12.10.2017 - 12:32
França planteja donar-li competències en la lluita terrorista però la UE ho veu prematur
BRUSSEL·LES, 12 (EUROPA PRESS)
Els ministres de Justícia de la Unió Europea han complert aquest dijous l’últim pas per iniciar la posada en marxa d’una Fiscalia europea contra el frau que permeti investigar, perseguir i encausar els delictes econòmics que afecten als interessos financers del bloc, com el frau de l’IVA o la malversació de fons comunitaris.
“Avui és un gran dia, una fita històrica en la cooperació europea en matèria de Justícia”, ha declarat el ministre de Justícia d’Estònia i president de torn de la UE, Urmas Reinsalu, a la seva arribada a la reunió a Luxemburg on han confirmat la creació d’aquest òrgan.
“Perseguirem més enllà de les fronteres (nacionals) a aquells que robin els diners dels pressupostos europeus”, ha insistit el ministre estonià, qui ha explicat que la Fiscalia europea tindrà poders i competències “fortes i sòlides”.
També la comissària de Justícia, Vera Jourova, s’ha mostrat satisfeta pel pas donat “després de cinc anys de dur treball”, perquè és un “dia històric” tant per la UE com pels seus contribuents.
Amb tot, es tracta d’un projecte del que només seran part de moment 20 dels 28 Estats membres, entre els que sí està Espanya, i que necessitarà entre dos i tres anys per posar-se a caminar, per la qual cosa no estarà operatiu fins a, com a mínim, el 2020.
Pels països participants és una “etapa històrica” que permetrà recuperar “sumes enormes” de diners defraudats a les arques de la Unió Europea, segons celebren fonts diplomàtiques, malgrat que diversos socis es resisteixin a participar.
En l’actualitat només les autoritats nacionals tenen competències per perseguir el frau fiscal, encara que les corrupteles afectin a fons comunitaris, i la seva jurisdicció acabi a les seves fronteres.
L’objectiu és que aquesta Fiscalia única pugui actuar amb celeritat en casos transfronterers sense haver de passar pels tràmits habituals de cooperació judicial, més tediosos per la seva burocràcia.
Encara que no hi ha dades oficials sobre l’abast del dany als interessos de la UE, Brussel·les estima en uns 50.000 milions d’euros els diners que es perd anualment pel frau a l’IVA, que també estarà sota la competència del fiscal europeu.
El seu mandat es limitarà a qüestions financeres, encara que el president de França, Emmanuel Macron, ja ha demanat ampliar el seu camp d’actuació a la lluita antiterrorista, una cosa que des de l’Executiu comunitari es veuria amb bons ulls, però que a Brussel·les es veu com una possibilitat molt llunyana.
“Hem de veure primer com funciona quan es posi en marxa. Anirem pas a pas”, demanava un alt càrrec comunitari en ser preguntat per la idea francesa, que no ha estat en la taula de debat aquest dilluns. La possibilitat d’incloure el terrorisme serà un debat “de mesos o anys, no immediat”, segons admeten fins i tot fonts diplomàtiques gales.
ESTRUCTURA
Mentre, quan sigui operativa, la Fiscalia comptarà amb dos nivells en la seva estructura. Primer hi haurà un d’europeu la seu del qual estarà a Luxemburg i que comptarà amb un Fiscal general europeu i un fiscal més per cada Estat membre integrat (20 ara per ara), a més de l’equip tècnic i d’investigació necessari.
El segon nivell estarà descentralitzat amb fiscals delegats de la UE en cada Estat membre, que aportaran el coneixement específic sobre els serveis jurídics nacionals, la llengua local i altres particularitats de cada país. I estaran supervisats en les investigacions i actuacions judicials incoades pel Fiscal europeu.
Serà un òrgan “independent” que servirà per l’intercanvi ràpid d’informació entre països, investigacions policials coordinades i la ràpida congelació i confiscació d’actius, així com la detenció de sospitosos; i treballarà amb l’agència de cooperació judicial europea (Eurojust) i l’Oficina europea Antifrau (OLAF).
L’OLAF no compta actualment amb instruments per perseguir penalment el frau i només pot notificar als Estats membres informes sobre les seves investigacions. Recomanacions que només en el 50% dels casos es tradueixen en condemnes en els tribunals nacionals, segons les xifres que maneja la Comissió Europea.
Al costat d’Espanya participen en aquesta cooperació reforçada Àustria, Itàlia, Bèlgica, Bulgària, Croàcia, Xipre, Txèquia, Estònia, Finlàndia, França, Alemanya, Grècia, Letònia, Lituània, Luxemburg, Portugal, Romania, Eslovàquia i Eslovènia.
