07.06.2017 - 11:59
Llança tres escenaris per avançar en la Unió de la Defensa i la Seguretat el 2025 en funció del nivell d’ambició dels països
BRUSSEL·LES, 7 (EUROPA PRESS)
La Comissió Europea ha proposat aquest dimecres crear un Fons Europeu de Defensa dotat de fins a 5.500 milions l’any a partir del 2021 per incentivar projectes conjunts d’investigació, desenvolupament i adquisició conjunts de capacitats militars entre els països de la UE.
L’Executiu comunitari planteja destinar 500 milions el 2019 i 2020 per cofinançar prototips industrials a través del Fons –en el marc d’un programa específic de desenvolupament industrial proposat aquest dimecres– i elevar aquesta xifra a 1.000 milions d’euros l’any a partir del 2021.
I espera que els estats membre aportin “quatre euros per cada euro” del pressupost europeu per al desenvolupament de capacitats de manera conjunta. És a dir, espera que aportin uns 2.000 milions d’euros el 2019 i 2020 per a capacitats i 4.000 milions anuals a partir del 2021.
Brussel·les només contribuirà a cofinançar projectes de consorcis en els quals participin “almenys tres empreses de dos estats membre” diferents i el 50% del capital de cada empresa haurà d’estar controlat per capital europeu i, a més, deixa clar que els estats membre hauran de comprometre’s per endavant amb l’adquisició posterior de capacitats concretes per cofinançar un projecte de desenvolupament de prototips.
“No farem servir el pressupost de la UE per adquirir armes o capacitats de defensa. Seran propietat dels estats membre”, que hauran de pagar-ne l’adquisició, han precisat fonts europees.
La Comissió planteja als Governs “solucionis financeres” per facilitar l’adquisició conjunta de capacitats com “el finançament pont” en el qual els estats membre es prestin diners o “instruments de deute” com eurobons per a projectes concrets i limitats en el temps.
L’Executiu comunitari espera que les propostes les aprovin els Vint-i-vuit i l’Eurocambra a principi del 2018 i que els primers projectes concrets comencin a finançar-se el 2019.
La Comissió Europea ja va proposar al novembre destinar 500 milions anuals a partir del 2021 de pressupost comú al Fons –que tindrà dues finestretes, una per a projectes d’investigació i una altra per a desenvolupament de capacitats– per a projectes de col·laboració en investigació en defensa.
Abans, destinarà 90 milions fins a final del 2019 per a un projecte pilot amb l’Agència Europea en Defensa en els propers tres anys –25 milions per al 2017– per a projectes d’investigació. La primera convocatòria s’obre aquest dimecres. Podran presentar-se fins a la tardor en àrees com els sistemes no tripulats per al sector naval i la idea és signar els primers contractes a final d’any.
“El Fons actuarà com a catalista per a una indústria de la defensa europea més forta, que desenvolupi equips i tecnologies d’avantguarda, plenament interoperables” encara que “els estats membre seguiran en el seient del conductor”, ha dit el vicepresident de la Comissió Europea responsable d’Ocupació i Creixement, Jyrki Katainen, que ha avisat que els europeus “necessiten fer més i millor” per a si mateixos per garantir la seva seguretat.
També l’Alta Representant de Política Exterior i de Seguretat Comuna de la UE, Federica Mogherini, ha deixat clar que no només els ciutadans europeus sinó també els seus socis esperen que la UE reforci la seva capacitat per “actuar de manera autònoma quan i on sigui necessari” i ha demanat superar l’actual fragmentació en el sector de la defensa “fent servir tots els instruments” a la disposició de la Unió.
La manca de cooperació en seguretat i defensa entre països costa entre 25.000 i 100.000 milions d’euros anuals, entre d’altres per la varietat de sistemes d’armaments, tancs o avions. L’Executiu comunitari estima que es podria estalviar fins a un 30% de la despesa en defensa a través de l’adquisició conjunta. El 80% dels contractes i més del 90% de la investigació es fa a nivell nacional.
ESCENARIS PER A LA DEFENSA EUROPEA EL 2025
En paral·lel al fons, l’Executiu comunitari ha presentat un document de reflexió amb tres escenaris per al futur de la defensa europea en l’horitzó del 2025 després de la sortida del Regne Unit de la UE en funció d’un grau de cooperació més o menys ambiciós. L’objectiu últim és reforçar la capacitat d’Europa de defensar-se per si mateixa davant les creixents amenaces i reforçar la seva capacitat d’intervenir de manera autònoma en cas necessari.
“La naturalesa de la relació trasatlàntica està canviant. Més que mai, els europeus necessiten assumir més responsabilitat de la seva seguretat”, resumeix el document.
El primer escenari contempla més cooperació entre els estats membre però encara “en gran meseura de manera voluntària” i decisions ‘ad hoc’ per respondre una amenaça o crisi, encara que la solidaritat no seria vinculant, sinó que la decidirien els països i la indústria de defensa, per la seva banda, seguiria fragmentada, atès que el desenvolupament i adquisició de capacitats seguirien sent a nivell nacional.
La UE continuaria desplegant operacions militars “relativament petites” dirigides a la gestió de crisi i la resposta a amenaces no convencionals com el terrorisme, les ciberamenaces o híbrides seguirien sent nacionals.
El segon escenari planteja “una defensa i seguretat compartida” en el qual la cooperació en defensa entre països “es convertiria en la norma més que en l’excepció” i hi hauria “més solidaritat financera i operativa”.
Els països alinearien més la seva planificació nacional de defensa i promourien el desenvolupament i adquisició conjunts de capacitats multinacionals amb suport del Fons Europeu de Defensa, en transport estratègic, avions no tripulats, comunicacions per satèl·lit i de vigilància marítima i equips ofensius. I hi hauria estructures de planificació i comandament i logística, a nivell europeu.
En aquest escenari, la UE permetria augmentar de manera “significativa” la seva capacitat per projectar la força militar i podria fer “operacions d’alta intensitat per combatre el terrorisme i les amenaces híbrides”. Els països amb les forces armades més potents executarien les operacions en nom de la UE.
El tercer escenari de la “defensa i seguretat comuna”, el més ambiciós, contempla “més nivell d’integració de les forces armades” dels països i que l’assistència mútua sigui “la norma”. Els estats membres sincronitzarien de manera total els seus pressupostos en defensa per desenvolupar les capacitats prioritàries, que s’adquiririen de forma conjunta amb suport del Fons.
“La UE podria dirigir operacions d’alta intensitat per protegir millor Europa, fins i tot potencialment operacions contra grups terroristes, operacions navals en entorns hostils i accions de ciberdefensa”, segons el document.
