23.02.2024 - 21:40
The Washington Post · Ishaan Tharoor
Aquest cap de setmana fa dos anys que Rússia va envair Ucraïna. El conflicte ha assolat bona part del país, ha deixat desenes de milers de morts i milions de desplaçats, i ha convulsionat la política global. També ha desencadenat l’aïllament geopolític de Rússia respecte d’Occident, i també la mostra de solidaritat transatlàntica més gran d’aquest segle: l’esforç, encapçalat pels Estats Units, per a armar i sostenir la defensa d’Ucraïna, que ha significat un cost de desenes de milers de milions de dòlars per a les arques dels aliats occidentals.
Molts dirigents europeus i nord-americans asseguren que el suport a Ucraïna té un valor diplomàtic molt més alt que la despesa que representa en termes financers. Occident, argumenten, no pot permetre que una democràcia en construcció com la ucraïnesa sigui sufocada per un pinxo autocràtic. I tampoc no s’ha de permetre que Putin reescrigui les regles de la política internacional i trepitgi els drets d’Ucraïna com a nació sobirana, tot redibuixant-ne les fronteres en una violació clara del dret internacional.
La guerra d’Ucraïna, segons que manifestà el president nord-americà Joe Biden un mes després del començament de la invasió, és “una batalla entre democràcia i autocràcia, entre llibertat i repressió, entre un ordre basat en normes i un altre governat per la força bruta”.
Dos anys després, els dirigents i aliats d’Ucraïna continuen emprant aquesta retòrica, i defensen Kíiv com un baluard del món lliure contra una amenaça tirànica que no coneix fronteres. “Si Ucraïna es queda sola, Rússia ens destruirà”, va dir el president ucraïnès, Volodímir Zelenski, en la Conferència de Seguretat de Múnic el cap de setmana passat, en què advertí: “No hi ha ningú per a qui la guerra a Europa no suposi una amenaça.” I afegí: “Si no actuem ara, Putin convertirà els anys vinents en una catàstrofe. No tan sols per a Ucraïna, sinó també per a la resta.”
Però, aquests darrers mesos, tots aquests advertiments han començat a caure en sac foradat. La “fatiga d’Ucraïna” comença a convertir-se en un fet palpable. Això ha estat particularment cert als Estats Units, on els legisladors republicans han posat entrebancs de tota mena a un nou paquet d’ajut militar per a Kíiv. Tot i el cost humà i militar catastròfic, la guerra s’ha empantanat al llarg d’aquest darrer any, i les línies del front gairebé no s’han mogut. Alguns analistes i dirigents polítics comencen ara a preguntar-se en veu alta si les trinxeres pantanoses del sud-est d’Ucraïna, a banda de marcar les línies del front del conflicte, representen també una línia divisòria entre dues civilitzacions, amb Ucraïna en una banda i Rússia en una altra.
Per a molts, la campanya militar llançada per Israel després de l’atac d’Hamàs del 7 d’octubre ha servit com a recordatori d’una doble moral en l’ordre polític internacional que els més crítics fa temps que denuncien. Israel, traumatitzat pel dia més mortal per a la comunitat jueva d’ençà de l’Holocaust, ha destruït gran part de Gaza, i en el procés ha matat desenes de milers de civils i ha desencadenat una crisi humanitària que no ha fet sinó empitjorar amb el pas dels mesos. Les agències de l’ONU i els treballadors humanitaris adverteixen que l’augment de les malalties i la desnutrició a l’enclavament pot causar desenes de milers de morts més els mesos vinents.
La percepció de la complicitat occidental en el sofriment del poble palestí ha significat un obstacle difícil de franquejar per a la diplomàcia nord-americana. Aquesta setmana, en les reunions ministerials del G-20 feta a Rio de Janeiro, el secretari d’Estat nord-americà, Antony Blinken, va haver de fer front a les queixes dels seus homòlegs sobre el darrer vet dels Estats Units a la proposta del Consell de Seguretat de l’ONU per a decretar un alto-el-foc immediat a Gaza. L’aparent aïllament dels Estats Units en aquest assumpte contrasta amb la posició del país nord-americà a la cimera del G-20 de l’any passat a l’Índia, en què el govern de Biden va arrencar a la resta de socis una condemna col·lectiva de la invasió russa d’Ucraïna.
“En aquell moment, Blinken va trobar un públic més receptiu quan va invocar la Carta de les Nacions Unides i els principis de sobirania per a denunciar la invasió russa”, assenyalà aleshores el meu col·lega John Hudson, que viatjava amb Blinken. “Però ara, al Brasil, els diplomàtics han invocat aquests mateixos principis per a criticar la guerra en curs a Gaza, a la qual els Estats Units han proporcionat cobertura política i milers de milions de dòlars en equipament militar.”
El Consell de Seguretat de l’ONU ha fracassat en tots dos conflictes, atès que els vets respectius dels Estats Units i Rússia han obstaculitzat l’acció col·lectiva internacional. Abans-d’ahir, el ministre d’Afers Exteriors brasiler, Mauro Vieira, va denunciar la “paràlisi inacceptable” a les Nacions Unides, i va dir: “Les institucions multilaterals de què disposem no estan degudament equipades per a fer front als desafiaments actuals.”
“El fet que els Estats Units utilitzi repetidament el seu dret de vet al Consell de Seguretat dificulta que Washington pugui criticar els vets de Rússia”, explica Richard Gowan, analista del think tank International Crisis Group. “I mentre els Estats Units argumenten que el Consell de Seguretat hauria d’evitar les votacions sobre Gaza fins que trobi un consens, Washington no ha fet mai escarafalls a l’hora de fer prosperar resolucions sobre Ucraïna per a obligar Rússia a exercir el seu dret de vet. Si els Estats Units poden forçar Rússia a exercir el seu vet sobre Ucraïna, és lògic que altres països vulguin fer igual amb els Estats Units sobre Gaza.”
Els russos ha trobat una oportunitat d’or per a assenyalar la hipocresia dels Estats Units, afegeix Gowan. “L’ordre basat en normes” (de l’anglès rules-based order) és un concepte molt invocat pels dirigents occidentals, incloent-hi Joe Biden. Els diplomàtics occidentals sovint identifiquen Ucraïna com un baluard de l’ordre basat en normes enfront de la brutalitat russa, però en la catàstrofe de Gaza també és fàcil veure l’enfonsament d’aquest sistema de valors.
Els treballadors humanitaris i els grups de defensa dels drets humans expliquen que es troben davant una crisi sense precedents, agreujada en bona part per la resistència dels Estats Units a forçar un alto-el-foc. “La resposta humanitària actual a Gaza és un miratge que perpetua la idea que aquesta guerra es va lliurant d’acord amb la legislació internacional”, digué Christopher Lockyear, secretari general de Metges Sense Fronteres, davant el Consell de Seguretat de l’ONU en una sessió informativa feta abans-d’ahir.
En aquest sentit, Lockyear afegí que “les lleis de les quals depenem col·lectivament per a permetre l’assistència humanitària s’han erosionat fins al punt de mancar de sentit”, i que Israel lliura a Gaza una “guerra de càstig col·lectiu, una guerra sense regles, una guerra a qualsevol preu”.
Israel seu ara al banc dels acusats del màxim tribunal de l’ONU, que investiga si és culpable d’haver comès un genocidi a Gaza. Aquesta setmana han començat les audiències d’una altra investigació sobre la legalitat de més de mig segle d’ocupació dels territoris arrabassats per Israel a Palestina després de la guerra àrab-israeliana de 1967. “El dret internacional no funciona a la carta: ha d’aplicar-se a tothom igual”, declarà Llana Nusseibeh, ambaixadora de la Unió dels Emirats Àrabs davant l’ONU, durant una presentació davant el tribunal.
Però la realitat és que vivim en un món com més va més “a la carta”. És un món en què la influència dels Estats Units comença a minvar, amb aliances canviants i una erosió creixents del dret internacional i dels principis universals que el sustenten.
“El risc de genocidi, la gravetat de les violacions que es cometen i les justificacions pírriques dels diplomàtics occidentals per aquestes violacions auguren un canvi d’època”, escriu Agnès Callamard, secretària general d’Amnistia Internacional, en un assaig publicat fa poc per la revista Foreign Affairs. “L’ordre basat en normes que ha regit els afers internacionals d’ençà del final de la Segona Guerra Mundial és en vies de desaparició, i potser ja no hi ha marxa enrere”, sentencia.
- Subscribe to The Washington Post
- Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb
