23.12.2024 - 21:40
|
Actualització: 23.12.2024 - 21:44
The Washington Post · Isabelle Khurshudyan i Ellen Francis
Kíiv, Ucraïna. En un moment en què l’exèrcit ucraïnès lluita contra corrent per mantenir a ratlla l’avenç de les forces russes –i en què el president electe dels Estats Units, Donald Trump, prova de negociar un acord de pau entre Kíiv i Moscou–, Volodímir Zelenski sembla com més va més disposat a negociar la fi del conflicte. És canvi molt significatiu del president ucraïnès, que ha promès durant anys de lluitar sense aturador per a recuperar “fins al darrer centímetre” del seu país.
Zelenski no ha dit explícitament que Kíiv faria concessions –territorials o de cap mena– en unes hipotètiques negociacions de pau, però Rússia ocupa ara com ara més d’una cinquena part d’Ucraïna i és probable que mantingui el control d’aquest territori després d’un alto-el-foc. El president d’Ucraïna, tanmateix, havia repetit que les negociacions de pau no començarien fins que Moscou no retirés les tropes del territori nacional; ara el seu missatge se centra més en la necessitat que Kíiv obtingui garanties de seguretat a llarg termini contra un hipotètic nou atac rus, més que no pas en el retorn a curt termini del territori ocupat.
Aquest tomb retòric de Zelenski –que han constatat tant els diplomàtics ucraïnesos com occidentals– és degut, probablement, a l’empitjorament de la situació en el front i a l’elecció com a nou president dels Estats Units de Donald Trump, que ha posat en dubte la continuació de l’ajuda militar nord-americana a Kíiv. Durant el primer any de conflicte, Kíiv va posar l’accent en la importància de recuperar tot el territori d’Ucraïna –incloent-hi Crimea i més zones que Rússia ha governat de facto d’ençà del 2014–, com a condició d’un hipotètic acord de pau.
Però en les últimes reunions amb Trump i els dirigents europeus, Zelenski s’ha centrat més en la necessitat d’aconseguir una “pau duradora” per a Ucraïna que no pas a recuperar territori. La màxima prioritat de Kíiv, segons que ha explicat als seus homòlegs, és adherir-se a l’aliança militar de l’OTAN (incloent-hi la possible presència de tropes occidentals a Ucraïna) i obtenir garanties de seguretat prou fèrries per a dissuadir futurs atacs russos.
Funcionaris i analistes expliquen que el canvi de to de Zelenski és, probablement, un intent d’alinear-se amb Trump, que ha insistit repetidament en la necessitat d’aturar el conflicte calgui què calgui.
El govern de Zelenski “entén que les coses canviaran” sota Trump, segons que explica Michael McFaul, ex-ambaixador dels Estats Units a Rússia que copresideix el Grup de Treball Internacional sobre Sancions Russes, en què també participen diplomàtics ucraïnesos.
“Crec que l’elecció de Trump, en certa manera, ha alliberat Zelenski de la càrrega de les seves exigències. Ara simplement pot dir: ‘Jo hauria volgut lluitar per recuperar les fronteres del 1991, però Trump ha arribat al poder i les coses han canviat'”, afegeix McFaul.
En una entrevista concedida fa poc a la cadena de televisió Sky News, Zelenski va dir que la “fase calenta de la guerra” es podria aturar aviat en cas que Ucraïna ingressés a l’OTAN. Moscou, afegí, podria retornar més endavant “de manera diplomàtica” a Kíiv les parts d’Ucraïna ocupades per les forces russes. Les declaracions són la constatació més evident que el president ha fet fins ara sobre la disposició de Kíiv a cedir territori a Moscou –si més no temporalment–, per a posar fi al conflicte.
Els representants de l’OTAN, tanmateix, expliquen que la possible invitació de Kíiv a l’aliança és una perspectiva remota, atesos els recels i la falta de consens intern en membres influents del bloc, com ara els Estats Units i Alemanya.
Un alt càrrec de l’OTAN afirma que Zelenski senzillament no es pot desdir de l’exigència de garanties de seguretat occidentals per a Ucraïna, tot i el recel entre dels seus aliats principals.
“Del punt de vista ucraïnès, és totalment comprensible que Zelenski insisteixi en la qüestió de l’OTAN: si ets ucraïnès, naturalment, l’única garantia de seguretat que realment valoraràs és l’adhesió a l’OTAN. De manera que no crec que calgui culpar-lo per provar de fer tot allò que pugui per a aconseguir-ho”, diu aquest alt càrrec de l’OTAN. De la mateixa manera que més diplomàtics citats en aquest article, el representant de l’aliança tan sols accedeix a parlar amb The Washington Post en l’anonimat.
En última instància, la majoria dels diplomàtics consultats dubten que Putin estigui disposat a negociar en un moment en què les seves tropes han pogut fer avenços significatius al front. Alguns funcionaris especulen que, amb el seu tomb estratègic, Zelenski prova de guanyar-se la simpatia de Trump amb l’esperança que accedeixi a mantenir el suport militar nord-americà a Ucraïna en cas que Putin refusi de negociar.
“Què més se suposa que ha de fer?”, es demana un alt diplomàtic ucraïnès. “Hauria de dir a Trump i als Estats Units que no necessitem la seva ajuda, i que tirarem pel dret sense ells? Crec que gestiona la situació tan bé com pot.”
Els aliats europeus de Kíiv, per la seva banda, també proven d’adaptar-se a una realitat canviant –i, sobretot, d’influir en el resultat. Aquestes darreres setmanes, els dirigents europeus s’han unit per augmentar el suport dels seus països respectius a Ucraïna, temorosos que el retorn de Trump a la presidència impliqui una disminució significativa del finançament nord-americà a Ucraïna, i que això deixi Kíiv en una posició massa feble amb vista a les negociacions de pau.
Paral·lelament, els responsables polítics de tot Europa han tractat la possibilitat d’augmentar la seva despesa en defensa –encara més després de l’advertiment del secretari general de l’OTAN, Mark Rutte, que els membres de l’aliança havien d’adoptar “una mentalitat de guerra” i gastar molt més en defensa, en anticipació d’un futur atac rus contra la resta del continent.
“El nostre objectiu principal és que Zelenski sigui capaç de negociar a partir d’una posició de força. I, en aquest moment, la línia del front es va desplaçant cap a l’oest, no pas cap a l’est”, declarà Rutte a la premsa la setmana passada. “Zelenski no necessita més plans i estratègies; necessita munició”, afegí.
Putin, per una altra banda, s’ha mantingut ferm en les seves demandes de màxims: la capitulació de facto d’Ucraïna. Al juny, el president rus va exposar les seves condicions per a encetar negociacions de pau: que Ucraïna cedís a Moscou la sobirania permanent de les quatre regions que Rússia pretengué annexionar el 2022 –Donetsk, Lugansk, Zaporíjia i Kherson–, com també Crimea. Això implicaria que Kíiv cedís més territori a Rússia del que controla Moscou, atès que les forces russes no ocupen la totalitat d’aquestes regions.
Paral·lelament, Putin també ha insistit en la necessitat que Ucraïna renunciï a l’objectiu d’accedir a l’OTAN. I en una conferència de premsa maratoniana dijous passat, el president també reiterà una exigència que Rússia ha repetit des dels primers mesos del conflicte: que Ucraïna accedeixi a reduir significativament el seu exèrcit.
L’èmfasi de Zelenski en la necessitat que Ucraïna obtingui garanties de seguretat es deu a la desconfiança profunda de Kíiv envers Moscou i la preocupació que, en cas que els combats s’aturin ara, Putin torni a provar d’envair el país d’ací a uns quants anys –com ja va fer el 2022, vuit anys després d’annexionar-se il·legalment la regió de Crimea. El president ucraïnès tem que un alto-el-foc sense garanties de seguretat doni a Rússia l’oportunitat de preparar-se militarment per a una nova invasió.
Atès que l’ingrés a l’OTAN sembla improbable, els aliats europeus han proposat solucions alternatives, com ara una força de manteniment de la pau amb tropes occidentals, que Zelenski veu amb bons ulls. Els diplomàtics ucraïnesos, tanmateix, consideren aquesta força una mena de premi de consolació, difícilment capaç de substituir la pertinença a l’OTAN.
Representants de l’alta diplomàcia ucraïnesa expliquen que com més va més convençuts estan que la guerra podria acabar de facto l’any vinent, atès que la pressió per a negociar un acord de pau ha augmentat exponencialment d’ençà de l’elecció de Trump. Si no fos per l’especulació mediàtica sobre unes hipotètiques negociacions, tanmateix, als diplomàtics ucraïnesos els costaria de creure que Moscou i Kíiv puguin ser a prop de signar un acord de pau. “Ras i curt: no crec que sigui possible d’arribar a cap acord amb Putin”, explica un representant del govern ucraïnès.
David L. Stern, de Kíiv estant, i Robyn Dixon, de Riga estant, han contribuït a aquest article.
- Subscribe to The Washington Post
- Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb
