30.03.2019 - 21:50
Avui hi ha eleccions presidencials a Ucraïna, les primeres d’ençà dels comicis avançats a conseqüència de la revolució ucraïnesa de 2014, coneguda com a Euromaidan, que va comportar la destitució de Víktor Ianukòvitx, el conflicte armat al Donbass i l’annexió de Crimea per part de Rússia. El procés electoral encara és marcat pel conflicte, tant pels discursos com pel fet que un 12% de la població no podrà participar-hi perquè l’estat ucraïnès no controla ni la península de Crimea ni gran part de les províncies de Donetsk i Lugansk.
L’actual president, Petrò Poroixenko, un dels homes més rics del país, centra el seu discurs a fer front a Rússia. Ha promès reforçar l’exèrcit, preparar l’entrada a l’OTAN i la Unió Europea i s’ha vantat d’haver aconseguit la independència de l’Església ortodoxa ucraïnesa, fins ara subordinada a Moscou.
Malgrat que hi ha quaranta-quatre candidats, tot un rècord, Poroixenko és un dels tres amb possibilitats de passar a la segona volta de les eleccions, que seran el 21 d’abril si no n’hi ha cap que superi la meitat dels vots en aquesta votació. Els altres dos són l’actor i còmic Volodímir Zelenski, qui sembla que té un lloc garantit, i l’ex-primera ministra Iúlia Timoixenko, qui competirà amb l’actual president per aquesta segona plaça.
Zelenski també és el preferit en una segona volta, però amb molta incertesa, perquè molts candidats que ara quedaran descartats es podrien acabar alineant amb el sector més dur de Poroixenko.
D’estrella televisiva a principal candidat a la presidència
Zelenski és el gran preferit per a guanyar les eleccions. Tota una sorpresa, tenint en compte que no havia tingut mai cap mena de relació amb la política, més enllà d’una intervenció davant els concentrats en les protestes a Maidan.
El candidat, que havia encarnat un president a la sèrie de televisió ‘Servidor del poble’, s’ha mostrat molt crític amb els polítics ‘tradicionals’, amb una retòrica centrada a criticar l’establishment i la corrupció. També s’ha mostrat favorable a la democràcia directa i a abolir la immunitat de diputats, presidents i jutges. Un discurs molt similar al del Moviment 5 Estels italià.
Zelenski ha creat un partit amb el mateix nom que la sèrie (Servidor del Poble). La desconfiança amb els polítics és alta, a Ucraïna, on la corrupció es manté de manera generalitzada malgrat les protestes de fa cinc anys. La gent jove estava desmobilitzada i allunyada de la política, però gran part d’aquest sector de la població s’ha despertat amb el discurs del candidat Zelenski.
Tot i la posició anti-establishment i de desconfiança amb el poder, que canalitza les frustracions de la població, Zelenski també té ombres. Té el suport de l’oligarca hebreu Ihor Kolomoïsky, propietari del canal de televisió on treballa Zelenski, enemic de Poroixenko i també relacionat amb negocis foscos.
Un estat partit en regions
Els tres principals candidats coincideixen a donar suport a un acostament a l’OTAN i fer més estrets els lligams polítics i comercials amb la Unió Europea. Una posició especialment popular a l’oest i el centre del país. En canvi, els contraris són majoria a l’est i el sud del territori, on es concentra la minoria russòfona, que representa un terç de la població de l’estat.
La clivella territorial serà fonamental per a explicar els resultats electorals. L’actual president és especialment popular a l’oest del país, una zona més homogènia nacionalment. En canvi, el suport a la resta del territori és menor. La política del president se centra en tres pilars: l’exaltació de l’exèrcit, una església nacional i el reconeixement d’una sola llengua, cosa que fa perillar les minories del país (com la romanesa i l’hongaresa).
Per la seva banda, Iúlia Timoixenko es presenta a aquestes eleccions per tercera vegada. Condemnada a set anys de presó per malversació i abús de poder i alliberada durant les protestes de Maidan, ha proposat d’aprovar una nova constitució, abaratir l’energia i que Rússia pagui per qualsevol mal que hagi fet al país.
El quart candidat amb més opcions és Yuriy Boyko, vice-primer ministre (2012-2014) de Ianukòvitx i, per tant, el més pro-rus. Les seves opcions, però, són minses, i més si tenim en compte que gran part de la població russòfona de l’estat, especialment concentrada al Donbass, no podrà votar. Boyko podria assolir més d’un terç dels vots a la província de Donetsk i Lugansk, i podria ser primera força a les d’Odessa i Khàrkiv.
El conflicte a Crimea i al Donbass
Les eleccions estan marcades, sens dubte, per l’annexió russa de Crimea i el conflicte al Donbass, que ja ha deixat 13.000 morts. Com ja hem dit, una part important de la població no podrà votar. Tampoc no ho podran fer els qui resideixen a Rússia, perquè Ucraïna l’ha reconegut com un estat agressor. A més, s’ha negat a reconèixer els ciutadans russos de la missió de l’OSCE com a observadors internacionals.
Perquè tothom pugui votar, s’han ofert alternatives, com ara simplificar el canvi de lloc de votació als qui viuen en territoris ocupats per les milícies pro-russes. Un tràmit pel qual cal travessar la línia del front més d’una vegada, cosa que fa previsible que la resposta no sigui gaire multitudinària.
Rússia es va annexionar la península de Crimea el 2014 en plena revolució a Maidan, quan Ianukòvitx (pro-rus) va caure després d’haver-se negat a signar l’Acord d’Associació amb la Unió Europea i acostar-se a l’òrbita russa. Les protestes van començar amb concentracions a Kíev que exigien que el govern reprengués el diàleg i signés el tractat amb la Unió Europea. La destitució de Ianukòvitx per les protestes va ser considerada un cop d’estat per a Rússia.
Les milícies pro-russes (o directament militars russos) van passar a controlar Crimea, i quan el territori ja estava ocupat militarment, es va fer un referèndum per a proclamar la independència. Uns minuts després, va demanar l’adhesió a la Federació russa. Mentrestant, s’ha mantingut congelat el conflicte al Donbass, on les milícies pro-russes controlen part del territori, incloses les ciutats més importants, Donetsk i Lugansk.
Els tres principals candidats han promès recuperar tots els territoris, inclosa Crimea, però és Poroixenko qui ha mostrat un discurs més contundent sobre aquesta qüestió, i per això una gran part de la població el votarà, amb el temor que, si cau, es podrien reactivar les negociacions suspeses que permetrien de fer concessions a Rússia.
Com que són les primeres eleccions d’ençà del començament del conflicte armat i els esdeveniments al voltant de la revolució ucraïnesa de 2014, seran un test a la democràcia. Gran part de la política ha passat per les armes, aquests últims temps, però aquesta vegada es mesurarà la capacitat de totes les parts d’acceptar el resultat de les urnes.
