La rectora de la UAB avisa que la universitat es troba en una situació ‘límit i insostenible’

La rectora de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), Margarita Arboix, ha advertit que les finances de la universitat es troben en una situació ‘límit i insostenible’. La UAB tancarà l’exercici del 2018 amb un dèficit de 3,2 milions d’euros, malgrat haver seguit ‘escrupolosament una política d’equilibri pressupostari’, ha dit Arboix en una compareixença pública.

La rectora ha carregat contra el model de finançament públic del sistema universitari català, que utilitza el del 2011, i ha recordat que quan es va aplicar va suposar un ajustament de 60 milions d’euros —de 360 a 300 milions anuals— al pressupost de la UAB. Ha reclamat més recursos, per exemple, per al manteniment d’edificis i infraestructures del campus, amb un càlcul aproximat de vuit milions d’euros anuals i no els dos que rep actualment, així com partides per renovar docents. Dels prop de 1.500 professors permanents, hi ha 32 menors de 40 anys, a més de cobrir baixes per jubilació amb personal permanent.

Arboix ha demanat ‘uns pressupostos que es trobin en els nivells de l’OCDE, que estan al voltant del 2 o 2,2%, mentre que el d’aquí està al voltant de l’1,5%’. Ha comparat la inversió pública en les universitats amb la d’altres comunitats autònomes com Andalusia que reserva 1.300 milions d’euros i Madrid 920, quan a Catalunya en són 750.

La rectora, que avui ha presentat aquest diagnòstic en una sessió extraordinària del Claustre, ha instat la Generalitat que adopti ‘les mesures necessàries per dur a terme una millora immediata i sostinguda’ del finançament públic i que s’habilitin els mecanismes econòmics que reverteixin la situació econòmica. Així mateix, ha interpel·lat el parlament perquè ‘arbitri les normes adequades’ perquè el govern compleixi les mesures que permetin a les universitats públiques complir les obligacions que marquen les lleis i que la societat necessita.

Arboix ha subratllat que la situació és extensible a la resta de centres públics de Catalunya i ho ha atribuït al model ‘caduc i ineficient’, i ha recalcat el paper generador i de transferència de coneixement que suposen per al desenvolupament social, tecnològic i econòmic de Catalunya.