La UAVAT denuncia que es veu obligada a dissoldre’s: “Hem arribat al límit”

La Unitat d’Atenció i Valoració a Afectats per Terrorisme (UAVAT), impulsada per Robert Manrique, denuncia que es veu obligada a dissoldre’s: “Estem orgullosos de la nostra tasca, professional i humana. La UAVAT mai hauria tancat, però la innocència era per a treballar no només per a fer crítiques al vent. Hem arribat al límit de les nostres possibilitats professionals. La feina que és urgent fer, transcendeix unes sigles. Són la Generalitat de Catalunya i el ministeri de l’interior espanyol qui han de fer aquesta tasca, que a més, és obligada per llei”, ha dit la presidenta de la UAVAT, Sara Bosch. Així ho han anunciat en el seu darrer acte públic al Col·legi de Periodistes de Catalunya que s’ha fet aquesta tarda. En la conferència de premsa han explicat que deixen la seva activitat, que entre altres, ha donat suport a les víctimes dels atemptats del 17 d’agost de 2017 a Barcelona i Cambrils.

Carreguen contra les administracions

La UAVAT demana una llei catalana pròpia que sigui molt clara amb quins protocols cal seguir en cas d’atemptat i que d’una vegada per totes es reobri una l’oficina pública per a les víctimes del terrorisme. Per tot plegat, carreguen contra la Generalitat i contra el ministeri de l’interior espanyol per la manca d’atenció a les víctimes de terrorisme: “A totes les administracions competents els demanem que entenguin que no es tracta de dir que no es pot millor l’atenció de les víctimes del terrorisme, ni de dir que són al seu costat. Això és demagògia”, ha dit Bosch. I afegia que es tracta de resoldre els errors que fa temps que l’entitat fa temps que alerta: “Amb aquesta passivitat per resoldre fan mal a les víctimes. I si no posen remei, ho seguiran fent”. Elisa Micciola, vice-presidenta de la UAVAT, ha dit que plegar ara és una manera de collar perquè l’administració faci la feina que, diuen, els pertoca: “És una forma de forçar el govern a crear una oficina”, ha dit.

Problemes sistèmics

La UAVAT va néixer el febrer de 2018, instant a l’Ajuntament de Barcelona a fer un seguiment. “Es va tornar a confirmar que el primer i incomprensible error als protocols actuals és la manca d’informació envers el circuit de drets. Conscients que les ferides físiques i les psicològiques tenen un temps d’evolució i no entenen de terminis legals i conscients que aquesta gent necessita molt més que mostres de suport, creiem que aquestes persones necessiten professionals que les localitzin, que valorin les seves necessitats i que els ajudin”, ha assenyalat Bosch. Unes tasques imprescindibles, però que segons que expliquen ha topat amb errors, mancances i ineficàcia per part de les administracions: “No en tenen ni idea o miren cap a un altre costat. Perquè no són casos aïllats, són errors d’incompetència arrelats i sistemàtics”, afegia. 

La UAVAT ha explicat que han trobat a moltes persones afectades que no apareixien a les llistes de salut com a víctimes dels atemptats d’agost de 2017. També que és massa habitual que les llistes de ferits siguin incompletes i diferents depenent de l’organisme: “Hem comprovat que no hi ha hagut mecanismes adequats de localització ni informació. Ni amb víctimes nacionals ni amb víctimes estrangeres. Hem patit amb ells un circuit de reconeixement administratiu de les seves lesions psicològiques on han estat denegades amb arguments que fan vergonya”, ha dit Bosch.

No poden continuar

Les víctimes, diuen, han estat les grans oblidades de tot aquest procés. L’any 2022 la UAVAT va presentar un projecte per fer aquesta tasca de localització i informació, però la Generalitat de Catalunya no els va facilitar les dades al·legant la protecció de dades i aquesta ha estat la gota que ha fet vessar el got i que ha dut a la dissolució de l’entitat perquè no tenen mitjans tècnics per a continuar treballant: “La Generalitat no va ser capaç d’articular la manera de què la UAVAT pogués contactar amb les víctimes. Van dir que se n’encarregarien ells, però avui en dia, no s’ha fet aquesta tasca d’informació ni tenim cap notícia de la creació del servei públic per a les víctimes del terrorisme. Si no podem treballar per què existim?”, ha dit Montserrat Fortuny, advocada de la UAVAT. I conclou Bosch: “No tenim un protocol d’assistència post atemptat adequat al circuit ni a la realitat de les víctimes”.

“Han anat passant conselleres, però res ha canviat. Ens han gairebé humiliat. Ester Capella, Lourdes Ciuró, Gemma Ubasart… T’han contestat a tu? A mi tampoc”, ha dit una de les víctimes. Tot i això, no es rendeixen. Una altra víctima ha dit que mantindran el pols: “El que ha fet la UAVAT no té preu. Fa una labor imparable. El que hem fet, ho continuarem fent”.

Les víctimes també han llegit un manifest marcat per la indignació amb la gestió que s’ha fet dels atemptats d’ara fa més de cinc anys: “L’omissió al dret de socors és un delicte, oi? Doncs això és el que s’ha fet amb nosaltres. Durant cinc anys i nou mesos les víctimes ens hem trobat sols. Els polítics alhora que abracen a les víctimes i treballen incansablement perquè res surti a la llum. L’atenció ha estat inexistent”, han dit. Asseguren que han vist com les han revictimitzat una vegada i una altra: “Encara s’espera una oficina d’atenció de víctimes del terrorisme”, han afegit. I conclouen: “La UAVAT no mor aquí i com ja vàrem fer, no permetrem que se’ns abandoni”.  L’Associació 11M continuarà acompanyant els afectats en el camí legal.