Brussel·les proposa de gravar els beneficis extraordinaris de les elèctriques que empren combustibles fòssils

La Comissió Europea ha donat a conèixer avui el paquet de mesures d’emergència per a combatre la crisi energètica i l’augment de la inflació, que aquest darrer mes d’agost ha assolit un nou màxim històric a l’eurozona. Una de les propostes més destacades impulsades per l’executiu europeu és l’impost d’un 33% sobre els beneficis extraordinaris de les empreses productores d’energia que utilitzen combustibles fòssils com ara el carbó, el gas o bé el petroli. En paral·lel, la Comissió planteja altres mesures com ara una reducció obligatòria d’un 5% del consum d’electricitat en les hores de més demanda i un topall al preu de les tecnologies inframarginals (és a dir: l’electricitat produïda amb energia renovable i la nuclear) de cent vuitanta euros per megawatt/hora (MWh).

Segons ha detallat l’executiu europeu aquest dimecres, l’impost d’un 33% s’aplicarà sobre les companyies que aquest 2022 hagin tingut uns beneficis que superin en almenys un 20% beneficis del 2022 que superin en almenys un 20% els guanys mitjans dels darrers tres anys. La mesura, destinada a ajudar els col·lectius més afectats per la crisi energètica, romandrà vigent durant un any des de la seva entrada en funcionament i permetrà a l’executiu de recaptar prop de 25.000 milions d’euros.

Més enllà dels combustibles fòssils, la proposta de la Comissió també contempla mesures per a les tecnologies inframarginals –renovables i nuclears-, és a dir, les que tenen uns costos de producció més baixos. En aquest cas, l’executiu europeu suggereix que s’apliqui un topall al preu d’aquestes tecnologies, que se situaria en els 180 euros per MWh.

Pel que fa a la reducció del consum, el document fixa com a objectiu rebaixar-lo d’un 10% en termes globals i estableix com a obligació reduir-lo d’un 5% en les hores de més demanda. La Comissió proposa que els estats membres escullin siguin els encarregats de decidir com es distribueix aquesta reducció del consum, que en principi hauria de cenyir-se a l’ús d’electricitat industrial.

Per altra banda, la Comissió també es compromet a continuar treballant per dissenyar eines que facilitin l’accés a liquiditat a les empreses intermediàries del sector, i insisteix en la idea de dissenyar amb els estats membres una plataforma de compra conjunta per a abaratir el preu de l’energia que es compra els mercats internacionals.

Sense topall al gas rus

La Comissió, tanmateix, ha decidit de descartar ara com ara el topall del gas rus, tant per les diferències que la mesura generava entre els estats membres com pels efectes de mercat que podria tenir. “Necessitem analitzar millor les conseqüències adverses d’aquesta mesura”, va dir ahir la comissària d’energia, Kadri Simson.

La proposta presentada per la Comissió serà estudiada ara pels ministres d’energia de la Unió Europea, que es reuniran el pròxim divendres 30 de setembre de forma extraordinària a Brussel·les. Aquestes mesures pretenen complementar els passos que ha donat fins ara la Unió Europea per assegurar el subministrament durant l’hivern i controlar els preus de l’energia, que s’han disparat d’ençà de l’esclat de la guerra d’Ucraïna. Més enllà de la proposta d’avui, la Comissió ja va plantejar anteriorment que les reserves de gas de la UE arribessin a un 80% abans de l’1 de novembre, i els estats membres van arribar a un acord per reduir voluntàriament el consum d’energia fins a un 15% durant l’hivern.