The Washington Post · Isabelle Khurshudyan i Serhii Korolchuk

Kíiv, Ucraïna. Durant gairebé tres anys, Ucraïna s’ha resistit a reclutar homes de divuit anys, tal com fan molts altres exèrcits en temps de guerra. Tot i que la decisió ha desconcertat alguns dels aliats occidentals de Kíiv, la qüestió sobre si cal reclutar homes que tot just acaben d’arribar a la majoria d’edat continua essent altament delicada a Ucraïna.

A mesura que Rússia guanya terreny en el camp de batalla, la pressió perquè el president ucraïnès, Volodímir Zelenski, destini soldats com més va més joves al front ha anat creixent. En un moment en què l’ajuda militar de Washington és més qüestionada que mai, els funcionaris nord-americans adverteixen que l’escassetat d’efectius d’Ucraïna segurament és, ara com ara, un problema més greu que no pas el seu dèficit d’armament.

“Els diners i les armes no ho són tot: per fer front a l’agressió russa, cal tenir gent en el front”, deia el secretari d’Estat nord-americà, Antony Blinken, en declaracions a la premsa la setmana passada.

En un comunicat publicat fa poc, un assessor de comunicacions de Zelenski va dir: “Ucraïna no compensaràs pas la falta d’armament, capacitat aèria o capacitats d’atac de llarg abast amb la joventut dels nostres homes, i és injust que li ho exigeixin.”

“Per desgràcia, sempre hem tingut menys armes de les que ens calien, i som lluny d’igualar els avantatges de Rússia en matèria d’aviació, bombes i míssils”, va dir Dmitro Litvin.

“Això expliquem als nostres socis: lluitem per protegir el poble ucraïnès, mentre que Putin lluita pel seu dret de destruir […] Ell no valora les vides humanes, però nosaltres, sí”, afegí.

Fins i tot, en un moment en què les possibilitats de victòria d’Ucraïna semblen més minses que mai, molts dels partidaris més acèrrims de l’exèrcit són contraris a reduir l’edat de reclutament a divuit anys. Defensen que cal protegir els joves ucraïnesos, que són el futur del país i que no carreguen amb les dècades d’influència russa que sí que van patir les generacions anteriors.

Encara que els joves han estat, històricament, la columna vertebral de la majoria dels exèrcits, la qüestió de qui ha de servir al front i qui no divideix profundament la societat ucraïnesa. La mobilització dels joves de divuit anys és impopular, i el govern de Zelenski ha dit que rebaixar encara més l’edat de mobilització –actualment es troba en els 25 anys, una edat avançada en comparació amb uns altres països– no té sentit, més encara en un moment en què l’exèrcit no disposa de prou recursos per a armar tots els soldats que ha desplegat en el camp de batalla.

No queda clar si el debat continuarà essent un punt de fricció entre Kíiv i Washington després de la presa de possessió de Trump el mes vinent. El president entrant dels Estats Units ha promès de posar fi amb celeritat al conflicte, i als ucraïnesos els preocupa que Washington els pressioni per fer concessions territorials a Rússia.

Els ucraïnesos sovint caracteritzen la invasió russa com un genocidi que ja ha matat massa de les seves ments més brillants i lliurades al front. Alguns activistes influents, fins i tot, han dit que, en compte de rebaixar l’edat d’allistament, Ucraïna hauria de començar a reclutar dones.

El general Valeri Zalujni, l’ex-comandant en cap d’Ucraïna que va demanar a Zelenski que mobilitzés més tropes al front, és una de les veus que s’oposen a reclutar joves de divuit anys.

“Necessitem que Ucraïna existeixi d’ací a vint anys o trenta”, va dir Zalujni, actual ambaixador d’Ucraïna al Regne Unit, la setmana passada a Londres. “Aquest futur correspon als joves que ara tenen divuit anys. Són una generació completament diferent que salvarà aquest país”, va afegir.

Tot i que els homes entre divuit anys i vint-i-cinc continuen podent presentar-se com a voluntaris per a servir a l’exèrcit, les xifres de reclutament han disminuït en tot el país a mesura que la guerra ha anat empitjorant.

En el debat sobre l’edat de reclutament hi ha, també, un rerefons demogràfic a més llarg termini. Els homes més joves de trenta anys formen part de la generació més petita de la història moderna d’Ucraïna; d’altra banda, els homes de més vint-i-cinc anys tenen més probabilitats d’haver tingut un fill –pel cap baix– que no pas els homes més joves de vint-i-cinc anys.

Oleksandr Gladun, subdirector de l’Institut Ptoukha de Demografia i Estudis Socials, explica que les taxes de natalitat del país van començar a disminuir després del col·lapse de la Unió Soviètica l’any 1991, que va omportar greus dificultats econòmiques per a Ucraïna.

“Ara mateix, Ucraïna s’enfronta a una situació altament complicada, i l’única cosa que podem fer és lluitar. Vivim en una realitat completament nova, també del punt de vista demogràfic”, explica.

Zelenski va reduir l’edat de reclutament dels vint-i-set als vint-i-cinc anys a l’abril, i de pas va eliminar una sèrie d’exempcions al reclutament per provar d’augmentar la xifra d’efectius de què disposava l’exèrcit. Kíiv pretenia de reclutar 200.000 nous soldats després de l’entrada en vigor d’aquestes mesures. Però hi ha qui creu que amb aquest objectiu no n’hi ha prou.

Anteriorment, Zalujni havia defensat de reclutar 500.000 homes nous, una xifra que Zelenski va considerar d’excessiva.

Encara que Zelenski ha dit moltes vegades que les seves brigades formades més recentment no disposaven de les armes promeses per Occident, els efectius desplegats en el front sovint es queixen que les seves unitats van mancades de personal, i que tenen dificultats per a fer front a un exèrcit rus amb molt més efectius.

Molts soldats també han expressat frustració perquè el retard a l’hora de reclutar noves fornades de soldats ha impedit al govern ucraïnès de desmobilitzar les tropes que fa més de dos anys que lluiten al front –és a dir, d’ençà del començament de la guerra.

Iurii Fedorenko, comandant del batalló Aquil·les de la noranta-dosena brigada ucraïnesa, va proposar fa poc que tots els homes i dones ucraïnesos –fins i tot, en temps de pau– comencessin el servei militar obligatori a divuit anys, estant exempts de servir en el front de batalla fins que no en fessin vint-i-tres.

“Aquesta decisió segurament no serà popular, però ens permetria d’actuar de manera preventiva per evitar la guerra”, afegia. “Quan una nació està preparada, qualsevol agressor potencial s’ho pensarà dues vegades abans d’encetar una guerra a gran escala”, va dir.

Els legisladors ucraïnesos han demanat solucions de compromís d’una altra mena, com ara, rebaixar l’edat de reclutament a vint anys, en compte de divuit. El coronel Roman Kostenko, un parlamentari que ha servit a l’exèrcit, va dir en una entrevista a la televisió ucraïnesa que els seus homòlegs nord-americans li demanaven sovint la raó per la qual Kíiv es negava a reclutar joves, i que no sabia què respondre’ls.

“M’és difícil explicar-ho, perquè la veritat és que no ho sé. Hi ha persones que són reclutades, i unes altres, no”, va dir.

Michael Birnbaum ha contribuït a aquest article.

• Subscribe to The Washington Post
• Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb