11.02.2025 - 21:40
The Washington Post · Francesca Ebel, Natalia Abbakumova i Anastacia Galouchka
Moscou, Rússia. Fa gairebé tres anys que la Nadezhda Ievdokimova no veu el seu marit. La darrera vegada que el va veure va ser en un punt de control de militar, envoltat de cadàvers calcinats i restes de tancs, al nord-est de Rússia, quan un grup de soldats de l’exèrcit rus va aturar el cotxe en què viatjava el matrimoni i va detenir l’home sense més explicacions.
Aquest hivern, després de mesos de silenci eixordador, la Nadezhda –que d’aleshores ençà s’ha traslladat a Alemanya– va rebre una trucada d’un número rus desconegut. La veu del telèfon deia que el seu marit, en Vlad, continuava viu, detingut en una presó russa. El desconegut n’havia trobat el nom i el número en un petit tros de paper que en Vlad havia aconseguit treure de la seva cel·la, amagat en una bobina de fil, li va explicar.
La Nadezhda no va trigar a descobrir que l’home que li havia trucat aquell dia formava part d’una constel·lació de voluntaris que arrisquen la vida –a voltes a canvi de diners, però sovint per pur altruisme– per passar informació crucial sobre els ucraïnesos “desapareguts” en el sistema penitenciari rus.
En Vlad és tan sols un dels milers de civils ucraïnesos que, segons que denuncien advocats i activistes, han estat detinguts il·legalment durant la invasió russa d’Ucraïna i tancats en presons, centres de detenció i cel·les de tortura tant a Rússia com a la Ucraïna ocupada.
“És la crisi de drets humans més greu de la història moderna de Rússia”, explica en Roman, un advocat resident a Moscou que s’ocupa de casos de desapareguts d’ençà del 2022. Com més entrevistats en aquest article, The Washington Post no identifica en Roman pel seu nom complet pel risc de represàlies de les autoritats russes.
“Moltes persones han esdevingut víctimes d’aquest sistema; les xifres són astronòmiques”, afegeix en Roman.
Una ex-funcionària de les forces de seguretat russes, que va fugir de Rússia i ara ajuda les famílies ucraïneses a localitzar els seus éssers estimats, explica que la crisi dels desapareguts és de proporcions sistèmiques.
“L’anarquia legal que preval a Rússia en aquests moments em posa els pèls de punta”, afirma. “El segrest de civils és una estratègia de terror. A la gent li horroritza la possibilitat que els seus familiars puguin desaparèixer de cop i volta, sense que sàpiguen on són ni quan tornaran.”
A mesura que augmenta la pressió diplomàtica sobre Ucraïna i Rússia per a posar fi al conflicte, els activistes pels drets humans reclamen que la qüestió dels civils ucraïnesos capturats a Rússia es prioritzi en qualsevol hipotètic procés de negociació, fins i tot abans que es tractin qüestions com concessions territorials i garanties de seguretat.
“Hem de tractar aquesta crisi humanitària tan bon punt hi hagi un alto-el-foc”, diu Grigori Mikhnov-Vaitenko, un sacerdot rus que col·labora amb les autoritats ucraïneses i russes per ajudar les famílies dels desapareguts ucraïnesos a localitzar els seus éssers estimats.
A diferència dels soldats, que Rússia i Ucraïna s’han intercanviat en reiterades ocasions, ben pocs d’aquests civils han estat alliberats o intercanviats d’ençà de l’esclat del conflicte. En un dels intercanvis més recents, per Cap d’Any, tan sols dos dels 189 presoners intercanviats eren civils. Els interrogants centrals –per què les autoritats russes segresten civils ucraïnesos a aquesta escala, i per què no s’han intercanviat més presos fins ara– continuen sense resposta.
Els governs occidentals han demanat a Rússia que compleixi el compromís de protegir els civils enemics i investigui els casos d’abús. A mesura que el conflicte s’allarga i les tropes russes s’endinsen a l’interior d’Ucraïna, la xifra de civils segrestats no fa sinó créixer.
“Els congelats”
El Centre Ucraïnès per a les Llibertats Civils, un observatori de drets humans guardonat amb el premi Nobel, va informar el març de l’any passat que la xifra de civils ucraïnesos detinguts per Rússia ascendia als 7.000 civils. Fa poques setmanes, el govern ucraïnès va calcular que la xifra real de detinguts era més de dues voltes més alta.
Els activistes que s’ocupen de la qüestió dels desapareguts sovint s’hi refereixen informalment com “els congelats”, en al·lusió al buit legal pel qual els civils ucraïnesos són detinguts, sense haver estat acusats o processats formalment. Una petita minoria dels ucraïnesos detinguts han estat jutjats formalment, sovint sota l’acusació terrorisme o sabotatge, però la resta són retinguts fora del marc legal, sovint en presons incomunicades del món exterior.
“Als civils se’ls manté en condicions terribles i se’ls sotmet a tortures molt dures. No tenen cap mena de protecció legal, i molts han d’enfrontar-se a tribunals imparcials en processos que compleixen els requisits d’un judici just”, explica un informe publicat fa poc per First Flight, una xarxa antibèl·lica d’activistes russos exiliats.
El Ministeri de Defensa rus sosté que els civils han estat detinguts d’acord amb la Convenció de Ginebra. Però el tractat prohibeix la presa d’ostatges civils durant els conflictes bèl·lics.
Segons la legislació internacional, els civils tan sols poden ser detinguts, “d’acord amb les lleis i reglaments de la potència ocupant”, si es pot garantir que tindran un judici imparcial i que els respectaran els drets bàsics. Segons els activistes en defensa dels drets humans, les autoritats russes no respecten cap d’aquestes estipulacions. El Ministeri de Defensa no ha respost a les preguntes de The Washington Post sobre el cas.
Una trucada de la presó estant
El desconegut que va trucar a la Nadezhda aquell dia, segons que va saber més tard, era un guàrdia penitenciari rus que treballava al centre penal on hi ha empresonat en Vlad.
El seu marit, va explicar el guàrdia a la Nadezhda, havia estat detingut per l’exèrcit rus sota l’acusació d’oposar-se a la guerra. Després de ser detingut, en Vlad va ser traslladat repetidament entre colònies penals al sud de Rússia, prop de Moscou.
“Ell tan sols volia ajudar-me”, explica la Nadezhda, que afegeix que el guàrdia no li va demanar mai res en canvi de la informació.
L’home sembla formar part del col·lectiu, informal i inconnex, de ciutadans russos que treballen per ajudar els ucraïnesos detinguts en el sistema penitenciari del país. És una xarxa que inclou sacerdots, advocats i, fins i tot, ex-membres de les forces de seguretat russes.
Uns quants ucraïnesos entrevistats per The Washington Post afirmen que els treballadors penitenciaris russos s’han ofert sovint a ajudar, sigui per compassió o per afany de lucre.
Aquesta xarxa d’intercanvi d’informació representa un dels pocs casos de cooperació entre russos i ucraïnesos, en què els activistes comparteixen informació, contacten familiars dels detinguts i intermedien amb les autoritats de cada bàndol.
Mikhnov-Vaitenko, el sacerdot rus, es dedica a visitar civils ucraïnesos pendents de judici a la Crimea ocupada i a Rússia. Els que coneix tenen la fortuna relativa d’haver estat acusats formalment i, per tant, haver superat la “fase de congelació”.
“No podem aturar aquesta guerra, però puc ajudar a mantenir fora de perill algunes persones”, diu. I afegeix: “Cal tenir sempre present que, al cap i a la fi, tots som éssers humans, i que molta gent a Rússia pensa com jo.”
El sacerdot, que coordina grups de voluntaris per tot Rússia, situa en centenars la xifra de russos que ofereixen ajut de manera altruista als refugiats i presoners ucraïnesos. “Són gent d’orígens, edat i nivell educatiu totalment diferents. Molts tenen familiars ucraïnesos o arrels familiars a Ucraïna; uns altres tan sols volen ajudar”, explica.
Olga Romanova, una periodista i activista russa resident a Berlín, treballa amb una trentena d’activistes i advocats ucraïnesos i russos que coordinen el contacte amb els presos ucraïnesos retinguts a Rússia. Romanova viatja regularment a Kíiv per informar el govern dels esforços del grup, que fins ara ha verificat la identitat i localització d’uns 1.600 detinguts.
Cada mes, grups religiosos envien paquets de menjar i roba per als presoners ucraïnesos. Els activistes coordinen els voluntaris a Rússia, que solen disfressar-se per evitar de ser identificats per les autoritats, perquè dipositin diners en els caixers automàtics a fi de mantenir en funcionament la xarxa d’ajuda.
“La identitat de la gent que fa això dins de Rússia ha de romandre en secret”, explica Romanova, que descriu el clima de por social que preval al país d’ençà de l’esclat del conflicte. “De fet, coneixem molt poques persones pel seu nom real: la majoria treballen amb sobrenoms.”
En Roman, per la seva banda, explica que la “injustícia salvatge” de la invasió russa li toca de molt a prop. L’advocat diu que es passa el dia recollint informació sobre ucraïnesos desapareguts i presentant sol·licituds al Comitè de Recerca –la màxima autoritat fiscal russa– perquè obri formalment investigacions sobre cada cas.
“Crec que he de fer alguna cosa per a contrarestar o, si més no, redreçar les conseqüències d’aquesta tragèdia”, afirma.
Fa dos mesos, la Nadezhda va rebre una altra trucada inesperada. Aquesta vegada, la veu a l’altra banda de la línia era la d’un ex-presoner de guerra ucraïnès que n’havia aconseguit el número per mitjà de voluntaris. L’home li va explicar que havia compartit cel·la amb en Vlad durant un any en una colònia penitenciària situada al sud de Moscou.
En Vlad continuava viu, va dir, però havia perdut les dents després de repetides rondes de tortura, incloent-hi pallisses amb una pala. Ni les autoritats ucraïneses ni les russes han respost a les preguntes de The Washington Post sobre l’intercanvi de civils detinguts.
La Nadezhda se centra ara a explicar la història del seu marit a tot aquell qui vulgui escoltar-la, amb l’esperança de trobar-ne noves pistes o informació.
“Estàvem profundament enamorats. Així que sí, crec que tornarà. No he deixat d’esperar-lo”, acaba dient.
- Subscribe to The Washington Post
- Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb
