The Washington Post · Ellen Francis

Brussel·les, Bèlgica. Entre els aliats europeus d’Ucraïna hi ha hagut un canvi de postura subtil, però com més va més evident, cap a la idea que la guerra amb Rússia tan sols acabarà si Kíiv accedeix a cedir part del seu territori a Moscou, com a part d’unes hipotètiques les negociacions de pau entre tots dos països.

La qüestió ha adquirit més urgència per la victòria electoral de Donald Trump, que ha dit que posaria fi de pressa al conflicte, sense detallar com, i ha insinuat que podria donar suport a un acord diplomàtic que mantingués en mans russes part del territori ucraïnès envaït per Moscou. A Europa, el to de les converses a porta tancada també ha començat a canviar arran de la situació al camp de batalla, amb les forces ucraïneses a la defensiva i la perspectiva com més va més factible que el govern nord-americà redueixi l’ajuda militar a Kíiv.

En entrevistes amb The Washington Post, una desena de diplomàtics europeus i de l’OTAN, suggereixen que, per més que les declaracions públiques de suport europeu a Ucraïna continuïn, com més va més aliats de Kíiv es mostren disposats a facilitar les negociacions entre Ucraïna i Rússia, per bé que les possibilitats d’arribar a un acord continuïn essent remotes.

Funcionaris europeus i de l’OTAN reconeixen que la perspectiva de concessions territorials ucraïneses, ras i curt, ja no aixeca tanta polseguera com abans. “Crec que tothom ha arribat, més o menys, a aquesta conclusió. Es fa difícil de dir-ho públicament, perquè pot semblar que accedim a recompensar Rússia per la invasió”, diu Gérard Araud, ex-ambaixador francès a Washington.

“Naturalment, ja no és una posició marginal”, diu un diplomàtic occidental que, com més alts càrrecs entrevistats per a aquest article, parla sota condició d’anonimat per tractar una qüestió delicada.

Tanmateix, no és clar què podria implicar exactament un acord de pau. En un moment del conflicte en què les forces russes controlen, si fa no fa, una cinquena part del país (incloent-hi la regió oriental de Donbàs i la península de Crimea, annexionada ara fa una dècada), congelar les línies del front actuals obligaria Ucraïna a cedir una part substancial del territori.

Arribats a aquest punt, pràcticament totes les parts implicades reconeixen que “les negociacions [de pau] podrien arribar abans no s’esperava” i que “implicaran concessions tant per a Rússia com per a Ucraïna”, segons que diu Camille Grand, ex-secretari general adjunt de l’OTAN i membre distingit del Consell Europeu de Relacions Exteriors.

Els dirigents europeus, afegeix, tenen molts dubtes sobre què farà un govern de Trump: si bé coincideixen a preveure que la pròxima administració nord-americana instarà Rússia a negociar, hi ha un cert temor a la possibilitat que la força dels Estats Units obligui Ucraïna a acceptar un acord desfavorable.

Augmentar l’ajuda a Kíiv, vigilar Trump

Els responsables polítics europeus diuen que cal continuar fent costat a Ucraïna per garantir que, en cas que les converses de pau finalment comencin, Kíiv tingui la influència que li pertoca a la taula de negociació.

Donar suport a l’exèrcit ucraïnès tant temps com calgui “és l’únic camí cap a unes negociacions de pau”, explicà aquesta setmana el president francès, Emmanuel Macron, en una intervenció juntament amb el cap de l’OTAN, Mark Rutte. I afegí: “Que quedi clar: quan arribi el moment, no es decidirà res sobre Ucraïna sense els ucraïnesos, com tampoc es decidirà res sobre Europa sense els europeus.”

En una trucada telefònica amb Trump, Macron va deixar clar la setmana passada que qualsevol negociació havia d’implicar concessions significatives per part de Moscou, segons gent pròxima al president francès.

En un sopar de dirigents europeus la setmana passada a Budapest, molts van defensar de mantenir el suport financer i militar a Ucraïna. Sobre això, un diplomàtic de la Unió Europea explica que la perspectiva d’un acord de pau entre Kíiv i Moscou ha anat guanyant força entre bastidors: “Ningú a la sala deia: ‘Hem de renunciar al Donbàs’”, aclareix.

Mentre proven de persuadir Trump perquè mantingui la línia d’acció del govern de Biden envers Ucraïna, els països europeus han augmentat la despesa en defensa i el finançament a Ucraïna amb l’objectiu de contenir les conseqüències d’un possible canvi de rumb en la política nord-americana de suport a Kíiv. L’objectiu serà difícil de complir, atès que molts països europeus –com ara Alemanya i França– afronten com més va més dificultats en clau econòmica i d’estabilitat política.

En un reflex d’aquesta sensació d’urgència al continent després de la victòria de Trump, el secretari d’Estat nord-americà en funcions, Antony Blinken, ha fet un viatge llampec a Brussel·les aquesta setmana per reunir-se amb alts funcionaris de l’OTAN, la UE i Ucraïna. D’ençà que Trump fou proclamat guanyador dels comicis, el govern nord-americà en funcions s’ha afanyat a enviar tota l’ajuda militar possible a Kíiv abans que l’administració entrant assumeixi el poder, un reconeixement tàcit que és probable que el govern de Trump adopti una postura molt diferent respecte del conflicte.

Cinquanta tonalitats de gris

Ara com ara, la resolució del conflicte continua semblant fora d’abast: Rússia no ha cedit en les seves demandes, Trump continua sense concretar la política del seu govern envers Ucraïna i, tal com diu Grand, “hi ha cinquanta tonalitats de gris” entre els aliats europeus sobre com haurien de dur-se a terme les negociacions.

Les converses en l’àmbit europeu s’han centrat, fins ara, en la perspectiva d’un alto-el-foc al llarg d’una línia de demarcació, en canvi de garanties de seguretat occidentals: una concessió de facto a Rússia, si més no temporal, de les zones que controla a l’est d’Ucraïna, per bé que sense reconeixement formal.

No obstant això, els responsables polítics europeus són lluny de posar-se d’acord sobre quines garanties de seguretat haurien d’oferir-se a Ucraïna. Els aliats principals de Kíiv, incloent-hi els Estats Units i Alemanya, han rebutjat fins ara la petició d’Ucraïna de ser convidada a l’OTAN, una possibilitat que el Kremlin ha emprat durant molt de temps per justificar el conflicte. També s’ha suggerit la presència de tropes europees sobre terreny ucraïnès o bé la promesa de més armament per a Kíiv, que també es consideren inacceptables per a Rússia.

Moscou, per la seva banda, ha deixat clar que no acceptaria res més que la capitulació de Kíiv. Putin ha reiterat que Ucraïna hauria d’acceptar la neutralitat total perquè les negociacions tinguessin èxit. També ha deixat clar que un alto-el-foc no podia ser un acord temporal que simplement permetés a Ucraïna de rearmar-se mentre el conflicte restés aturat.

Abans no comenci cap negociació, Rússia voldrà haver recuperat el control integral de la regió de Kursk, parts de la qual van ser envaïdes per Ucraïna en un atac transfronterer a l’estiu. Recuperar Kursk deixaria el territori rus fora de la taula de negociació, una possibilitat que Moscou vol evitar a tot preu. Tot i que Kíiv esperava que l’atac a Kursk li donés un avantatge en la lluita contra Rússia, l’exèrcit rus ha recuperat parts de la regió d’aleshores ençà i també ha guanyat terreny al Donbàs.

“No pot ser vist com una victòria per a Rússia”

Després del fracàs de les treves del 2014 i el 2015, coneguts com els Acords de Minsk, els ucraïnesos temen que un acord de pau en canvi de concessions territorials simplement doni més temps a Rússia per rearmar-se i llançar un nou atac contra Ucraïna.

Mikhailo Podoliak, assessor presidencial de Zelenski, va dir dimecres que pressionar Ucraïna per negociar en termes desfavorables amb Rússia era com obligar-la a “renunciar a la seva resistència”. En una publicació a X, Podoliak va dir que “parlar de pau tan sols a costa de la víctima” era absurd i va lamentar que això no faria sinó encoratjar més atacs contra Ucraïna i que eludia “l’obligació de Rússia (l’agressor) d’aturar l’agressió”.

La postura oficial de Kíiv és que no considerarà com a victòria tot allò que no impliqui la retirada total de les forces russes de territori ucraïnès.

Els sondatges d’opinió pública mostren que la majoria dels ucraïnesos secunden aquesta postura, per bé que el percentatge de ciutadans que podrien acceptar alguna pèrdua de territori en un hipotètic acord de pau sembla augmentar gradualment a mesura que la guerra avança. Una enquesta feta per l’Institut Internacional de Sociologia de Kíiv, publicada dimarts, indicava que un 58% dels ucraïnesos pensava que “sota cap circumstància” Kíiv hauria de sacrificar territori. Però un 32% es mostrava disposat a cedir “alguns dels territoris [d’Ucraïna]” en canvi d’arribar a un acord que posés fi al conflicte, tres vegades més que no pas al començament de la guerra.

Zelenski va declarar a la premsa la setmana passada que no hi hauria un alto-el-foc sense garanties que Rússia no tornaria a atacar Ucraïna en el futur.

Alguns països, incloent-hi el Regne Unit i les nacions nòrdiques i d’Europa de l’Est, han proposat de desplegar tropes sobre el terreny com a possible garantia de seguretat en cas d’acord, segons els analistes.

“No estem en contra de negociar”, diu un diplomàtic occidental. “Però importen el moment de la negociació, la influència que Ucraïna pugui tenir i allò que pugui obtenir-ne a canvi”, continua.

Les crides a cedir territori en canvi d’un acord es limiten, ara per ara, al president hongarès Viktor Orbán, afí a Moscou. En general, tant els països bàltics com els veïns immediats d’Ucraïna, com ara Polònia, es mostren contraris a la perspectiva de concessions territorials, sobretot si no impliquen mecanismes de dissuasió clars.

En el passat, explica un alt càrrec de l’OTAN, “pràcticament s’hauria cremat a la foguera” tot aquell que hagués proposat de cedir territori en canvi de pau. Però ara aquesta idea sembla que suscita menys indignació. La capacitat d’Ucraïna per a defensar grans ciutats com ara Khàrkiv i Odessa jugava a favor seu, explica, “però tots som conscients que serà difícil, a curt termini, que Ucraïna recuperi la sobirania de tot el seu territori”.

Els funcionaris europeus sostenen que un acord de pau no hauria de permetre a Putin de cantar victòria i redibuixar el mapa d’Europa mitjançant la guerra. Però aquesta exigència podria resultar excessiva si Rússia continua mantenint el control, a mitjà termini, de parts de l’est d’Ucraïna.

“Aquesta és l’única cosa realment important sobre qualsevol acord: no pot ser vist com una victòria per a Rússia”, afegeix l’alt càrrec de l’OTAN.

Catherine Belton, de Londres estant; David L. Stern, de Kíiv estant, i Michael Birnbaum, de Brussel·les estant, han contribuït a aquest article.

• Subscribe to The Washington Post
• Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb