacitat de detectar nous casos, i això vol dir que hi hagi una aplicació massiva de proves de diagnòstic de la Covid-19. La tercera, minimitzar l’impacte de la malaltia en centres sanitaris i residències de gent gran, i ara per ara són justament els focus més importants de contagi i transmissió de la malaltia.
La quarta condició és que hi hagi prou mesures de prevenció en els llocs de feina i a les escoles i universitats. La cinquena, que s’eviti la importació de nous casos de Covid-19 mitjançant les tècniques adients de detecció precoç de la malaltia. I la sisena, que hi hagi una conscienciació social sobre l’impacte de la malaltia, amb ‘comunitats educades, compromeses i capacitades per a ajustar-se a la nova norma’.
