Sense noves d’Olena a Ucraïna: la família d’Albaida n’ha perdut el contacte

Olena Tsemka és una ciutadana ucraïnesa que va tornar al seu país just una setmana abans que començàs el conflicte. Havia passat tres mesos a Albaida, amb la seua filla Vika, els néts i el gendre, Càndid Penalba, empresari del tèxtil i vice-president d’ATEVAL.

Va ser Penalba qui dimecres va fer un crit d’alerta: publicà una piulada a Twitter dient que feia unes quantes hores que no es podia comunicar amb Olena. Han passat els dies i n’han perdut el rastre. No dormen intentant de posar-s’hi en contacte de dia i de nit i per mitjans diversos. Penalba té negocis a Rússia i a Ucraïna, i hi té socis i coneguts, però continuen sense noves d’Olena.  

Desde ahir no podem comunicar-se ni sabem res de la meua sogra a Maryupol 🇺🇦
Angoixa, impotència i ràbia .

— Càndid Penalba Peiró (@CandidPenalba) March 2, 2022

Als afores de Mariúpol

Olena, de seixanta-cinc anys, va anar a Ucraïna malgrat els advertiments de la família, atès que Vladímir Putin anava intensificant la tensió i preparava el terreny per a la invasió. A més, Olena és vídua i no té més fills; per tant, al seu país no l’esperava ningú.

Així i tot, se n’anà. Els primers dies, la comunicació entre Albaida i Mariúpol era fluida i anaven parlant, però ara fa cinc dies que Penalba i la seua dona no s’hi poden posar en contacte.

Mariúpol és assetjada d’ençà de fa més de vint-i-quatre hores, i s’hi han intentat operacions d’evacuació de la població civil que no s’han pogut dur a terme. Rússia i Ucraïna s’han acusat mútuament de sabotatge per a impedir aquesta acció humanitària.

“La casa de la meua sogra és al costat de Mariúpol, en un poble xicotet que es diu Ialta. No és la Ialta de Crimea, sinó que és a cinc o sis quilòmetres de Mariúpol, i sembla que els russos també hi han entrat”, diu Penalba a VilaWeb.

La darrera volta que hi van parlar era a casa i ens deia que sentia tirs i alguna explosió llunyana. Una amiga l’havia anada a visitar i estaven plegades. Com que la casa té un soterrani, els va dir que si sentia explosions, s’hi amagava. La família té l’esperança que Olena Tsemka es trobe bé. Pensa que viu en una zona rural i, ara com ara, sembla que l’objectiu de les bombes són les grans poblacions.  

Sense possibilitat d’anar a cercar-la

“Se n’anà perquè, com a turista, ací només podia estar-s’hi tres mesos. Nosaltres li dèiem que es quedara, que jo parlaria amb la policia i segur que, atesa la situació, l’haurien deixada quedar, però ella va insistir que allò que feia Putin era teatre i que no s’atreviria a fer res, no s’atreviria a entrar amb els tancs. Després de tres mesos de ser ací, volia anar a veure com estava sa casa i les seues coses.”

Penalba té un apartament en una zona residencial de Kíiv, en una urbanització anomenada River Stone, a la vora del riu Dniprò. Pensant que Putin no arribaria a Kíiv, li van dir que s’hi instal·làs en compte d’anar a la casa dels afores de Mariúpol. “Tanta sort que no hi va anar, perquè sembla que allà la cosa està pitjor”, diu Penalba. Sobre l’estat de l’apartament, no en saben res perquè tots els seus coneguts han fugit d’allí.

Penalba explica que la situació geogràfica del poble on resideix la seua sogra fa molt difícil d’anar a rescatar-la. “Si visquera més a l’oest, l’hauríem anada a traure com fos, però allí, l’única frontera que té a prop és la de Rússia.”

Vika, la dona de Càndid Penalba, té un cosí germà que viu a Kíiv. Li diuen Aleksandr, és fiscal de l’estat i ara resta amagat. “De tant en tant en sabem alguna cosa. Ens envia algun missatge, un SMS. Ens diu ‘aguantem, aguantem’. Cada volta són més curts i esparsos, els missatges, però, com a mínim, sabem que és viu. Tenim amics, alguns ja han anat cap a Polònia i mirem si els duem cap ací.”

Amics i refugiats

Dijous arribaran a Albaida tres famílies ucraïneses amigues de l’empresari. A dues, la guerra els ha agafat fora del país i ara no hi poden tornar. Són un jutge de Kíiv i el director general d’un banc ucraïnès. L’altra ha pogut eixir i també s’instal·larà amb ells. De moment es quedaran en un pis de Penalba fins que la situació s’aclaresca. Alguns altres amics seus, també empresaris de la comarca, han ofert allotjaments per a acollir més refugiats. “En vindran molts i hem de veure què fem.”

Els negocis a Rússia

La invasió russa a Ucraïna ha tocat de ple l’expansió internacional dels negocis de Penalba. Té amics, clients i familiars en tots dos països i no havia tingut cap mena de problema. Un dels socis és ucraïnès i amb ell ha muntat tres botigues a Moscou i una altra a Sant Petersburg. De moment les mantenen obertes. “Dmitri és rus i viu a Kíiv, imagina! Per això em fa gràcia quan es parla de la persecució dels russos a Ucraïna. Això és totalment fals. Són eslaus i vivien agermanats.” La seua dona és del Donbass i parla rus. També els seus fills, que s’han criat a Albaida i parlen català, castellà i rus. “En ma casa, el rus és un idioma habitual i això que ara passa és un xoc per a nosaltres”, diu Penalba.

Per feina, té un grup de WhatsApp amb la seua dona i els socis i treballadors russos i ucraïnesos. Explica que una de les treballadores hi va posar els discursos de Zelenski i es va fer un silenci. “Els russos que nosaltres coneixem estan en contra de la invasió, ens diuen que ho estan passant molt malament, però no s’atreveixen a dir-ho i molt menys a deixar-ho escrit en un grup de WhatsApp. Tenen por a les delacions perquè els poden empresonar amb aquestes noves lleis de Putin, per això ens ho han dit personalment, per telèfon”, diu Penalba. Però hi ha una excepció, el director de les seues botigues a Rússia. Mai no havien parlat de política, però arran de l’escalada s’ha descobert com un seguidor acèrrim de Putin. “Ens ha deixat en xoc”, diu.